La justícia europea activa el compte enrere per aclarir el futur de Carles Puigdemont

No serà de manera immediata, perquè el que està previst és que l’Advocat General del TJUE no doni a conèixer el seu criteri fins que hagi passat aproximadament un mes després d'escolar totes les parts. Previsiblement, serà un altre mes després quan es coneixerà la sentència del tribunal, que en la majoria de les ocasions es fa seu el criteri de l’anterior. Fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO insisteixen que el TJUE es pronunciarà sobre com s’ha d’interpretar la norma, i entre això i com l’apliquen els jutges hi ha una tirada, en què també intervenen les condicions pròpies que cada país imposa a l’hora d’entregar les persones reclamades.

El principal dubte plantejat per Llarena consistia en si Bèlgica pot denegar una entrega, perquè considera que el tribunal que el reclama no és competent per jutjar-lo, malgrat que això forma part del dret intern de cada país, com va resoldre amb Puig, quan va declarar que el Suprem no era el que podia reclamar-lo i, de passada, que Espanya hauria vulnerat els seus drets.

Antecedents

Entre que Llarena va formular les seves preguntes i el moment en què es resoldran, el TJUE s’ha pronunciat sobre altres qüestions. Entre elles en destaca una que enfrontava Polònia i Holanda. Des de la defensa de Puigdemont es considera un antecedent que significarà la confirmació que no es podrà dictar una nova euroordre contra l’expresident amb aparences que prosperi, però des del Suprem no es veu tan clar.

Tot i que les fonts consultades no són optimistes amb el criteri que pugui adoptar el TJUE respecte a la pretensió del tribunal, afirmen que la justícia europea en aquesta qüestió va avalar l’entrega de persones reclamades per tribunals escollits per formacions polítiques, com podria interpretar-se en sentit ampli que són els magistrats del Tribunal Suprem, l’elecció del qual correspon al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que escullen les Corts. I que per considerar que s’ha produït una vulneració de drets s’ha d’acreditar una crisi sistèmica d’independència del poder judicial, que no creuen que es pugui aplicar a Espanya.

Immunitat

Es dona la circumstància que les qüestions prejudicials plantejades per Llarena a la justícia europea mantenien paralitzada l’euroordre ja cursada. De fet, a aquesta suspensió va apel·lar la justícia italiana quan es va arrestar Puigdemont a Sardenya. Va ser el criteri marcat pel Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) quan va rebutjar tornar-li cautelarment la immunitat que li havia retirat el Parlament Europeu, a l’admetre el suplicatori que havia cursat Llarena, en espera del pronunciament definitiu que sobre aquesta protecció farà el TJUE.

Després de l’arrest, Puigdemont va mirar de forçar que el Suprem es pronunciés sobre el procediment espanyol, però l’alt tribunal no va variar la reclamació. Com va informar aquest diari després del revés italià, si l’expresident català posa un peu a Espanya, serà detingut per respondre dels delictes pels quals ja van ser condemnats els membres del seu Govern. L’única diferència estarà en altres països: si la justícia europea acaba donant-li la raó, no es cursarà una nova euroordre per mirar de detenir-lo de nou, i, si no, se l’hauria de detenir per entregar-lo a Espanya.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Fonts de l’alt tribunal justifiquen la falta de canvis en la reclamació perquè la qüestió prejudicial plantejada per Llarena només es refereix al compliment de les euroordres perquè un Estat membre entregui una persona reclamada a un altre, no als delictes pels quals Puigdemont va ser declarat en rebel·lia en la seva fugida de la justícia espanyola. Ara bé, també són conscients que el TGUE no només va donar per paralitzada la reclamació a l’espera de les resolució de les qüestions prejudicials, sinó que també va fixar que se li havia de permetre assistir a les sessions del Parlament Europeu.

I això obligaria a habilitar un sistema que permetés quedar a disposició de la justícia espanyola i, alhora, poder desplaçar-se a Brussel·les amb garanties que no torna a escapar-se, una cosa que només seria viable amb solucions imaginatives que es determinarien llavors.