El fiscal recorre a l’Estatut per defensar la competència del Suprem per reclamar Puigdemont

El fiscal Fidel Cadena va ser el primer a defensar la competència del Tribunal Suprem per reclamar els fugits del procés, entre ells l’expresident Carles Puigdemont, a través de les euroordres. La vista, que se celebra al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pretén respondre a les qüestions prejudicials plantejades pel jutge Pablo Llarena sobre si el país requerit pot negar l’entrega d’un reclamat perquè no ho sol·licita el jutge competent, com va al·legar Bèlgica respecte a l’alt tribunal espanyol en el cas de l’exconseller Lluís Puig. L’advocat general, Jean Richard de la Tour, va anunciar que formularà les seves conclusions el 14 de juliol.

Cadena, que es va desplaçar a Luxemburg amb l’exfiscal general de l’Estat Consuelo Madrigal, va sostenir que la «competència per conèixer cada procés penal correspon als jutges», perquè «és il·lògic que el país receptor controli les normes competencials del país emissor». En el procés, va dir, s’han pronunciat reiteradament sobre aquest aspecte tant el Suprem com el Constitucional, que neguen qualsevol vulneració de drets i ratifica la competència del Suprem al resoldre els recursos d’empara de tots els condemnats en el procés..

I les seves sentències estan «basades per dret explícit en normes que marquen la competència», com la llei orgànica del poder judicial, la llei d’enjudiciament criminal i l’Estatut, els articles del qual declaren la competència del Suprem per investigar els diputats del Parlament que cometen delictes fora de Catalunya. Entre aquests delictes, que per connexió atrauen la resta, va citar la creació del cens de catalans a l’estranger.

Problema sistèmic

Al seu criteri es van afegir l’advocada de l’Estat Andrea Gavela i Julio Baquero Cruz, en nom de la Comissió Europea. La primera que va afirmar que amb el dictamen belga l’euroordre seria una «eina inoperant» i que si hi hagués un problema sistèmic en el sistema judicial espanyol afectaria tots els casos, no només unes persones.

El segon va apuntar que la decisió belga va negar vulneracions sistèmiques de drets a Espanya i va assenyalar que n’hi hauria d’haver per negar una entrega amb excepció d’alguns casos, com la malaltia del reclamat, argument després negat per una de les magistrades que forma la sala, Lucia Serena Rossi, en les preguntes que poden formular les parts per dictar la seva sentència.

Quant a l’informe del grup de treball de les Nacions Unides sobre detencions arbitràries, en el qual es va basar el jutge belga per al·legar la suposada vulneració de drets de Puig, Cadena va afirmar que ha quedat desmentit pels tribunal espanyols i que la jurisprudència europea exigeix que el risc de vulneració de dret no sigui «una mera especulació», sinó que ha de ser un risc «cert» i «rellevant». Les defenses, en canvi, el van defensar fent al·lusió a les vegades en què ha participat una delegació espanyola en els seus treballs però en «renega» per no compartir les seves conclusions.

Acabar ja

L’advocat de Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, Gonzalo Boye, va argumentar que els seus defensats eren la minoria catalana dins de l’Estat espanyol i que com a membres d’aquest grup són víctimes d’una persecució per haver convocat un referèndum que va ser «brutalment reprimit, malgrat que això no és delicte ni a Espanya i creia que en cap lloc al món», i després va afegir que «hi ha 3.000 catalans represaliats».

Boye va argumentar que el Suprem decideix la competència de manera «arbitrària» i va recordar que no va esperar que el TJUE es pronunciés sobre la immunitat del president d’ERC Oriol Junqueras abans de dictar la sentència del procés que el va condemnar a 13 anys de presó. Va afirmar que «el Suprem utilitza les euroordres amb finalitats polítiques» i per això les retira o reitera. Va recordar la compareixença a Bèlgica de Puigdemont i els seus arrestos a Alemanya i Sardenya, així com que mai ha pogut desplaçar-se al territori pel qual va ser elegit europarlamentari, Catalunya, perquè el Suprem no respecta la immunitat que li confereix aquest escó. «Això s’ha d’acabar ja», va sentenciar.

En la seva intervenció va tenir molt present, amb referència expressa als membres del tribunal, que el magistrat del Tribunal Constitucional Enrique Arnaldo no s’ha apartat de les sentències que han negat vulneracions de drets malgrat haver reclamat, abans de la seva incorporació al TC, l’empresonament de Puigdemont.

Efecte de descoratjament

Isabel Elbal, en nom de Clara Ponsatí, va argumentar que els fets pels quals és reclamada no tenen encaix legal perquè introduirien «un marc d’arbitrarietat i un efecte de descoratjament en les llibertats de reunió i de manifestació a la Unió Europea» que la Unió no es pot permetre.

Andreu van den Eynden, en nom de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i Benet Salellas, de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, es van centrar en la suposada arbitrarietat del Suprem amb els procediments pel procés que se segueixen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De fet, el Suprem ha remès al TSJ la causa contra Meritxell Serret, només acusada de desobediència.

Van den Eynden va destacar els vots particulars de tres dels nou magistrats que van participar en les deliberacions del TC, partidaris de revocar la condemna d’Oriol Junqueras, tot i que cap d’ells obeïa a la falta de competència de l’alt tribunal.

Espanya davant Bèlgica

Les vistes davant el TJUE té certes diferències respecte a la justícia espanyola, com les preguntes que poden plantejar els magistrats que ho necessitin i la rèplica final. A més, també hi intervenen representants d’Espanya i Bèlgica. L’advocada de l’Estat Andrea Gavela va treure importància a les conclusions del grup de treball i va negar que pugui tenir tanta importància el dret intern del país requerit a l’hora de tramitar una euroordre, perquè la directiva deixa clares les condicions per les quals es regeix.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Per la seva part, la representant belga es va centrar en la separació de poders i va recordar que ja hi ha hagut algunes sentències per negació d’euroordres per risc de vulneració sistemàtica de drets fonamentals. El ponent de la sentència que es dictarà, Lars Bay Larsen, va dirigir les seves preguntes a Bèlgica, la delegació de la qual va deixar la porta oberta a canviar de criteri en funció del que va denominar un canvi en la jurisprudència.

Sentides totes les parts, va intervenir, en nom de la Comissió Europea, Julio Baquero Cruz, que va centrar el debat: «El que es determina aquí és veure si fa falta un problema sistèmic per rebutjar una euroordre o si n’hi ha prou amb un problema puntual». A continuació va afegir que a Espanya no hi ha cap problema sistèmic, com deia Bèlgica en la seva sentència.