Una comissió del Parlament Europeu investigarà els contactes russos amb l’independentisme català

La Comissió Especial del Parlament Europeu sobre ingerències estrangeres en els processos democràtics de la Unió Europea i desinformació (comissió INGE) ha inclòs en el seu informe final una petició d’«investigació en profunditat» dels contactes existents entre funcionaris russos i l’independentisme català, sobre els quals ja s’indaga a Espanya a través d’alguns sumaris judicials, entre els quals destaca el cas Voloh de suposat finançament del procés.

La incorporació, que es va acordar aquest dimarts després de més d’un any de treballs, s’ha produït a proposta de l’eurodiputada de Ciutadans i vicepresidenta de la Comissió de Llibertats Civils, Maite Pagazaurtundua, la qual defensa que Rússia intenta aprofitar totes les oportunitats de promoure la desestabilització de les institucions democràtiques, extrem en el qual l’independentisme català és clau a Espanya. 

L’informe, aprovat per 25 vots davant vuit i una abstenció, reconeix que «les conclusions sobre els contactes estrets i regulars entre funcionaris russos i representants d’un grup de secessionistes catalans a Espanya requereixen una investigació en profunditat». Considera que «formen part d’una estratègia més àmplia de Rússia per aprofitar totes les oportunitats de manipular els discursos a fi de promoure la desestabilització».

«En un moment com l’actual en el qual assistim a fortes tensions geopolítiques per l’acció russa, és important que siguem molt curosos a l’hora de valorar totes les informacions que tenim sobre la relació entre secessionistes catalans i persones dels serveis d’intel·ligència russa», va manifestar Pagazaurtundua, segons ha informat Cs. 

El text, que serà votat probablement en el ple del Parlament del mes de març, també assenyala que «Rússia busca contactes amb partits, figures i moviments per utilitzar els actors dins de les institucions europees per legitimar les posicions russes, els governs de proximitat, per pressionar per l’alleujament de les sancions i mitigar les conseqüències de l’aïllament internacional».

En altres països

En aquest sentit, cita expressament partits com el FPÖ austríac, el Reagrupament Nacional francès i la Lliga italiana, que han firmat, acords de cooperació amb el partit Rússia Unida del president rus, Vladímir Putin, i s’enfronten a informes dels mitjans de comunicació amb acusacions d’estar disposats a acceptar el finançament de Rússia.

Notícies relacionades

La UE debatrà de nou l’oficialitat del català el 18 de juliol

Joan Carles I es reivindica amb unes memòries després de cinc anys d’‘autoexili’

També s’assenyala que altres partits europeus, com l’AFD alemanya, el Fidesz i el Jobbik hongaresos i el Partit del Brexit al Regne Unit, mantenen «estrets contactes amb el Kremlin» i, en el cas de l’AfD i el Jobbik han treballat com a «observadors electorals» en les eleccions controlades pel Kremlin, per exemple a Donetsk i Lugansk, a l’est d’Ucraïna, per supervisar i legitimar les eleccions patrocinades per Rússia.

L’informe també esmenta Veneçuela entre els règims autoritaris relacionats amb el finançament encobert d’activitats polítiques per part d’actors i donants estrangers. «Rússia, la Xina i altres règims autoritaris han canalitzat més de 300 milions de dòlars a 33 països per interferir en els processos democràtics, així com l’Iran i o altres actors de l’Orient Mitjà i de l’extrema dreta nord-americana [que] han participat en el finançament encobert, tendència que s’està accelerant clarament; considerant que la meitat d’aquests casos es refereixen a les accions de Rússia a Europa; considerant que la corrupció i el blanqueig de diner il·lícit són una de les fonts de finançament polític de tercers països autoritaris», recull l’informe.