Guerra a Madrid per l’acollida d’ucraïnesos

Així estan les coses en l’única comunitat autònoma on els més de 4.000 refugiats d’Ucraïna inscrits tenen dos llocs on rebre acollida i fer tràmits, en comptes d’un de sol. El govern d’Isabel Díaz Ayuso no ha unificat els seus serveis amb els del Govern d’Espanya, i l’enganxada encara provoca espurnes.

Al final el bus de l’Atleti va anar en primer lloc... a l’estadi Wanda Metropolitano. Un emocionat Enrique Cerezo, el president, va entregar a cada nen de l’expedició una samarreta del club amb el 10 i el seu nom eslau a l’esquena.

Un vídeo promocional de la Fundació Atlètic de Madrid no mostra ni el Zendal ni Pozuelo, ha sigut editat només amb imatges de la recepció a l’estadi, i també al carrer, entre abraçades i llàgrimes.

Batalla de protocols

Batalla de protocolsEls fugits de la tremenda guerra d’Ucraïna arriben a una ciutat on es lliura una altra guerra, aquesta graciosa i menor, en què un govern autonòmic disputa al central el rèdit mediàtic de la seva acollida. L’11 de març, els ministeris d’Inclusió i Seguretat Social i Interior –amb col·laboració de les oenagés Accem i World Central Kitchen– habilitaven un centre d’acollida al complex Creade de Pozuelo. Allà els refugiats –majoritàriament dones, avis i nens– passen les seves primeres nits si ho precisen i reben la Protecció Temporal, un número de la Seguretat Social, filiació policial, permís de treball, ajuda psicològica... Fins i tot el cafè i els dolços, o unes mandonguilles de pollastre amb arròs, que els preparen els cuiners del xef José Andrés.

El de Pozuelo és un dels quatre punts que Inclusió ha previst per rebre i derivar refugiats, com el de la Fira de Barcelona –amb ajuda de la Generalitat i l’Ajuntament–, el de la Ciutat de la Llum d’Alacant –amb el Consell valencià–, i el de l’antiga Fira de Màlaga, que obrirà l’1 d’abril amb col·laboració de la Junta d’Andalusia.

El ministre José Luis Escrivá va explicar públicament el pla el 15 de març. I 24 hores després la presidenta madrilenya presidia la primera reunió d’un acabat de crear Comitè de Crisi d’Ucraïna. Madrid va informar aquell dia d’un Protocol d’Actuació Immediata, destacant que «s’han posat a disposició de l’Estat 1.537 llits hospitalàries»… a l’Isabel Zendal, el famós «hospital de pandèmies» construït en temps rècord sota els rigors del coronavirus.

«Ara treballem per atendre persones desplaçades a través del Zendal. Allunyi-se’n, sisplau, que estem treballant», li va etzibar el 17 de març Ayuso en l’Assemblea de Madrid a Mónica García, doctora anestesista i diputada de Més Madrid, en qui la presidenta madrilenya identifica tota la seva enverinada oposició d’esquerra.

Transcorreguts 11 dies d’hostilitats, s’irritava la treballadora social Isabel G.: «¡És que els refugiats no necessiten ser internats en un hospital, necessiten cases normals!» A aquesta veterana col·laboradora d’una de les 19 oenagés que col·laboren amb el Ministeri d’Inclusió li és igual si, després de la polèmica per la construcció de l’enorme clínica al barri de Valdebebas, cal donar ara utilitat als 170 milions que va costar.

Degoteig de necessitats

Degoteig de necessitatsDivendres passat, sota un plugim gèlid, un lent degoteig d’ucraïnesos arribava a l’hospital Zendal per la llarga vorera de l’avinguda Manuel Fraga Iribarne que el voreja. Venien en parelles o en petits grups, acompanyats per compatriotes ja instal·lats o per algun amic espanyol. Però era escassa l’activitat a l’entrada, entre cintes de plàstic i cons d’obra, on una bandera vermella d’estrelles blanques presideix un cartell que diu en caràcters ciríl·lics i llatins: Oficina d’Atenció i Ajuda a Ciutadans Ucraïnesos.

Aquest és el principal punt disposat per la Comunitat de Madrid perquè els refugiats s’allistin al Registre Únic de Desplaçats d’Ucraïna de la regió. «Serà necessari inscriure-s’hi si els desplaçats desitgen accedir a algun dels serveis oferts per les diferents conselleries», va dir una nota pública del govern madrileny el passat dia 16.

I aquest «serà necessari» va motivar el contraatac del Govern central. El secretari d’Estat de Migracions, Jesús Perea, va requerir per escrit a l’executiu d’Ayuso que expliqués l’obligatorietat de la mesura. El dia 18, en una carta feta pública per la Comunitat de Madrid, el conseller de Presidència, Enrique López, va assegurar que «no es tracta d’un registre constitutiu per accedir» als serveis. I en un gest inèdit, el ministre Escrivá va celebrar a Twitter: «La Comunitat de Madrid rectifica».

Me tranquiliza ver que la Com. de Madrid rectifica tras la carta del secretario de Estado y ya no exige (👈) inscribirse en un registro adicional a los refugiados ucranianos para acceder a servicios que ya les otorga la protección temporal, a diferencia de lo comunicado (👉) pic.twitter.com/rwhDNY9fdA

— José Luis Escrivá (@joseluisescriva) 18 de marzo de 2022

«La col·laboració amb les comunitats autònomes està sent extraordinària, tot i que hi ha alguna excepció puntual –admeten fonts del Ministeri d’Inclusió al comentar el dispositiu d’acollida–. Amb Madrid hem tingut una enganxada perquè van publicar que els refugiats havien de fer un tràmit addicional per accedir a serveis que amb la protecció temporal ja tenen garantits». I no abunden més en la polèmica.

És que el tema és delicat. L’activista Isabel G. demana que no es publiqui l’ONG amb què treballa, «per no molestar ningú». Tampoc vol incomodar un dels conductors nouvinguts de Polònia al comboi de 33 taxis d’alta capacitat que hi van anar amb ajuda i van tornar amb 150 refugiats. Van anar al Zendal, però no al començament: «Vam arribar de nit a la parròquia de San Antón; ja era tard». Allà els esperava el pare Ángel, líder de l’ONG Missatgers de la Pau. «Va ser la millor carrera de les nostres vides; queda’t amb això. Les altres coses són tonteries», sentencia el taxista, barrant el pas a qualsevol polèmica.

Per la seva banda, aquest dissabte va comentar Isabel Díaz Ayuso per última vegada les gestions d’acollida de la seva regió: «Ja tenim més de 1.000 nens escolaritzats, 1.200 documents d’assistència sanitària i gairebé 2.000 atencions en el 900 i a l’oficina d’Atenció i Ajuda», va escriure a Twitter sobre una foto en la qual mira encantada uns nens ucraïnesos. La foto era republicada: va ser presa el dia 15, quan els va portar un avió de l’Exèrcit de l’Aire perquè els tractessin de càncer a l’Hospital Niño Jesús de Madrid.

🇺🇦 Crisis de Ucrania:

En @ComunidadMadrid ya tenemos más de 1.000 niños escolarizados, 1.200 documentos de asistencia sanitaria y casi 2.000 atenciones en el 900 y en la oficina de Atención y Ayuda.

Y todo, rodeado de maravillosos testimonios de solidaridad y agradecimiento. pic.twitter.com/Dhl6SCGXR0

— Isabel Díaz Ayuso (@IdiazAyuso) 26 de marzo de 2022

El 19 de març semblava ja arribat el cessament d’hostilitats entre Madrid i Espanya: Telemadrid, l’emissora pública madrilenya, aclaria en un reportatge titulat ‘Hospital Isabel Zendal, la porta d’entrada de refugiats a Madrid’ que els nouvinguts «en primer lloc, hauran de contactar amb el centre de recepció, acollida i derivació de l’Executiu central ubicat a Pozuelo», i «en segona instància, els afectats poden acudir a l’Hospital públic Infermera Isabel Zendal, on se’ls realitzarà una revisió mèdica voluntària» 

Notícies relacionades

Papers falsos, tràfic, usura i explotació sotgen els refugiats ucraïnesos

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Però comença aquesta setmana i Madrid no renunciarà al seu fitxer d’ucraïnesos, creat per «reduir la burocràcia», va dir el conseller López. Ho necessiten per, «en un únic tràmit», donar «sanitat, educació, polítiques actives d’ocupació serveis socials, transport públic...»

De moment és només probable que per fi metges del Servei Madrileny de Salut donin servei als ucraïnesos a Pozuelo, com a Barcelona i Alacant fan les comunitats catalana i valenciana. Serà després de 15 dies en què, a falta de personal local, el Govern ha estirat facultatius de l’INSS mentre, a 6 quilòmetres, la Comunitat mobilitzava els seus sanitaris a l’hospital de pandèmies.