"Això ens sobrepassa"

Des de Fumaces, al municipi d’Orense de Riós, mentre continuaven regant els punts calents d’un dels fronts que arrasen el sud-est de la província d’Ourense, una tasca que té per objectiu que el foc no salti a una de les àrees que encara seguien en verd -i així segueix de moment-, bombers forestals relataven ahir a aquest diari la seva experiència al peu del canó, des d’un dels epicentres del dur combat contra els incendis que desolen Ourense en la pitjor emergència a causa del foc de la història de Galícia.

En aquesta part del territori d’Orense, el balanç de danys és terrible. Entre la vall i la cadena muntanyosa que travessa Oímbra, Monterrei, Cualedro i Laza, un front quilomètric i destructiu ha arrasat més de 10.500 hectàrees, a més de carregar-se cases, cabanes, vehicles i finques. A A Mesquita, A Gudiña i Viana do Bolo, les xifres oficials de la destrossa arriben a les 9.000 hectàrees, més 1.300 més en diferents focus a Vilardevós. "Vam estar per Monterrei, Oímbra i Verín actuant contra aquests focs, que ara es diuen de sisena generació. Estàvem intervenint i a sobre de nosaltres hi havia un pirocúmul que es veia des d’Ourense ciutat", assenyalen des de la guàrdia.

Desbordats

"Vents molt erràtics, canviants, superperillosos. En un moment no hi ha gens de vent i de sobte es forma una tempesta de foc amb un vent brutal. Això sobrepassa les capacitats d’extinció del nostre dispositiu almenys", diuen des d’allà.

El que aquests efectius han presenciat aquests dies són "escenes dantesques", expliquen. "El foc travessant pobles i no poder fer res per evitar-ho, simplement intentar aconsellar la gent: ‘No et posis allà, ves enrere’. Intentant que no es cremessin cases ni que morís ningú", assegura un d’aquests bombers, encara impactat. Davant incendis d’aquesta categoria, amb aquesta intensitat i amb una virulència desorbitada, els efectius d’extinció es veuen incapaços.

"Vam estar una part del temps actuant a la muntanya amb contrafocs, però era impossible. Venia el foc per un lloc, intentàvem aturar aquest front però de sobte n’apareixia un altre de l’altra banda i ens cremava el que estàvem protegint. Així que al final vam decidir baixar als pobles i treballar allà protegint-los. Perquè sobre aquest tipus d’incendis encara tenim molt a aprendre. I una cosa és que no s’apaguen a la muntanya ni amb aigua ni amb foc, que és el que vam estar intentant. Venen per tot arreu, travessen camps, carreteres, salten. Ho descontrolen tot", afegeixen.

Notícies relacionades

El fill de l’oligarca rus del clan de la Costa Brava nega ser el seu testaferro

Incendis i tuits frenen Vox

Jornades de 14 hores

Per això creuen que una de les coses de les quals "haurien d’anar prenent nota els polítics" és que les franges de seguretat a la muntanya dels pobles han de respectar-se "tant sí com no", remarquen des d’aquest equip. "Sobretot en certes parròquies, en certs concellos com Cualedro, tan perillosos", afegeixen. Les brigades estan extenuades per l’esforç que estan fent aquestes jornades contra focs infernals. Algunes han prolongat la seva jornada fins a les 14 hores, a 40 graus i sense tenir ni tan sols una ampolla d’aigua.