Vox exigeix al PP la vicepresidència del futur govern a Castella i Lleó

L’extrema dreta exigeix la seva quota de poder en el govern de Castella i Lleó després que les urnes hagin catapultat Vox fins a la tercera posició passant d’1 a 13 procuradors amb el 17,63% dels vots. Sabent que són l’aliat únic i imprescindible perquè el PP retingui la Junta, superant fins i tot les expectatives demoscòpiques, encareixen el preu de l’aliança: «¡Quina cara de vicepresident se li està posant a Juan García-Gallardo!», va dir Santiago Abascal sota la pluja, aclarint la principal incògnita dels comicis.

La jugada d’Alfonso Fernández Mañueco d’avançar les eleccions després de trencar amb Ciutadans l’obliga ara a canviar de socis per reeditar la presidència de la Junta castellanolleonesa. Però l’extrema dreta ja no en té prou de facilitar investidures i pressupostos sense tocar el poder i la gestió, sinó que es disposa a acariciar el primer govern autonòmic i a Castella i Lleó.

I com ja venien advertint els ultres, les condicions de l’aliança seran «dures», intentant treure profit i popularitat de la negociació, sabent-se imprescindibles. I aquí entra un acord programàtic de fons, que fixi els plans de la legislatura i expliqui amb detall el seu compromís, després dels «incompliments» que detecten a Madrid i Andalusia. Hi ha desconfiança.

Vuit de nou

«Exigim respecte al veredicte del poble sobirà. Vox té el dret i el deure de formar govern a Castella i Lleó. El mandat és clar: ho farem com ho hem fet sempre, amb responsabilitat, en funció de la força que els castellans i els lleonesos ens han donat. No exigirem ni més ni menys del que ens correspon», va emfatitzar Abascal. 

Notícies relacionades

Viatge per les sigles de l'Espanya buidada que poden ser clau a Castella i Lleó

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

L’empenta de Vox, sense gairebé paper preponderant del jove postulant Juan García-Gallardo, estava garantida en totes les enquestes, fruit d’una campanya sobre el terreny amb càrrecs més coneguts i de la sagnia de Cs i, en menor mesura, de l’electorat més envalentit que abans apostava pel PP.

Els ultres van obtenir representació a totes les províncies menys Sòria, superant els 208.000 vots. Unes xifres que els van obligar a replantejar la seva idea inicial, condicionar el PP des de fora, sense entrar en el govern. Una cosa que, vist el resultat, semblava injustificable per als electors ultres. Abascal va reconèixer que les urnes van superar les seves expectatives, i es va erigir com l’alternativa per «aturar el front popular de socialistes, comunistes, separatistes i terroristes d’Espanya». L’extrema dreta aconsegueix ser decisiva i només depèn del PP donar-li més joc.