La gran carpeta pendent

Els partits desisteixen per enèsima vegada d’impulsar una llei electoral catalana

  • PSC, ERC i Junts constaten les seves diferències i descarten qualsevol acord a curt termini

  • Els republicans insisteixen en una ponència parlamentària i els socialistes presentaran la seva proposta

Els partits desisteixen per enèsima vegada d’impulsar una llei electoral catalana
4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Poques comparacions del gastat mite de Sísif s’hi ajusten tan bé com la llei electoral catalana. De vegades són uns i de vegades són els altres els que empenyen el penyal –l’intent d’aprovar una llei pròpia, una tasca pendent des de 1981– muntanya a dalt fins que, indefectiblement, la pedra acaba rodant fins al peu de la muntanya, deixant Catalunya com l’única comunitat sense regles pròpies de joc. En aquesta ocasió ha sigut ERC la que va començar empenyent i la que va intentar sumar els altres. La van seguir el PSC i Junts. Però la pedra torna a descansar a la vall després de baixar pel pendent.

El tema, és clar, és el sistema electoral, la traducció en escons del vot popular. No deixa de ser disruptiu que fos ERC, que com a força independentista es beneficia de la sobrerepresentació que tenen les províncies de Tarragona, Lleida i Girona, la que enviés la invitació, per carta, a la resta de partits (excepte a la ultradreta) per crear una ponència parlamentària per escriure la llei.

Via conselleria o ponència

«No hi ha hagut contactes recents [n’hi va haver fins a Nadal i es va constatar que les posicions estaven molt allunyades], però sí debats interns dins d’ERC», apunta una font republicana, que explica que el final d’aquest intent obeeix a la voluntat de Junts de realitzar la llei electoral des de la conselleria competent, que és la d’Exteriors, que està a les seves mans. Res de ponència conjunta, com volia ERC.

Fonts d’Exteriors, no obstant, desmenteixen els republicans, ja que deixen oberta tant la possibilitat d’iniciar els tràmits des de la conselleria i enviar al Parlament un text perquè sigui discutit, com que sigui la Cambra catalana –com proposa ERC– la que comenci de zero l’elaboració de la llei entre tots els partits en forma de ponència conjunta. Perquè l’eventual text s’aprovés es requeririen dos terços de la Cambra, és a dir, 90 diputats. La forma més fàcil i alhora impossible és que PSC, ERC i Junts es posessin d’acord

Cohesió de vot

En la comparació entre ERC i Junts, els republicans mostren més cohesió de vot. Els seus feus es troben al rerepaís, però els seus resultats a la regió metropolitana no són dolents. En els comicis al Parlament del 2017, Junts va avantatjar en 10.000 vots ERC, dos escons més, mentre que els 35.000 en favor dels republicans del 2021 amb prou feines van suposar un escó més.

El gran paladí que hi hagi més proporcionalitat entre població i escons és el PSC. En el 14-F, els 50.000 vots de diferència que va obtenir el PSC sobre Esquerra no van servir per marcar cap diferència d’escons entre ells. Tots dos es van quedar amb 33.

Les fonts republicanes al·ludides detallen que el debat intern, per exemple, aborda, en to mesurat, sense grans polèmiques, quants diputats hauria de tenir el Parlament, si s’hauria d’utilitzar algun sistema de doble urna i quines serien les seves circumscripcions (¿províncies? ¿vegueries?). I, per descomptat, el grau de proporcionalitat entre població i territori.

L’intent d’Illa

El líder de l’oposició, Salvador Illa, ha anunciat que posarà tot el seu afany en què aquesta vegada sí que sigui possible pactar una llei electoral. «La falta d’una llei electoral no ens pot fer sentir orgullosos als catalans, que per nosaltres no quedi», li va dir a la seva cúpula fa uns dies.

 A més, el líder del PSC s’ha posat un termini: ha de ser en els pròxims sis mesos. «Les recomanacions de la Comissió de Venècia diuen que no és recomanable canviar les regles del joc menys d’un any abans de la convocatòria electoral que afecten, però aquí no sabem quan serà», recorda un diputat socialista.

El sistema actual (que, per cert, és el mateix que s’utilitza en les eleccions al Congrés, on els perjudicats són d’altres) ha beneficiat tradicionalment –i ho continua fent– els partits amb gran vot a les províncies de l’off-Barcelona. És a dir, als nacionalistes/independentistes.

Lleida com a paradigma

Notícies relacionades

«El gran problema és Lleida», diu un diputat socialista per explicar que un vot en aquesta província val «més del doble» que un a la capital catalana. «Els vots a Gósol valen el doble que els del municipi veí de Saldes, que són a la mateixa comarca (Berguedà) però pertanyen a dues províncies diferents», remarca la web lleielectoral.cat, que recull la proposta del PSC. La rèplica d’un altre diputat, independentista i de Lleida, és clara: «Si anem a ‘una persona – un vot’, els de Lleida ja podem plegar». La província compta amb el 5% de la població catalana, el 38% del territori de la comunitat i l’11% dels diputats del Parlament (15 escons)

El que els socialistes no volen és pactar una llei només de l’administració electoral que no abordi el problema de la proporcionalitat –com sospiten que vol algun partit independentista–. «No som tontos, si fem això no parlarem mai del sistema electoral», afirmen. Així, el PSC ja han convocat un grup d’experts perquè els orienti per a una nova proposta.