Revisionisme històric: Demanen retirar l’estàtua d’un cavaller medieval que va assassinar la seva dona

Francesc de Vinatea va ser un personatge del segle XIV, en plena edat mitjana, jurat en cap de València que té una estàtua a la plaça de l’Ajuntament de la ciutat. Col·locada el 1993 pel govern municipal que dirigia Rita Barberà, el mèrit de Vinatea en la història valenciana és haver-se oposat al rei Alfons IV d’Aragó a dividir el llavors Regne de València per regalar-ne una porció al fill de la seva segona dona, l’infant Ferran d’Aragó.

Però ni aquesta setmana ni el 2004 s’ha posat al punt de mira el cavaller morellà pels seus èxits. L’exdiputat de Ciutadans Vicente Fernández, ara al grup dels no adscrits, ha presentat una moció a les Corts per demanar que es cancel·li tot allò que porti el nom de Vinatea: la seva estàtua de la plaça consistorial, el nom d’una de les sales de la cambra de representació valenciana, els premis i l’Alta Distinció que atorga el Parlament o els premis que concedeix la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

L’argument de Fernández és que aquest personatge històric és un «maltractador» i «assassí de gènere» que no mereix cap mostra d’honorabilitat present. Així, segons desgrana el parlamentari en el seu text, el 1319 Vinatea va assassinar la seva primera dona, ‘Na’ Carbona, senyora de Tolodella, i el seu amant, Domènec d’Aquis, al descobrir-la cometent adulteri amb qui era fins llavors l’escuder i home de confiança de Vinatea.

En aquesta tràgica història s’afegeix que ‘Na’ Carbona estava «prenyada amb la criatura a l’úter», que Vinatea li va arrencar del ventre, com es desprèn de les actuacions de la justícia de l’època, segons el relat presentat pel diputat en la seva moció. El delicte va ser confessat per Vinatea, que va ser perdonat pel rei Jaume II, seguint els costums de l’època, ja que aquest era considerat un delicte d’honor. L’única amonestació va ser el pagament de 600 morabatís d’or.

«Ningú dubta de la importància històrica de Vinatea i dels seus mèrits com a jurat de València en la defensa dels Furs, però això no treu que, des del nostre present, sigui absolutament impresentable que a les Corts Valencianes s’honri i es distingeixi algú que va cometre un delicte de sang i violència de gènere absolutament execrable», exposa Fernández.

L’exemple de Milagrosa

L’ex de Cs posa com a exemple que el 2018 «no es va dubtar a retirar» el retrat de Milagrosa Martínez, presidenta de les Corts entre 2007 i 2011, després d’haver sigut condemnada per corrupció: «Igual que no semblava oportú honrar-la per una condemna per corrupció econòmica, tampoc ens pot semblar oportú ni exemplaritzant donar el nom de Vinatea a la sala d’actes i projeccions d’aquesta Cambra o a una Alta Distinció».

La petició del diputat per Castelló, que va deixar Ciutadans després de la crisi de Múrcia, suposa una revolta contra els postulats de la dreta valencianista dels anys 90, que reivindicaven la figura de Vinatea. Va ser la llavors regidora d’Acció Cultural, María Dolores García Broch, cofundadora de Unió Valenciana (UV), qui va proposar a Barberà, alcaldessa de València, que erigís el monument en homenatge al defensor de la unitat valenciana.

Notícies relacionades

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

En una apagada permanent

El 2004 va ser Esquerra Unida qui va presentar una moció demanant exactament el mateix: que es retirés l’estàtua a l’ajuntament per col·locar la de sor Isabel de Villena i que es canviessin de nom els premis anuals que dona el Parlament autonòmic.

La moció va dividir el PSPV, que va optar per demanar opinió als experts. Però no es va arribar a debatre a les Corts perquè el PP la va vetar i els historiadors van assenyalar que jutjar Vinatea des del segle XXI era un error. L’estàtua, de moment, segueix al seu lloc.