PRESUMPTE 'HACKING' DEL MÒBIL

El Govern veu «greu» el possible espionatge a Torrent

El president del Parlament apunta al CNI però no aclareix si presentarà denúncia

Podem i vuit partits més demanen una comissió sobre les «clavegueres de l'Estat»

El Govern veu «greu» el possible espionatge a Torrent

David Zorrakino - Europa Press

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Amb el cas Watergate van comparar aquest dimecres el suposat espionatge sofert a través dels seus telèfons mòbils el president del Parlament, Roger Torrent, i el diputat i líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall. Tots dos van exigir el Govern de PSOE-UP que investigui «a fons» qui va ordenar que fossin atacats mitjançant el programa espia Pegasus, desenvolupat per la companyia israeliana NSO i que només pot ser comprat per governs i forces de seguretat. L’Executiu central, a través del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va admetre per primera vegada la seva inquietud per aquest assumpte i va considerar que seria un fet «greu» que es pogués demostrar que hi ha hagut espionatge.

Per segon dia des que es va destapar el cas, Torrent no va voler aclarir si posarà el tema en mans de la justícia mitjançant una querella, però va continuar apuntant a les més altes esferes de l’Estat, en concret al CNI, com a responsables del presumpte hacking que va patir el seu mòbil entre abril i maig del 2019. En una entrevista a RAC-1, el cap de la Cambra catalana va assegurar tenir constància que l’Estat és client del ‘software’ Pegasus des del 2015. Va afegir que, abans d’actuar judicialment, provarà de coordinar-se amb altres víctimes del possible espionatge, com són Maragall, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel i, segons va informar Eldiario.es, també el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.

Com el ‘Watergate’

Més encara, Torrent va suggerir, amb la seva comparació amb el ’cas Watergate’, que les responsabilitats s’haurien de «depurar al més alt nivell». «El Watergate ens va ensenyar que això que determinats aparells de l’Estat aprofitin els instruments que té el mateix Estat per cometre il·legalitats no és nou ni exclusiu de l’Estat espanyol. Però el que diferencia una democràcia de l’altra és com es reacciona davant d’això, ja que als Estats Units va dimitir un president [Richard Nixon] i, per tant, la pregunta que ens hem de fer ara és què passarà a Espanya, com respondrà la democràcia espanyola, perquè això en determinarà la qualitat definitivament», va concloure en una compareixença després d’una reunió extraordinària del grup parlamentari d’ERC.

Notícies relacionades

El ministre de Justícia va demanar esperar la corresponent investigació per aclarir els fets, però, sense deixar d’expressar la seva confiança que a Espanya hi ha «una garantia absoluta del secret de les comunicacions», va alertar: «La informació que hem conegut és greu. Vivim en un Estat de dret que protegeix les comunicacions i el secret d’aquestes i, per tant, si aquesta vulneració s’ha produït, és preocupant».

ERC s’ha començat a moure en el Congrés per mantenir la màxima pressió al Govern. I, de moment, ha aconseguit un primer front comú a què ha sumat un dels socis de l’Executiu de coalició. Unides Podem ha registrat aquest dimecres al Congrés una petició de comissió d’investigació sobre «l’espionatge a càrrecs públics i les clavegueres de l’Estat» que ha estat subscrita també per EsquerraEH BilduPNBJxCatBNGCompromísMés País i la CUP. En canvi, el PP, el PSC i Cs van instar Torrent a denunciar els fets.