42 anys sense normativa pròpia

La ruleta russa de la llei electoral de Catalunya

Els partits catalans han reobert el debat sobre una norma pendent que podria posar en perill la majoria independentista

El setembre de l’any passat, quan començava el nou curs polític, ERC va ressuscitar una assignatura pendent de la política catalana des de fa més de quatre dècades: l’elaboració d’una llei electoral pròpia. Ara el PSC ha doblat l’aposta amb el propòsit anunciat d’intentar aprovar una normativa catalana, per a la qual es necessita el vot de 90 diputats, aquest primer semestre de 2022.

El sistema electoral, la fórmula per convertir els vots en escons, ha fet fracassar una negociació rere una altra. Perquè a uns els interessa blindar el biaix del model vigent a favor del vot de la Catalunya interior i perquè als altres els convindria equilibrar la balança donant més pes al vot metropolità. I així durant 42 anys. Però les calculadores dels partits també contemplen ara una altra variable no menys rellevant: quins efectes podria tenir un hipotètic canvi en el sistema electoral sobre l’actual majoria independentista en escons, no en vots. ¿Perillaria o la reforçaria?

La clau: les circumscripcions

Notícies relacionades

Que fos ERC qui va reobrir el debat fa pensar que aquesta majoria estaria blindada, però la simulació del repartiment d’escons a partir dels resultats de les dues últimes eleccions autonòmiques no ho assegura. Dependria de dos factors clau: el percentatge de participació a les urnes i la definició de les noves circumscripcions electorals.

Vegem-ne tres hipòtesis: un sistema electoral amb set circumscripcions (les vegueries); un altre amb circumscripció única (tot Catalunya) i un altre amb les quatre províncies actuals, però sense la barrera actual del 3% dels vots per entrar al Parlament. I comprovem què passaria en cada província amb la participació rècord que es va registrar el 2017 (79,09%) i amb l’abstenció rècord de 2021 (quan va ser del 51,29%).

7 circumscripcions (vegueries)

Fets els càlculs, la conclusió és que el model que més afavoriria a l’independentisme seria el de les vegueries, que beneficiaria ERC i Junts en detriment de la resta de partits, inclosa la CUP. Si avui les forces secessionistes sumen 74 diputats, amb set circumscripcions haurien escalat fins a una forquilla de 75 a 82 escons. Però fins i tot amb l’alta participació de 2017, escenari que per als interessos sobiranistes sol ser advers, haurien pogut millorar en fins a tres diputats els 70 que van obtenir llavors. Aquest model és el que han defensat tradicionalment ERC i l’extinta CiU perquè accentua l’actual prevalença del vot interior sobre el metropolità al dividir encara més el territori electoral.

Escenari electoral Catalunya. En 7 vegueries

Circumscripció única

En canvi, en un sistema de circumscripció única (una persona, un vot), que augmentaria la proporcionalitat però podria minvar la representativitat territorial, la majoria independentista hauria sobreviscut el 2021 sostinguda per la baixa participació, però no hauria crescut respecte als 70 diputats de 2017, quan, si s’hagués aplicat la circumscripció única i amb una participació tan elevada, els contraris a la secessió haurien sigut majoria al Parlament, ja que el secessionisme s’hauria quedat amb 65 escons. Amb matisos, aquest és el model que han posat sobre la taula en les diferents negociacions el PSC, els comuns, Cs i el PP. Així, l’àrea metropolitana, graner dels seus electorats, tindria el pes exacte que li correspon per habitants.

Escenari electoral Catalunya. Circumscripció única

4 circumscripcions sense barrera electoral

En el tercer escenari, el de les províncies però sense barrera mínima del 3%, el secessionisme tindria ara un escó més perquè el PDECat s’hauria fet un lloc al Parlament. De fet, la marca hereva de CDC hauria obtingut representació també amb un sistema de vegueries i amb circumscripció única. Tot i que mai s’ha plantejat obertament en els intents negociadors, crida l’atenció comprovar que si es decidís eliminar la barrera electoral del 3%, la composició actual de la Cambra catalana no patiria gaires sotracs. Les eleccions de 2021 s’haurien saldat amb un triple empat en 32 diputats entre PSC, ERC i Junts. La resta, sense canvis.