Els expresidents Puigdemont i Torra, protagonistes del TC aquesta setmana

El ple del Tribunal Constitucional que comença aquest dimarts i conclourà dijous ve marcat per diversos afers catalans, dos dels quals, protagonitzats per expresidents de la Generalitat. El primer serà la sentència que va confirmar la condemna de Quim Torra per desobediència i el segon, l’aval del Tribunal Suprem a la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d’impedir a Carles Puigdemont prendre possessió del seu escó davant el Parlament europeu sense acatar la Constitució.

Els 11 magistrats que componen el ple del TC, degut a la baixa per malaltia que pateix Alfredo Montoya, deliberaran l’assumpte a partir de la ponència del magistrat Antonio Narváez, que és partidària de confirmar la sentència del Suprem que va ratificar els 18 mesos d’inhabilitació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va imposar aTorra, per negar-se a retirar una pancarta a favor dels que considera presos polítics, malgrat que l’hi havia ordenat la Junta Electoral Central per garantir la neutralitat dels edificis públics durant la campanya d’abril del 2019.

El Suprem va declarar el setembre del 2020 que va desobeir conscientment i de forma «contumaç i obstinada» l’òrgan constitucional que vetlla per la netedat dels processos electorals. Els 18 mesos d’inhabilitació imposats es compliran a finals del pròxim mes de març, així que per poc que les deliberacions es demorin al TC és molt possible que la sentència es conegui després.

Avalar la JEC

El ple també revisarà aquesta setmana la decisió del Suprem d’avalar les interlocutòries de la JEC que va deixar vacants els escons de Carles Puigdemont i Toni Comín al Parlament Europeu per no acatar la Constitució. En les seves resolucions l’alt tribunal també rebutjava preguntar a la justícia europea si aquest requisit era compatible amb el dret de la Unió Europea.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Sigui quina sigui la decisió que adopti el Constitucional ja només tindrà un valor simbòlic per als dos europarlamentaris, perquè finalment van accedir als seus escons quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va reconèixer que Oriol Junqueras tenia la immunitat que li conferia el càrrec per al qual havia sigut elegit des del primer moment. No obstant, la resolució del Constitucional s’estendrà a futurs casos semblants.

A més, el ple del Constitucional també estudiarà el recurs de 50 diputats del PP contra la llei catalana de vivenda que limitava el preu dels lloguers i els acords del Parlament que van reprovar el rei Felip VI pel discurs que va fer després del referèndum il·legal de l’1-O. Al ple anterior, el tribunal va declarar inconstitucionals els acords de la Mesa de la Cambra catalana a favor de l’autodeterminació que va comptar amb els vots particulars de Ramón Sáez Valcárcel i Juan Antonio Xiol.