Pacte PP-Vox a Castella i Lleó: les 4 claus del primer tràngol de Feijóo

Després de les eleccions del 13 de febrer en les quals es va veure que el PP estava destinat a entendre’s amb Vox, els populars no tenien pressa per tancar un acord amb el partit de Santiago Abascal. Deien que el calendari institucional donava marge fins a finals de maig perquè Alfonso Fernández Mañueco fos investit. Primer, asseguraven, podia tancar-se l’acord per elegir la Mesa de les Corts, el 10 de març, i, després, ja es veuria com es configurava el repartiment de les carteres del Govern.

La implosió del PP, no obstant, va canviar aquests plans. La data del congrés, l’1 i 2 d’abril, en el qual Feijóo serà elegit nou president del PP, va obligar a accelerar el calendari per intentar separar la decisió de pactar amb Vox del nou lideratge del partit.

Feijóo, que porta a gala haver frenat Vox a Galícia, on no va aconseguir entrar al Parlament en les eleccions del 2020, no ha aclarit encara com es planteja la relació amb la ultradreta, ara que serà líder del PP. El per ara candidat segueix esquivant entrar al fons d’una qüestió que està desafiant les formacions conservadores tradicionals de tot Europa. A Alemanya i Bèlgica, el cordó democràtic per impedir qualsevol pacte polític amb els partits d’extrema dreta és robust. A França cada vegada és més feble i a Holanda no hi ha cap tipus de veto a les dues formacions populistes i antiimmigració que tenen escons al Parlament holandès. 

Juanma Moreno, el president de la Junta d’Andalusia, és l’altre gran damnificat d’aquesta operació tancada per Mañueco a Castella i Lleó. Moreno ha de passar per les urnes abans que acabi l’any i aquest pacte entre el seu partit i Vox posa una alfombra vermella al PSOE en una autonomia que, com recorda sovint el president andalús, és «sociològicament progressista». Per això, va tardar pocs minuts a remarcar que vol governar sol i rebutja incloure els dirigents de la ultradreta en el seu futur Executiu.

Segons els càlculs del PP andalús, les enquestes donen un marge a Moreno per aconseguir un resultat més folgat que Mañueco. Tot i que també deia això el dirigent de Castella i Lleó quan va decidir al desembre avançar les eleccions: insistia que els sondejos el situaven a prop de la majoria absoluta (41 procuradors) i, per tant, el poder d’influència de Vox seria escàs. Al final, va guanyar les eleccions, però el marge no va ser tan ampli com esperava. El PP va obtenir 31 escons i Vox, 13. 

El president del PP europeu, Donald Tusk, va afirmar aquest dijous que espera que el pacte en el poder de PP-Vox «sigui només un accident i no una tendència». No obstant, alguns alts càrrecs consultats per aquest diari no només van encaixar amb «normalitat» l’«única sortida» que tenia Mañueco perquè no volia tornar a les urnes. També van dir que «no està malament» que Castella i Lleó serveixi de «test d’estrès» davant l’«escenari que s’acosta el 2023», amb les eleccions municipals i autonòmiques en més de la meitat de les comunitats. «Això es repetirà en centenars d’ajuntaments el 2023, així que millor veure com funciona aquest acord i comprovar si Vox baixa o no. A Ciutadans hem aconseguit fer-los desaparèixer pràcticament després de compartir governs amb ells», analitzava un parlamentari del PP.