La variable relació de la Generalitat amb la conferència de presidents

El primer president socialista va participar de manera entusiasta en la primera conferència de presidents, celebrada el 28 d’octubre del 2004. Zapatero estava entossudit que es visibilitzés la pluralitat de l’Estat, i la cita, celebrada al Senat, va ser un èxit. Hi van assistir els 17 presidents autonòmics, i també els de Ceuta i Melilla, incloent-ne dos de molt significatius, a més de Maragall: Juan José Ibarretxe –el lehendakari va ser en aquella ocasió qui s’havia mostrat més reticent– i Manuel Fraga, que es va oposar als dubtes que havia mostrat el PP. Maragall fins i tot va intentar que la conferència es tornés a reunir a Barcelona pocs mesos després per explicar a la resta de presidents l’Estatut que volia aprovar.

Maragall i Ibarretxe, com a representants de les autonomies més antigues, també van flanquejar Zapatero en la segona conferència de presidents, celebrada el 10 de setembre del 2005 i que es va centrar en el finançament sanitari.

Com Maragall, Montilla va assistir a totes les conferències de presidents que es van celebrar durant la legislatura que va estar al capdavant de la Generalitat. La tercera reunió es va celebrar el 10 de gener del 2007, i va estar marcada per l’atemptat d’ETA que, dies abans, va acabar amb la vida de dues persones a l’aeroport de Barajas.

La tensió, en aquesta ocasió amb els presidents autonòmics del PP, també va marcar la següent cita, l’última per a Zapatero i per a Montilla, que va tenir lloc el 14 de desembre del 2009.

Malgrat que el 2009 es va aprovar un reglament intern que estableix que les conferències passarien a celebrar-se amb periodicitat anual, l’arribada de Mariano Rajoy al poder va suposar una frenada de les convocatòries. En la seva primera legislatura, amb majoria absoluta, Rajoy només va reunir els presidents autonòmics en una ocasió, el 2 d’octubre del 2012. En plena crisi, la trobada va analitzar la situació econòmica i laboral d’Espanya. Artur Mas iniciava en aquell moment la seva escalada sobiranista, però en la cita cap altre president li va preguntar per això. Les salutacions amb Rajoy i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, van ser fredes amb ell, però no hi va haver insolències. Mas va evitar la polèmica durant la jornada i no va ser fins a l’endemà que va insistir en la seva voluntat de celebrar un referèndum d’independència dins de la legalitat.

La següent conferència de presidents, el 17 de gener del 2017, es va celebrar ja amb el Govern ja completament enfrontat amb l’Executiu del PP. Junts pel Sí, que havia guanyat les eleccions catalanes del 2015, la CUP havia propiciat la substitució de Mas per Carles Puigdemont, i l’independentisme es preparava per celebrar un referèndum d’independència no autoritzat. En aquestes circumstàncies, Puigdemont no va acudir a la reunió amb la resta de líders autonòmics, i Catalunya anunciava que tampoc estava interessada a negociar el finançament autonòmic.

Des de la setena conferència fins a la vintena, totes es van celebrar en un espai curt de temps i de forma telemàtica. El motiu: la pandèmia de coronavirus. Torra participa de manera virtual en aquestes trobades. Però, quan tornen les reunions presencials, el 31 de juliol del 2020 a La Rioja, el president planta Pedro Sánchez. Addueix que està en contra de la presència en aquesta cita del rei Felip VI, i que prefereix un tracte bilateral amb el Govern. L’evolució del virus va fer que les següents reunions tornessin a ser telemàtiques, fins al 31 de juliol del 2021. En aquesta ocasió, a Salamanca, Torra va tornar a plantar la resta de líders autonòmics, que sí que hi van acudir (inclòs el lehendakari Iñigo Urkullu).