Sánchez i Feijóo es bolquen a renovar el CGPJ nou anys després de Rajoy i Rubalcaba

El president del Govern i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el flamant líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es bolquen a partir de la seva trobada d’aquest dijous, 7 d’abril, a una renovació bloquejada pel PP des de la seva caducitat, el 4 de desembre del 2018, fa ara 3 anys i quatre mesos.

Entre la seva disposició a segellar pactes d’Estat anunciats per Feijóo no figura pel seu nom cognom el del Poder Judicial. Però totes les fonts consultades donen per fet que resulta indubtable que si per algun pacte d’Estat cal començar, és pel CGPJ, la paràlisi del qual és una demostració palmària de l’anormalitat constitucional de la vida política espanyola. Una anormalitat que ha sigut utilitzada com a arma llancívola en la contesa partidista.

Tret de sortida

«La idea és que de la trobada de la Moncloa sigui el tret de sortida de la negociació entre Sánchez i Feijóo i que el mes de maig tinguem els nous vocals reunits per elegir el nou president del Consell General del Poder Judicial», va dir ahir una font del sector progressista de la magistratura a EL PERIÓDICO.

Tot i que Feijóo no ha parlat de la renovació del CGPJ, ha fet al·lusió a la crisi que es viu en el Tribunal Suprem amb el 20% de places vacants en aquest òrgan judicial. I n’hi haurà en el Tribunal Constitucional en els pròxims dos mesos –el mes de juny– perquè caldrà nomenar quatre nous magistrats i substituir-ne un cinquè per malaltia.

«El primer que ha de tirar endavant Feijóo és la renovació dels òrgans constitucionals. Perquè és una mercaderia que fa pudor. Perquè són tres anys i quatre mesos, sí. Però és que és més greu. És el CGPJ del 2013. És que es diu aviat: són gairebé nou anys. ¿A qui representa? I no crec que el TC es toleri el que ha passat en el CGPJ», diu un magistrat adscrit al sector conservador.

Perquè l’elecció dels magistrats del TC podria ser resolta sense renovar el CGPJ. Dos magistrats són elegits pel Govern i dos més pel CGPJ.

Recursos pendents

Amb aquells designats pel Govern no hi ha problema. Però la llei orgànica del 2021, instada per la majoria governamental, prohibeix al CGPJ caducat fer nomenaments.

I el TC ha de pronunciar-se sobre dos recursos d’inconstitucionalitat contra ella, un del PP i un altre del partit ultradretà Vox. I el TC podria admetre parcialment aquests recursos i declarar que una llei no pot estar per sobre de la Constitució, que exigeix la renovació dels seus òrgans en termini.

I, per tant, s’autoritzaria el CGPJ a nomenar els dos candidats que li correspon.

Però, ¿per a què apel·lar a aquest últim recurs si és possible renovar ara –abans del venciment dels mandats en el TC– el CGPJ i normalitzar la situació?

Estratègia de bloqueig

L’estratègia de bloqueig ha provocat una precarietat en la composició de les sales. «No pot ser. És que un es posa malalt a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem i hem de suspendre les deliberacions. I hi ha els Tribunals Superiors de Justícia, els mandats dels quals han sigut prorrogats. Només al Suprem, segons havia advertit reiteradament ja la Sala de Govern, es dictaran mil sentències menys a l’any. Ara tenim un consell els membres del qual miren el diari cada dia i busquen la notícia: durarem un mes més o no», diu una altra font consultada.

Les negociacions PSOE-PP que van encallar per renovar el CGPJ van ser protagonitzades a dues bandes. D’una banda, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, mantenia un canal de comunicació –pel coneixement entre tots dos– amb Enrique López, secretari de Justícia i Administracions Públiques del PP des del gener del 2020. De l’altra, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, conjuminava el pacte amb Félix Bolaños, secretari general de la presidència del Govern primer i ministre de la Presidència, des del juliol del 2021.

¿Què passarà amb Enrique López? De moment, després de posar-se a disposició de Feijóo i d’estimar dijous passat 31 de març que el nomenament de Cuca Gamarra com a secretària general del PP anava «en la bona direcció», Enrique López no apareix en els nomenaments de Feijóo. Per al Comitè de Drets i Garanties ha nomenat José Antonio Monago.

Algunes fonts consultades assenyalen que el nou líder del PP pot necessitar López precisament per la seva presència en les negociacions de renovació del CGPJ durant l’etapa Casado-Egea. Però segons altres de consultades per EL PERIÓDICO, la situació de López està –almenys públicament– pendent de definir.

Els assessors de Feijóo

«Feijóo té un grup de persones amb les quals consulta els temes de justícia. Amb alguns directament i amb altres de manera indirecta. Hi ha Manuel Almenar, presideix la secció primera de l’Audiència Provincial de Pontevedra, és des del 2015 president de l’Associació Professional de la Magistratura (APM) i aspira a una plaça a la Sala Primera del Tribunal Suprem, o José María Gómez i Díaz-Castroverde, president del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, o José Antonio Ballestero, magistrat de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Galícia i vocal de l’actual CGPJ. I no per últim i menys important hi ha, així mateix, Alfonso Rueda, vicepresident de la Xunta de Galícia que probablement succeeixi Feijóo i que ha sigut conseller de Presidència i Justícia de la Xunta. Tot això mostra que a Feijóo no li falten assessors o personalitats amb els quals intercanviar opinions en el món judicial», assenyala una altra font.

Feijóo, així mateix, haurà de «depurar» la llista de vocals que els seus antecessors en la direcció del PP havien presentat en les negociacions amb el PSOE, cosa que també podrà donar lloc a alguns canvis en aquells proposats pels socialistes, potser incorporant alguns noms d’Unides Podem que «van caure» d’alguna de les diverses llistes negociades per vetos dels populars.

El futur president

I caldrà negociar qui presidirà el nou CGPJ. En aquest punt, fonts polítiques asseguren que si bé es pactarà el nom amb un terna es donarà als vocals cert marge per votar. No es repetirà l’experiència de Carlos Dívar, el nom del qual es va conèixer abans de l’elecció en el Congrés dels vocals, ni la de Manuel Marchena, acordat pel PSOE i PP el 2018 abans de ser elegits els vocals i la presidència del qual es va frustrar per un whatsapp enviat pel portaveu del PP en el Senat Ignacio Cosidó en el qual es mostrava exultant amb cedir la majoria al PSOE perquè el president compensaria amb escreix aquest avantatge numèric.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Amb tot, aquest marge en l’elecció del president també va tenir lloc el 2013. «Rajoy i Rubalcaba van acordar el nom de Carlos Lesmes. Però no se sabia fins a l’últim minut. Sonaven Lesmes, Marchena i Gonzalo Moliner. Els vocals no ho sabien. Quan van prendre possessió al Palau de la Zarzuela, Joan Carles I, amb crosses, va apartar el ministre Alberto Ruiz-Gallardón i va preguntar en un grupet: «¿Qui serà president?» No ho sabíem. I a més Rubalcaba tampoc ho va dir amb total claredat. Ens va transmetre una clau: el nom del candidat del consens sortirà dels llavis de la vocal més jove en la reunió del consell, que és a qui toca primer el torn de paraula», va recordar un vocal del 2013.

I en efecte així va ser.