El Suprem rebutja que Vox participi en els debats electorals de Castella i Lleó: «La llei és clara»

El Tribunal Suprem ha atès les al·legacions del ministeri fiscal per desestimar les pretensions de Vox de participar en el debat electoral d’aquest dilluns –i en el del 9 de febrer– en el marc dels comicis de Castella i Lleó. Segons han precisat els magistrats, «la llei electoral castellanolleonesa és clara» i la formació no compleix les condicions exigides a l’article 31 bis perquè no té grup parlamentari propi.

Aquest dilluns s’ha donat a conèixer la interlocutòria que detalla la decisió avançada la setmana passada en què la Sala Contenciosa Administrativa va estimar que no hi ha lloc a la mesura cautelar sol·licitada pel partit liderat per Santiago Abascal per poder participar en els dos debats.

«Ja hem deixat consignat que la llei electoral castellanolleonesa 3/1987, de 30 de març, és clara en el seu article 31 bis pel que fa a fixar els requisits per als debats públics en període electoral exigint tenir grup parlamentari propi, condició que no reuneix el partit polític recurrent, cosa que veda accedir a la mesura cautelar en els termes interessats», han indicat els jutges de la Secció Quarta.

En 16 folis, l’alt tribunal ha recolzat els arguments del ministeri públic, que assegurava que, acceptar la mesura cautelar de Vox, «suposaria una estimació anticipada del recurs interposat».

Segons consta en la interlocutòria, la Fiscalia va remarcar al seu informe que tot i que la formació no compleix els requisits per participar en els debats, els d’Abascal –«en nom dels exigibles pluralisme i proporcionalitat»– disposen del mecanisme de la «informació compensatòria suficient sobre les altres candidatures que també hagin aconseguit representació en les últimes eleccions equivalents».

En aquest sentit, el Suprem ha recordat que correspon a l’Administració Electoral assegurar-se que això es compleixi en el marc del que s’estableix en el punt tercer de la instrucció 1/2019 de la Junta Electoral de Castella i Lleó.

Aquest punt tercer indica els principis que han de regir en la celebració dels debats. Així, diu que en el supòsit que la celebració del debat públic entre candidats es difongui a través d’un mitjà de comunicació, en la seva organització i difusió s’hauran de respectar els criteris establerts en la instrucció 4/2011 de la Junta Electoral Central, relatius a les garanties de respecte als principis de pluralisme, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa.

Altres debats o informació compensatòria

A més, regula que l’emissió de debats entre els candidats de les formacions polítiques amb grup parlamentari propi a les Corts de Castella i Lleó, comportarà que el mitjà de comunicació de titularitat pública o la televisió privada emitent hagi «de realitzar altres debats bilaterals o multilaterals, o proporcionar informació compensatòria suficient sobre els altres candidats», respectant els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa, de conformitat amb la instrucció 4/2011 de la Junta Electoral Central.

La decisió del Suprem té lloc després que dilluns passat donés 24 hores a la Junta Electoral Central i a la Fiscalia perquè fessin al·legacions a la mesura cautelar sol·licitada per Vox.

El partit va presentar aquest recurs contra l’acord de la JEC del 20 de gener, que va confirmar la seva no-inclusió en debats electorals durant la campanya a Castella i Lleó, i va sol·licitar com a mesura cautelaríssima mentre es resolia aquest recurs que el Tribunal Suprem acordés la seva participació en aquests.

Sol·licitava les mesures cautelaríssimes al Suprem mentre recorria la resolució de la Junta Electoral de Castella i Lleó, que va desestimar la petició d’aquesta formació d’acudir als debats electorals previstos durant la campanya a les eleccions a les Corts de la regió del 13 de febrer.

El recurs de Vox

En concret, la Vicesecretaria Nacional Jurídica de Vox, que dirigeix Marta Castro, recordava el criteri de la Junta Electoral Central, de l’acord del 9 de maig del 2019, per mantenir el pluralisme polític i proporcionalitat, segons el qual «s’atorgaria informació compensatòria suficient a les formacions que encara tenint representació a les Corts no tinguessin grup parlamentari propi».

Vox va sol·licitar que es definissin les mesures compensatòries, i es va remetre als mitjans de comunicació, públics o privats, perquè ho fessin. Per aquesta raó, Castro argumentava que «correspon a les juntes vetllar perquè la informació compensatòria sigui realitzada complint amb els requisits de pluralisme polític i proporcionalitat que imposa la LOREG». I recordava que «l’exigència legal de dos debats de format restringit en una campanya de 15 dies fa difícil la celebració d’altres debats més amplis de caràcter general».

La vicesecretària jurídica va advertir que Vox es presenta amb la representativitat general de les eleccions nacionals de novembre del 2019, on va obtenir sis diputats nacionals per les províncies castellanolleoneses. Una situació que «modifica la representativitat obtinguda en l’anterior convocatòria equivalent, per la qual, a més, ja va obtenir un procurador a les Corts».

Notícies relacionades

Salvador Illa: «En moments de crispació política, si algú pot trencar aquest cercle viciós de retrets som els catalans i els gallecs»

El jutge planteja què fer amb els correus que acrediten l’ús polític d’Hisenda per part de Montoro: de Rato i Aguirre als Pujol

Per això, considerava que s’interpreta de manera «restrictiva l’article 31 bis de la llei electoral castellanolleonesa» i «vulnera el principi de pluralisme i proporcionalitat que s’ha d’observar en període electoral», a més d’«afavorir els partits majoritaris» amb un «criteri temporal superat i, a més, que perjudica les minories».

Vox advertia també que excloure dels debats la formació «trasllada el missatge a l’elector de la inexistència d’altres opcions polítiques més enllà de les majoritàries, quan a més aquesta situació no és conforme a la realitat política actual».