Els dubtosos i la disputa amb Vox mobilitzen el PP en la campanya

El PP dona per fet la victòria d’Alfonso Fernández Mañueco  el 13 de febrer. Però la foto final dels resultats serà el que determinarà si es compleixen els plans de la direcció nacional i del propi candidat, que necessiten un govern en solitari per seguir amb el full de ruta que va començar a Madrid. Les expectatives són altes perquè a Génova continuen defensant que el president castellanolleonès quedarà molt a prop de la majoria absoluta: asseguren que podria estar en els 38 o 39 procuradors (l’absoluta està en 41).

En tot cas, algunes enquestes, més enllà del CIS (que va dibuixar un escenari molt pessimista per als populars, el contrari del que reflecteixen la resta de sondejos), comencen a apuntar que la victòria no serà tan clara i que podria quedar-se en una forquilla de 33 a 35 diputats. Aquest escenari és molt diferent al que volen i alguns dirigents autonòmics el consideren més realista. La qüestió és que una gran quantitat d’electors dubtosos condicionaran el resultat final. 

Les dades internes del CIS (l’únic baròmetre que compta amb 7.100 enquestats) indiquen que fins al 52% dels votants tenen dubtes entre dues formacions a l’hora d’anar a votar.

Al PP donen per fet que aquesta dada els afecta en gran mesura. I hi ha dirigents que apunten que les dues setmanes de la campanya electoral «seran crucials». Alguns veterans que han dirigit moltes campanyes i que han ocupat llocs de responsabilitat importants en el passat reconeixen que els ciutadans «ara són més madurs democràticament» i que, a diferència de fa anys, decideixen el seu vot en els dies previs a les eleccions. «Ja no val amb no ficar la pota en campanya, com dèiem abans. Ara cal convèncer i tenir en compte que escoltaran i llegiran tot el que passi. I que això els pot influir», conclouen.

Els debats també poden influir i el fet que el candidat de Ciutadans, Francisco Igea, finalment intervingui en el d’aquest dilluns via telemàtica (després de donar positiu en coronavirus) pot ser un cop revulsiu per als populars. L’exvicepresident de la Junta confiava en aquests, sobretot en els cara a cara contra Mañueco, per créixer a les enquestes. El fet que no hi sigui presencialment treu protagonisme al dirigent taronja. Tampoc debatran els candidats d’Unides Podem i de Vox perquè no tenen grup parlamentari propi, cosa que ‘de facto’ situa el PP i el PSOE com els dos grans rivals.

En el cas del PP, la disputa amb Vox està en l’últim escó que es reparteixi en moltes províncies. Els populars creuen que el partit de Santiago Abascal té moltes possibilitats de treure un escó en totes les circumscripcions, xifra que puja a nou procuradors. Si n’aconseguissin algun més, per exemple, a Valladolid o Burgos (com diuen alguns sondejos, col·locant-lo en 12 diputats autonòmics) serà perquè han aconseguit inclinar la balança en aquests escons del final.

Per això al PP continuen pensant que és possible acostar-se a la majoria absoluta i minvar les opcions de la formació ultra. El repartiment d’escons per circumscripcions serà 15 representants a Valladolid, 13 en el cas de Lleó, 11 per a Burgos, 10 a Salamanca, 7 per a Àvila, Palència i Zamora, 6 a Segòvia i 5 per a Sòria.

La clau, diuen a Génova, estarà en l’última setmana de la campanya. Serà el moment d’abocar-s’hi de ple i mobilitzar tota l’organització. Ja hauran passat per la comunitat Juanma Moreno Bonilla, Isabel Díaz Ayuso,Alberto Núñez Feijóo, l’expresident José María Aznar, i també ho farà, l’últim dijous de campanya, Mariano Rajoy. El tancament serà a Valladolid i comptarà de nou amb tots els barons autonòmics. La intervenció d’Aznar aquest cap de setmana no va passar desapercebuda pels seus atacs velats a Casado que no han assentat bé en alguns sectors de la formació.

Els electors dubtosos tindran la clau del desenllaç final. El CIS preelectoral dona diverses qüestions que al PP tenen molt en compte: el 71% dels votants que van apostar per Vox el 2019 diu que ara no ho té clar entre dos partits. En el cas dels electors de Ciutadans, un 52,8% també manifesta dubtes amb dues formacions. Es tracta d’una borsa de votants que Mañueco persegueix. L’altra gran incògnita és la participació. Aquest sí que és un motiu de preocupació per al PP, conscient que podrien ser-ne els més perjudicats.

Són les primeres eleccions autonòmiques a les quals Castella i Lleó es presenta en solitari, desprenent-se d’altres autonomies i sobretot de les municipals, en una terra on l’elecció de l’alcalde sempre és important i arrossega el vot la Junta.

Notícies relacionades

Salvador Illa: «En moments de crispació política, si algú pot trencar aquest cercle viciós de retrets som els catalans i els gallecs»

El jutge planteja què fer amb els correus que acrediten l’ús polític d’Hisenda per part de Montoro: de Rato i Aguirre als Pujol

El temor que alguna cosa surti malament té molt a veure amb l’aposta tan forta que ha fet el PP. L’avenç electoral d’Alfonso Fernández Mañueco feia temps que estava en suspens, però al final va sorprendre tots per la data que va triar. Sobretot Ciutadans, el seu soci en el Govern, que no contemplava la convocatòria. De fet, uns dies abans, Igea defensava la possibilitat de llistes conjuntes en aquesta comunitat, com es va plantejar també a Andalusia.

L’avenç electoral convenia a Mañueco i també a Génova, on confien que diversos èxits autonòmics acabin impulsant Casado a la Moncloa. Aquest és el pla dissenyat per la direcció, el mateix que va engegar a Madrid i que pretenen replicar a Castella i Lleó i a Andalusia. Governar en solitari, expulsar Ciutadans de les Corts (absorbint els seus votants) i frenar Vox són els tres objectius principals de la convocatòria. En funció del grau de compliment, el PP firmarà un èxit o un fracàs que condiciona la resta del cicle electoral.