Tensió interna al PP

Casado se la juga si perd el trampolí que buscava a Castella i Lleó

El líder del PP va afavorir l’avançament electoral per demostrar a Ayuso que l’èxit a Madrid no era d’ella, sinó de les sigles

Els conservadors assenyalen que necessiten un 60% de participació per retenir la Junta amb l’ajuda de Vox

Casado se la juga si perd el trampolí que buscava a Castella i Lleó

José Luis Roca

3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Pablo Casado buscava a les eleccions de Castella i Lleó un trampolí personal que deixés clar a tots els espanyols que ha arribat el canvi de cicle. Volia enviar el missatge que el triomf de la seva principal rival interna, Isabel Díaz Ayuso, el maig passat, es va deure al fet que les sigles del PP han ressorgit ja de les cendres de la moció de censura i no tant a l’empenta de la política madrilenya. No obstant, si aquesta nit de diumenge el resultat que obtenen els populars és similar al que tenien (29 procuradors) i necessiten una dotzena d’escons de Vox per mantenir la Junta, l’operació d’avançar els comicis haurà sigut un error estratègic que desmunta la tesi de Casado i retrata la realitat: Ayuso va arrasar per ella i no per les sigles. En cas que el tomb sigui total i el PP perdi aquest feu en què governen des de fa 34 anys i del qual va sortir José María Aznar, el lideratge de Casado quedaria més tocat encara. «És que no vull ni pensar en aquesta possibilitat. Seria equiparable a quan el PSOE va perdre Andalusia», es lamenta un parlamentari de Castella i Lleó.

L’ímpetu dels conservadors ha anat debilitant-se segons avançava la campanya electoral i els últims sondejos privats que tenen els partits els col·loquen entorn dels 30 procuradors i no en els 40 que deien fa tres setmanes que aconseguirien. La majoria absoluta està fixada en els 41. La imperiosa necessitat d’arribar a un pacte amb Vox per arribar a aquesta xifra màgica i poder continuar presidint la Junta dona un poder a la força d’ultradreta que fa témer el pitjor a l’equip de Casado. Santiago Abascal ha assegurat que aquest suport no serà «gratis» i no descarta reclamar conselleries si treu entorn dels 10 procuradors.

Seria la primera vegada que el PP governaria amb Vox, ja que fins ara els radicals han facilitat amb els seus vots investidures i pressupostos, però sense reclamar poder als executius autonòmics o els ajuntaments. Aquesta aliança entre les dues formacions podria convertir-se en una llosa per al PP en les pròximes eleccions, ja que l’esquerra podria tornar a utilitzar la ultradreta com un factor mobilitzador, com ha passat en aquesta campanya. Els sondejos atorguen a Vox el creixement més destacat amb diferència: poden passar d’un escó a 12 al captar vots del PP i també de Ciutadans, que lluita per mantenir la presència a les Corts (ara té 12 procuradors i la majoria de les enquestes n’hi donen un). Fonts de l’equip de Casado consideren que necessiten un 60% de participació com a mínim per poder arribar a la majoria absoluta amb Vox.

El fre de Moreno

Notícies relacionades

El resultat d’aquest diumenge marcarà el full de ruta a curt termini del PP. Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia, ja va frenar els suggeriments de Génova al maig perquè convoqués ràpidament les eleccions després de l’èxit d’Ayuso. És un dels barons amb més pes del partit i va aconseguir imposar el seu criteri. «Millora cada mes a les enquestes internes. És increïble», comenta un assessor del partit coneixedor del debat intern.

Casado, en la seva estratègia de demostrar el canvi de cicle, pretenia que al triomf a Castella i Lleó el seguís aviat un altre a Andalusia per reforçar aquest marc mental que al PSOE i a Pedro Sánchez els queda poc temps. El mateix Moreno va parlar d’avançar les eleccions al juny o l’octubre, tot i que la legislatura s’acaba al desembre, quan fa quatre anys de les últimes. Però el marcador electoral d’aquest diumenge pot alterar aquests plans i també torna als focus una crisi voluntàriament aparcada durant la campanya: la data del congrés del PP de Madrid. Ayuso va començar al setembre a reclamar a Génova que el convoqués al més aviat possible perquè ella pogués agafar les regnes i ser presidenta del Govern autonòmic i també del partit, com passa amb Alberto Núñez Feijóo o el mateix Moreno. Casado, temorós del poder de la presidenta, retarda aquesta decisió que, a partir d’aquesta setmana, tornarà a turmentar-lo.