El Govern investiga una multinacional per vendre només talles petites de roba

El Govern ha aprovat aquest dimarts la posada en marxa d’un pla d’acció contra la pressió estètica que pateixen les dones des de múltiples vessants. En un dia triat meticulosament, el 8-M, ha sigut la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, la que ha posat veu a l’acord de l’Executiu per assenyalar que la «representació sistemàtica de cossos perfectes» en l’«imaginari col·lectiu» condueix al fet que, per exemple, el 47% de les nenes de 12 a 16 anys vulguin aprimar-se. O, un altre exemple, que hi hagi botigues que només venguin talles petites de roba, fent mal així a l’«autoestima» de les dones.

De fet, la mateixa Conselleria ha iniciat una investigació, que pot «acabar en sanció», va dir, «contra una cadena multinacional de moda que opera a Catalunya i que només té les talles més petites (XS/S)». I és que el pla té per objectiu «donar una resposta política a la violència dels cànons estètics que creen i perpetuen estereotips i discriminacions de gènere, racials i capacitistes». Una violència, ha seguit Verge, que té «com a objectiu disciplinar» el gènere femení mitjançant el control de què i quan menjar, com han de vestir i com evitar que el rostre o el cos expressin l’edat que tenen».

Denúncia d’una consumidora

Notícies relacionades

El Govern admet el xoc amb Hisenda pel finançament i defensa que Catalunya ha de recaptar el 100% de l’IRPF

RTVE aprova retirar Espanya d’Eurovisió si hi participa Israel

Les actuacions contra la multinacional s’han iniciat arran d’una denúncia d’una consumidora que detalla que la roba d’aquest establiment «només la poden portar dones amb complexió de nenes, és a dir, cos prepúber i premenstrual». La denúncia afegeix que, encara que és entallada per a nenes, aquesta roba no és adequada per a les menors «perquè portaria a una sexualització del cos (cotilles, escots, tops per sota els pits, pantalons curts a l’altura de les natges).

Els eixos del pla aprovat pel Govern són quatre: la publicitat; el consum i l’alimentació; les xarxes socials i la cultura i els mitjans de comunicació. En aquesta línia inclouran continguts educatius sobre la pressió estètica a escoles i instituts i es buscaran acords sectorials amb el sector publicitari i de la moda perquè la representació dels cossos sigui «més diversa i s’ajusti millor a la realitat».