El Govern veu inhàbil el 2023 per a la taula de diàleg i se centrarà a aconseguir avenços aquest any

Tampoc s’ha de ser Sherlock Holmes per adonar-se que si en aquest 2022 els socialistes han ajornat la tercera reunió de la taula perquè hi havia convocades unes eleccions a Castella i Lleó, i per acabar-ho d’adobar, encara no hi ha data no només per a aquest fòrum, sinó, fins i tot, per a un de plenament ‘autonòmic’ com la Comissió Bilateral, pitjor serà el 2023. I és que al maig hi haurà, sí o sí, les eleccions municipals i autonòmiques. Uns comicis que, a més de dilucidar el poder local, del qual es nodreixen els barons del PSOE, es llegiran com unes primàries per a les generals, que, si s’esgota la legislatura, tindran lloc aquella tardor. Millor no ventar el diàleg amb Catalunya, matèria inflamable a la resta d’Espanya.

Calendari concentrat

En aquest context, ERC sap que el PSOE dialogarà poc o gens sobre una qüestió que només l’afecta negativament a les urnes. Així que, en les previsions internes de la part catalana, segons ha pogut saber aquest diari, s’ha concentrat el calendari el 2022.

L’objectiu ara dels republicans és acordar amb el Govern central la definició del conflicte. Després de coincidir en la diagnosi, el que hi ha entre Catalunya i Espanya és un conflicte de naturalesa política, la pugna, el contingut de part de les converses discretes que s’estan celebrant, és acotar-ne els termes.

Trampolí cap a la solució

Segons creu ERC, una bona definició del conflicte impulsa automàticament cap a una proposta de solució. I aquí arriben les discrepàncies. El Govern central, segons fonts de la Generalitat, no desisteix en el seu intent d’«autonomitzar» el problema. Amb l’agenda del retrobament com a guia, els socialistes s’ajusten a qüestions d’inversions, o noves com el català. ERC es manté que el problema, la pugna, és sobre la sobirania. Què pot i què no pot decidir Catalunya per si mateixa.

És clar que si el marc acordat és el del maltractament econòmic i simbòlic de Catalunya, la solució que emergeix és una. Si, al contrari, s’acorda que el debat és sobre la sobirania, és una altra. Aquest és el dilema actual.

Sense garanties d’èxit

Notícies relacionades

Marta Rovira «Si Sánchez aprova la reforma laboral amb el PP o Cs, el pacte d’investidura amb ERC quedarà tocat»

La tornada de Puigdemont, ¿catalitzador o contraproduent per al procés?

¿N’hi haurà prou amb aquest 2022 per arribar a acords substancials? Veus republicanes apunten que és difícil, però que la finestra que hi ha és aquesta i no una altra. Principi de realitat de nou. Si el 2023 Pedro Sánchez aconseguís de nou la Moncloa, la finestra s’allargaria i, fins i tot, amb la perspectiva de quatre anys per davant fins al següent cicle electoral, podria eixamplar-se. Però no n’hi ha cap garantia possible i el cert és que el 2023 la presidència del Govern podria recaure en algú que s’oposi a qualsevol diàleg de tu a tu amb una autonomia.

Tot això sense comptar amb la mateixa lògica electoral catalana, amb un Govern en el qual el seu 50% (el de Junts) no només no és present a la taula de negociació, sinó que la vitupera contínuament. Els republicans ja no es tallen a mostrar la seva impaciència amb els socialistes per la via de repetir els missatges que ja emetien fa uns mesos. Per exemple, la falta d’una proposta per a Catalunya per part del Govern central. Ho va dir, a Madrid, Pere Aragonès la setmana passada. Ho va reiterar Marta Vilalta aquest dilluns després de la reunió de la permanent republicana.