El TC posa fi als recursos del procés al rebutjar els recursos de Bassa i Forn

El president del Tribunal Constitucional, Pedro González-Trevijano, ha complert el seu objectiu i el ple ha posat punt final als recursos referits a la sentència del procés abans de Setmana Santa. Les últimes impugnacions resoltes han sigut les dels exconsellers Dolors Bassa i Joaquim Forn, que han vist com el tribunal de garanties avalava les condemnes que els va imposar el Suprem per sedició.

Les dues sentències han tirat endavant en la mateixa proporció que la relativa a l’exvicepresident català Oriol Junqueras i l’exconseller Raül Romeva aquest dimecres, que van sol·licitar l’empara en un mateix escrit. Sis dels magistrats, amb González-Trevijano al capdavant, han votat a favor de ratificar les condemnes, mentre que el vicepresident del tribunal, Juan Antonio Xiol, i els magistrats María Luisa Balaguer i Ramón Sáez Valcárcel han votat en contra, per la qual cosa formularan els corresponents vots particulars per deixar negre sobre blanc el motiu de la seva discrepància, que els dos primers mostren des de les deliberacions sobre la primera sentència referida a la sedició, la de Jordi Turull.

Sáez no va poder fer-ho perquè llavors no formava part del Constitucional, ja que s’hi va incorporar després de l’última renovació del tribunal. La majoria, entre unes sentències i d’altres, va perdre Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido, que es van abstenir al ser recusats pels condemnats i els fugits –entre els quals figura l’expresident Carles Puigdemont– i Alfredo Montoya, que continua de baixa per malaltia.

Avala la sedició

La majoria del ple no considera contrari al principi de legalitat penal la condemna per sedició perquè, segons la seva opinió, «no pateix d’un nivell de vaguetat que impedeixi conèixer clarament la conducta penalment reprotxable», que és alçar-se «públicament mitjançant l’actuació tumultuària d’una multitud que fa servir la força o que se serveix de vies extralegals per impedir l’aplicació de les lleis o el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat o funcionari públic o, en fi, el compliment de les resolucions judicials».

Segons el Constitucional, la redacció de l’article 544 del Codi Penal «no impedeix conèixer per endavant quines conductes integren o poden integrar el delicte de sedició pel qual han sigut condemnats els recurrents, de manera que el precepte aplicat preserva adequadament el principi de seguretat jurídica». Per això no entén que va fer una interpretació extensiva per poder condemnar-los per aquest delicte, perquè el Suprem va exposar «en la seva sentència els aspectes concrets de les conductes dels recurrents en els quals se sustenten les seves condemnes com a coautors d’un delicte de sedició», cada un amb el seu rol en una estratègia comuna concertada per ignorar les advertències del Constitucional i celebrar un referèndum il·legal.

Segons l’alt tribunal, les conductes dels recurrents «desborden els límits del que es pot considerar un exercici legítim de les llibertats d’expressió i ideològica i dels drets de reunió i manifestació per a l’exteriorització de la protesta o crítica per l’actuació dels poders públics» i les seves condemnes no tenen un efecte descoratjador del lliure exercici.

Les 10 sentències del procés, incloses les de Meritxell Borràs i Carles Mundó, condemnats només per desobediència, van confirmar que el Suprem era el tribunal competent per jutjar-los per ser aforats i haver comès part dels seus delictes fora de Catalunya. Pel que fa a l'ús del català en el judici, el TC comparteix amb el Suprem que no hi va haver indefensió perquè se’ls va proposar fer-ho amb intèrpret malgrat que tots ells dominaven el castellà.

Sense problema per a Junqueras

Des del principi, el Constitucional volia concloure els recursos contra la sentència resolent el de Junqueras perquè és el més complex, ja que va continuar en política. En la seva sentència, el tribunal de garanties «considera que no resulta desraonat ni contrari als drets fonamentals invocats que la Sala Penal del Suprem considerés compatible en aquest cas, d’una banda, elevar les qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat de desplaçament per assistir a la sessió constitutiva del Parlament Europeu i, de l’altre, prosseguir el procés penal contra ell, ja que la immunitat de jurisdicció com a eurodiputat l’havia adquirit un cop concloses les sessions del judici oral», cosa que no feia necessari demanar el suplicatori.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Els magistrats discrepants mantenen dues posicions. Xiol i Balaguer consideren desproporcionades les penes imposades per sedició i que la condemna dels líders de les entitats sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, al no tenir càrrec públic, va suposar una resposta penal excessiva que provoca un efecte descoratjador en l’exercici del dret fonamental de reunió. En el cas de Junqueras, afirmen que es va haver de paralitzar el procediment seguit al Suprem fins que la justícia europea resolgués les qüestions prejudicials plantejades sobre el seu desplaçament al Parlament europeu després de ser elegit.

Per la seva part, la discrepància de Sáez Valcárcel és més profunda i «qüestiona les sentències en relació amb el dret a la presumpció d’innocència, per la justificació de la prova i la motivació fàctica». Considera que el tipus penal del delicte de sedició és imprecís, igual que també ho és el concepte definitori que elabora el Tribunal Suprem.