Pols a la dreta espanyola

El PP i Vox, junts però no barrejats en les votacions del Congrés

  • Els populars i l’extrema dreta mantenen sintonia parlamentària, tot i que sense deixar d’exhibir recels mutus

  • El PP i Vox, vasos comunicants

zentauroepp51195329 graf2394  madrid  03 12 2019  el presidente del partido popu200108194009

zentauroepp51195329 graf2394 madrid 03 12 2019 el presidente del partido popu200108194009 / Ballesteros

4
Es llegeix en minuts
Miriam Ruiz Castro
Miriam Ruiz Castro

Periodista

ver +

«Estem en bandes oposades, tenim moltes diferències. Tantes com la distància que hi ha entre el liberalisme reformista i el populisme antiliberal. Entre el patriotisme integrador i l’antipluralisme. Entre l’economia oberta i el proteccionisme autàrquic. Entre la vocació europea i atlantista i l’aïllacionisme. Entre l’interès general i l’oportunisme demagògic». Les paraules les va dedicar el líder del PP, Pablo Casado, al de Vox, Santiago Abascal, en la moció de censura que aquest va defensar l’octubre del 2020. El PP va votar un contundent ‘no’ a la proposta de la ultradreta i aquest discurs va marcar una fita en la relació entre els dos partits. Una ruptura, com es va dir llavors. I la veritat és que, tot i que les seves aliances territorials han resistit i esperen fins i tot segellar la seva primera coalició de govern, en les votacions del Congrés no estan tan units com es podria esperar.

Aquesta legislatura no han presentat cap iniciativa conjunta, una cosa que sí que han fet el PP i Cs. Segons les dades recopilades per EL PERIÓDICO, Vox ha recolzat gairebé totes les proposicions de llei i no de llei del PP que s’han votat en el ple. En concret, han premut el botó verd per acceptar deu de les onze propostes legislatives dels populars. L’únic vot en contra va ser per al pla jurídic alternatiu a l’estat d’alarma que van portar a la Cambra el novembre del 2020, que va provocar una bona bronca entre els dos partits quan la ultradreta ho va qualificar de «conjunt de tonteries».

No obstant, el recolzament que Casado troba en els 52 diputats de Vox no té camí de tornada. Els populars han recolzat menys de la meitat de les iniciatives legislatives de la ultradreta, tres de les set propostes debatudes. Vox es va quedar sol defensant la seva llei de «violència intrafamiliar», tampoc va comptar amb el suport del PP en la seva reforma de la carrera militar. Els blaus es van abstenir en la modificació de la llei de partits. Les proposicions no de llei no han tingut més bona sort. El PP n’ha recolzat 5 de les 10 que Vox ha portat al ple, s’ha abstingut en 3 i ha votat en contra en 2. 

Un exemple il·lustratiu s’ha viscut l’última setmana al Congrés. La ultradreta es va quedar sola defensant dues iniciatives sobre immigració davant una Cambra unànime al titllar-la de «xenòfoba» i «racista». Tanmateix, el PP sí que va comptar amb el recolzament, tot i que insuficient, dels diputats de Vox en la seva iniciativa de crear una Autoritat Independent per a la Recuperació Econòmica. 

Front no tan unit contra el Govern

L’esclat de la pandèmia va permetre una fita a la Cambra que amb prou feines s’ha tornat a veure alguna vegada: la unanimitat en una votació. La primera pròrroga de l’estat d’alarma va comptar amb el recolzament de tots els grups, però va ser l’única. Vox es va instal·lar en el ‘no’ a partir de la segona, mentre que el PP va votar a favor les tres primeres, va canviar després a l’abstenció i va acabar votant en contra dues vegades. També va triar l’«abstenció tècnica» en la pròrroga al segon estat d’alarma davant el ‘no’ de Vox.

Tot i que els dos partits pugnen per erigir-se en la veritable oposició al Govern de coalició, ni tan sols en aquest punt són un front gaire unit. En les votacions de la convalidació dels 72 decrets lleis de l’Executiu, el 52,8% de les vegades han votat diferent, pel 47,2% en què ha coincidit el sentit del seu vot. La principal causa és una ultradreta instal·lada en el ‘no’ (29) o l’‘abstenció’ (30), però que es resisteix al sí a qualsevol mesura de la coalició PSOE-Unides Podem (13). En el cas del PP, ha recolzat la meitat dels decrets del Govern (36), tot i que s’ha oposat als més ideològics i les seves mesures estrella.

Hi ha excepcions a la regla. Vox va salvar el decret dels fons europeus amb una abstenció que va evitar que el no d’ERC –i del PP– l’acabés tombant. També va recolzar mesures urgents per a l’ocupació agrària i el repartiment de subvencions de l’‘X solidària’ de les empreses entre entitats del Tercer Sector, davant l’abstenció del PP, tot i que en aquests casos el seu vot no era determinant.

Notícies relacionades

Les dues formacions van tancar files contra els Pressupostos Generals de l’Estat. Pel que fa a la resta de projectes de llei, Vox ha votat en contra del 60%, mentre que el PP només s’ha oposat al 34%. El PP ha votat a favor del 40% pel breu 18% a què Vox ha donat recolzament. 

Aquest halo de ‘partit d’Estat’ amb què PP pretén distingir-se de Vox guanya força en les renovacions d’òrgans constitucionals. Els populars i els socialistes han pactat nous noms per a diferents institucions. L’última, la del Tribunal Constitucional, va molestar Abascal fins al punt d’acusar Casado de «donar oxigen al Govern». Pactar amb Sánchez, sí; però el mínim: és la presència de Vox, precisament, la que impedeix als populars acordar amb el PSOE la renovació del CGPJ, més de tres anys després que hagi vençut el seu mandat. Tot i així, hi ha temes en què les dues formacions mantenen una profunda sintonia: els indults als líders del procés, la taula de diàleg Govern-Generalitat i la posició sobre Catalunya.  

La dreta, davant el mur del Congrés