Les exhumacions del Valle de los Caídos compleixen tres mesos de paràlisi sense termini

Els paletes que hi volia enviar Patrimoni Nacional no hi són. Fa tres mesos, la magistrada Eva María Bru Peral, titular del Jutjat del Contenciós-Administratiu 10 de Madrid, els va manar parar amb una interlocutòria de mesures cautelars. La va redactar el 16 de novembre i va transcendir a les parts dos dies després. La recuperació de restes per iniciativa particular entre els 34.000 morts que descansen al monument està bloquejada des d’aleshores.

Segons les parts consultades, la paràlisi pot durar vuit mesos més, ja que el plet només acaba de començar. De fet, encara no s’ha dictat acte d’acumulació de les denúncies presentades al jutjat 10 amb les admeses per un altre de Madrid, el 27, d’entitats com l’Associació per a la Defensa del Valle de los Caídos, que va pledejar sense èxit contra l’exhumació de Franco. Els escrits dirigits als jutjats per les diferents entitats s’assemblen entre si al 90%.

Cautelars

CautelarsEl juny passat, després que l’Ajuntament de San Lorenzo d’El Escorial –en el terme del qual hi ha el Valle de los Caídos– emetés llicència d’obres a favor de l’Estat, tot indicava que el Govern per fi possibilitaria les peticions de 66 famílies per a l’extracció de 67 cossos a les criptes de la vall. El seu dret, que es va començar a reconèixer en un jutjat de El Escorial amb el cas dels germans anarquistes afusellats Manuel i Antonio Ramiro Lapeña, fa sis anys que espera.

La jutge Bru va dictar mesures cautelars basant-se, en entre altres arguments, en la irreparabilitat de l’acte: les obres que s’iniciarien al novembre podien provocar danys jurídics que no es podrien arreglar una vegada començades. Entre ells el «dret fonamental a la intimitat dels morts i de les seves famílies».

És el primer argument que va fer valer una fins llavors desconeguda Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica. Es tracta d’una entitat en l’òrbita de la Fundació Francisco Franco, i a què representa l’advocat urbanista Francisco Javier Zaragoza, fill de Pedro Zaragoza Orts, l’alcalde falangista que va transformar Benidorm de poble de pescadors en urbs de gratacel.

L’Ajuntament de San Lorenzo d’El Escorial no s’ha oposat al recurs de Zaragoza. L’Advocacia de l’Estat sí, i amb tres arguments: que recuperar els esquelets –majoritàriament de republicans– és urgent, que és d’interès general i que respon al principi d’executivitat dels actes administratius.

El procés encara està embarrancat en la primera fase. Després de l’acumulació de causes, la jutge ha de donar temps a la formulació de la demanda el lletrat Zaragoza, i després a la contestació de les parts, per a només després passar a dictar sentència.

Si aquesta decisió fos favorable als franquistes i l’obra no s’hagués parat, quedaria sense efecte per la via dels fets. Per això la magistrada va imposar una paralització cautelar.

La fitxa I40

La fitxa I40A més, hi ha un altre escull al camí del Govern. Rep el nom burocràtic de I40. És la sigla de la fitxa que classifica el Valle de los Caídos al catàleg d’edificis protegits de les Normes Subsidiàries de San Lorenzo d’El Escorial. Aquestes normes són el pla fonamental de l’urbanisme d’aquesta localitat madrilenya, el terme del qual majoritàriament té reconegut valor cultural i arqueològic... excepte el recinte de Cuelgamuros.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

El Valle de los Caídos, la basílica, la creu i l’hostal, no tenen la qualificació legal de Bé d’Interès Cultural. Durant l’estira-i-arronsa de la Fundació Francisco Franco amb el Govern el 2018, aquella va intentar que se li reconegués al recinte sense èxit. Però sí que està catalogat municipalment. Això «impedeix fer obres que no siguin de conservació o de manteniment», diu l’advocat Zaragoza. A la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica prefereixen no fer comentaris. A l’Advocacia de l’Estat la catalogació consistorial no li sembla rellevant.

Poques exhumacions de fosses de la Guerra Civil i la postguerra han suscitat un estira-i-arronsa legal tan llarg, abocat com està aquest plet per les tortuositats de les normatives urbanístiques.