Perfil

Jordi Sànchez: adeu al camaleó que va voler posar ordre a Junts

  • El secretari general de JxCat llança la tovallola incapaç de portar el partit a posicions de centralitat

  • El pas a un costat deixa al descobert la necessitat d’aconseguir un lideratge i una estratègia unificats

Jordi Sànchez: adeu al camaleó que va voler posar ordre a Junts

EFE/ Ramón Gabriel

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Jordi Sànchez ho deixa perquè està fart. Ningú ho dirà obertament, però aquesta és bona part de la veritat. I no només és una qüestió política, sinó personal. Sànchez és un home amb mil cares, bregat en les maniobres polítiques des de fa anys, amb una agenda envejable, aguerrit a la presó i amb credencials d’home d’esquerres però pragmàtic. Fa dos anys que està al capdavant d’un nou invent de l’expresident Carles Puigdemont , anomenat Junts per Catalunya. I llança la tovallola perquè no s’ha sortit amb la seva: crear un partit centrat, ordenat, que lluiti amb ERC per la centralitat de l’independentisme, lluny de les apostes que ell i tants denominen màgiques, basades en promeses de secessió a curt termini, inviables i poc serioses, segons Sànchez, i condemnades a empetitir l’aposta per l’Estat propi.

L’encara secretari general de JxCat sabia que aquesta era una aposta difícil, que requeria temps. Però ha llançat la tovallola perquè no pot més. La llista de xocs interns entre el pragmatisme i la retòrica inflamada és molt llarga i sempre s’ha saldat a favor dels irredempts, encapçalats per la presidenta del Parlament i excandidata a presidenta de la Generalitat, Laura Borràs, portaveu d’una política de desafiaments. Desafiaments que, després, la realitat desmenteix, com l’acatament en el cas Juvillà, l’intent de bloqueig de l’avinguda Meridiana de Barcelona i el rebuig de pactar res amb el PSC malgrat que governen junts la Diputació de Barcelona.

L’eterna disjuntiva

Sànchez ho ha intentat. S’ha barallat molt. Ha maniobrat, ha mirat de mantenir l’aval de Puigdemont, ha utilitzat la seva llarga llista de contactes. Però ha perdut, si bé en un home com ell això de perdre s’ha de posar sempre en condicional. L’última derrota no ha sigut menor: un pacte transcendent per actualitzar el consens al voltant de la immersió lingüística del català.

La qüestió de fons continua sent la mateixa des de fa dos anys: o Junts és un partit de govern, amb vocació majoritària i per tant obert a diferents sensibilitats, al pacte, a donar resposta a la complexitat social amb un missatge madur i complex, o és una organització d’activistes que busca per damunt de tot el que s’ha esmentat buscar un moment propici per tornar a generar una fractura amb l’Estat per qualsevol via, tret de la violenta. Aquesta és la qüestió. I en aquest dilema, Sànchez està en un costat de la trinxera i Borràs, en l’altre.

L’anvers fosc

Notícies relacionades

Aquest retrat de Sànchez té el seu anvers, segons els crítics: un home amb dobles discursos, que maniobra constantment, desconfiat i amb dificultats per cohesionar equips. «És intel·ligent, però juga sol», resumeix un membre del Govern. I, certament, en dos anys, Sànchez ha acumulat punyals. Sectors que entre ells no congenien han trobat un punt de trobada en l’adversari comú: el secretari general. Li critiquen que hagi decidit qüestions clau com el pacte de Govern amb ERC.

Sànchez, sí, fa un pas al costat. Però és una jugada que deixa ara al descobert el gran interrogant de Junts: ¿qui mana en el partit? Veurem si Borràs o l’exconvergent Jordi Turull, a qui assenyalen tots com a successor, saben posar ordre i rumb clars i viables davant el gran adversari: una Esquerra que els ha superat a les urnes.