Aragonès i 66 independentistes més van ser espiats a través del telèfon

La tecnologia de ciberespionatge israelià ideada per combatre el crim i el terrorisme va ser utilitzada per colar-se als telèfons mòbils de fins a 67 líders independentistes, entre els quals, el del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Una investigació de l’organització ‘Citizen Lab’, un laboratori interdisciplinari vinculat a la Universitat de Toronto, revela que els telèfons mòbils de diversos eurodiputats, parlamentaris, advocats i líders civils sobiranistes van ser infectats amb el ‘software’ Pegasus, propietat de l’empresa israeliana NSO Group i només a la venda de governs. Segons aquest equip d’investigació, es tracta de la trama d’espionatge documentat més gran a un sol col·lectiu polític, en aquest cas el secessionisme català, que anunciarà aquest dimarts des de Brussel·les una bateria de mesures legals i polítiques.

Pegasus és un vell conegut per a l’independentisme. El primer polític el nom del qual va apreciar en la llista d’espiats va ser el llavors president del Parlament, Roger Torrent, que fins i tot va publicar un llibre en el qual recull el seu dietari d’aquells dies, però aquest programa també es va inocular als mòbils del líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, així com de la cupaire Anna Gabriel i de l’ara vicepresident del Govern, Jordi Puigneró. El sistema permet extreure el contingut d’un dispositiu, donant accés als seus textos i imatges i fins a activar la seva càmera i micròfon com a element de vigilància.

La recent investigació revela que Aragonès va començar a ser espiat el 2020, quan exercia com a vicepresident del Govern i conseller d’Economia. No és l’únic president en la llista. També hi consten com a víctimes d’aquesta infecció tecnològica els seus tres predecessors en el càrrec: Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas. La línia institucional a l’Europarlament apareix completa: Diana Riba, Jordi Solé, Toni Comín i Clara Ponsatí; els noms dels quals s’afegeixen als de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i a les primeres espases de l’ANC i Òmnium Cultural: Elisenda Paluzie i Marcel Mauri. La nota completa inclou 11 membres de Junts, 12 d’ERC, 4 de la CUP i un del PNC.

L’encara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va començar a ser vigilat quan presidia l’entitat independentista, sent dels primers a rebre l’atac. L’informe calcula que va rebre fins a 25 missatges emmascarats amb falses alertes de la Seguretat Social o d’impostos per colar-se al seu telèfon, sempre coincidint amb manifestacions o actes polítics. El telèfon de Paluzie va ser interceptat a través d’una alerta de Twitter d’un diari català i mitjançant una notícia sobre la història de l’ANC. 

Resposta coordinada

L’espionatge massiu ha tingut la ‘virtut’ d’unir, de moment, tot l’independentisme. «S’està treballant de manera coordinada entre els tres partits i les dues entitats», tots amb membres vigilats, assegura una font d’un dels partits que detalla que dimarts al matí, a Brussel·les, els espiats i més pes polític, Aragonès a part, oferiran una roda de premsa en la qual explicaran quines mesures, judicials i polítiques, portaran a terme. 

«És un assumpte molt greu», assegura una veu del Palau de la Generalitat. «Diana Riba, per exemple, és la primera eurodiputada que és espiada en virtut de la seva acta a la Cambra d’Estrasburg», assenyala aquesta veu després d’explicar l’evident gravetat que tres expresidents, un exvicepresident i un president hagin sigut escrutats tecnològicament. L’independentisme, per tant, remarcarà la dimensió europea de l’escàndol, que ja s’ha batejat com a ‘CatalanGate’, per les seves semblances amb el Watergate dels anys 70 als Estats Units.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions al País Basc 2020

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

A la tarda, el mateix Aragonès, juntament amb tot el seu Govern, atendrà també la premsa i explicarà els moviments a realitzar per l’Executiu de cara a protegir aquells que han sigut espiats en el càrrec. «Exercirem una gran pressió, això no pot quedar com una notícia d’un dia. I exigirem explicacions al Govern i ara no valdrà el fet d’acollir-se als secrets d’Estat ni dir que no se sabia res», sentencia aquesta veu. I és que «no només es va espiar el 2017, sinó que la vigilància arriba fins al 2020, amb Pedro Sánchez ja establert a la Moncloa».

L'operació d'espionatge massiu contra l'independentisme català és una vergonya injustificable. Un atac als drets fonamentals i a la democràcia extremadament greu. Un exemple més de la repressió contra un moviment pacífic i cívic. Arribarem fins on calgui.

— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) 18 de abril de 2022

Els actes de dimarts, i sobretot, els que vinguin després, determinarà com és de solida aquesta nounada unitat nascuda al voltant de Pegasus. Perquè les derivades ja apunten a noves friccions. Sense anar més lluny, aquest mateix dilluns, Jaume Alonso-Cuevillas, un dels advocats espiats, juntament amb Andreu Van den Eynde i Gonzalo Boye (lletrats tots de les màximes figures de l’independentisme), va vincular l’informe de Citizen Lab amb la taula de diàleg i negociació entre Generalitat i Estat. El també diputat al Parlament per Junts va afirmar a Twitter: «La taula de negociació era amb el CNI», al·ludint que l’organització canadenca apunta, com a responsable de l’espionatge, la intel·ligència espanyola.

La taula de dialèg era amb el CNI

— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) 18 de abril de 2022