‘Catalangate’

Aragonès congela les relacions amb el Govern central però manté viva la negociació

El president assegura que la Generalitat «mai» renunciarà al procés de diàleg malgrat les sospites d’espionatge

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

En una compareixença solemne i extraordinària, Pere Aragonès ha ofert aquest dimarts una de les seves intervencions més confuses, segurament filla de la necessitat de mantenir els equilibris dins el Govern. Tot just tres hores després que els líders polítics d’ERC i Junts, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, van exposar amb tota cruesa les insalvables diferències d’enfocament sobre com actuar amb l’Executiu de Pedro Sánchez després de l’esclat de l’espionatge a 65 independentistes, Aragonès va mirar de dibuixar una tercera via.

El president va assenyalar que fins que el Govern de l’Estat no doni mostres de voler desentranyar qui, com i sota quina autorització s’han portat a terme aquestes vigilàncies és «molt difícil tenir unes relacions normalitzades». Tot seguit, va assegurar que la Generalitat «mai renunciarà al procés de negociació». ¿Com es porta això a la pràctica? S’haurà esperar perquè, fins ara, tampoc és que les relacions institucionals fossin gaire fluides; n’hi ha prou de recordar el tortuós procés de cada Conferència de Presidents, amb la participació o no del president català.

En alguns moments, i deixant el pronunciament sobre l’adscripció absoluta de la Generalitat amb la taula de negociació, Aragonès ha semblat fins i tot contradir el president del seu partit, Oriol Junqueras, quan ha assenyalat que si no hi ha aquesta aposta del Govern central per dotar-la d’una mínima «credibilitat» no serviran «de res» les eventuals reunions que es facin.

Fonts republicanes van voler posar en context les paraules d’un i altre i van recordar que és comú, i fins i tot d’allò més habitual, que ens o parts que mantenen relacions negociïn per posar fi a un conflicte. Això sí, si fins ara una de les condicions perquè hi hagués una nova reunió del fòrum de diàleg és que s’haguessin produït avenços, ara s’afegeix la necessitat que l’Executiu de Sánchez ofereixi explicacions.

Inici dur

La intervenció d’Aragonès va començar amb força. «En un Estat democràtic no s’espia els ciutadans, ni s’escolten les converses dels rivals polítics. Una cosa que, a parer del cap de l’Executiu català, situa Espanya al nivell de països amb una democràcia tan discutida, segons els estàndards europeus, com «Polònia i Hongria».

Notícies relacionades

«Anirem fins al final exigint responsabilitats polítiques i no descansarem fins que tots els responsables facin front als seus actes davant el jutge», va apuntar Aragonès que va anunciar que el Govern català ha posat els Mossos d’Esquadra, un cos policial autonòmic, per tant, de l’Estat, juntament amb l’Agència de Ciberseguretat, a investigar una trama d’espionatge que tots els indicis apunten que té el seu origen en una o altra estructura de l’Estat, més o menys ignota per a l’actual Govern central.

Aragonès, a títol personal, també interposarà una denúncia per vulneració de la seva intimitat, una iniciativa que, de ben segur, seguiran bona part dels 63 independentistes catalans, i dos bascos, que van ser ciberassaltats.