El Suprem avisa de nou els partits per la judicialització de la política

El Tribunal Suprem torna a insistir a posar fre a la intenció dels partits de l’oposició de judicialitzar algunes de les decisions polítiques més transcendents del Govern de coalició, com va ser la designació de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat. Aquest dijous va donar una resposta similar a l’intent de neutralitzar els indults concedits a l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras i a la resta dels condemnats per sedició en la causa de l’1-O a Catalunya. En els dos casos, la via judicial es tanca de ple per falta de legitimació activa dels partits polítics que recorren aquestes decisions davant l’alt tribunal.

D’aquesta manera, la decisió sobre els indults es converteix en un nou toc d’atenció davant qualsevol intenció dels partits de tractar que el Tribunal Suprem es converteixi en una nova Cambra legislativa al revisar tant les decisions del Govern com el resultat de les votacions parlamentàries en què es van quedar en minoria i, per tant, no comparteixen. En les interlocutòries sobre el nomenament de Delgado, el Suprem ja va advertir els partits que la funció de control al Govern s’ha de canalitzar a les Corts Generals i no als tribunals

En aquesta ocasió, la Sala no va perdre l’oportunitat d’assenyalar que la seva pròpia jurisprudència resultava aclaparadora a l’hora de declarar que «no es presenta, amb caràcter general, la legitimació activa dels partits polítics, per impugnar qualsevol actuació de les diferents administracions públiques, i dels governs corresponents, de l’Estat, de les comunitats autònomes i de les entitats locals, que considerin que resulta disconforme amb l’ordenament jurídic, excepte aquelles actuacions que afectin l’esfera dels seus drets i interessos legítims». 

No n’hi ha prou amb discrepar

Segons el Suprem el fonament de legitimació es vincula a la tutela judicial efectiva i, per això, «no n’hi ha prou que es discrepi d’un acte» o es consideri que no és conforme a dret per procedir a la seva impugnació. Afegeix que «és necessari, a més, que existeixi una concreta i determinada relació entre el subjecte que formula el recurs i l’objecte del procés».

En aquesta ocasió va insistir que la funció política dels partits «no resulta suficient, per si sola, per conferir legitimació en la impugnació de qualsevol acte que pugui tenir rellevància política o que pugui ser considerat un ‘acte polític’, si no hi ha aquesta connexió específica i concreta amb la seva actuació o funcionament com a partit polític, en definitiva, dins de la seva esfera de drets i interessos legítims».

Encara més, va dictaminar que no pot sostenir-se amb èxit el reconeixement general de l’acció processal als partits polítics, per molt rellevant que sigui la seva funció constitucional».  

En relació amb els indults, el Suprem no entrarà a analitzar la seva legalitat per falta de legitimació activa de Vox, del PP, dels dirigents de Ciutadans i de la resta de recurrents, tot i que la decisió no ha sigut unànime perquè dos dels membres de la Sala hi han votat en contra. El mateix va passar en el cas de Delgado, no tota la secció a la qual va correspondre l’assumpte va estar d’acord amb els criteris restrictius de la majoria.

Fins a la decisió de Delgado, l’antecedent més important sobre legitimació el marcava la sentència de març del 2014 que va impedir al PSOE recórrer l’anomenada ‘amnistia fiscal’. En aquella ocasió, el Suprem va ser molt taxatiu a l’afirmar que el fet que els partits siguin el curs de la participació política i es presentin a la formació de la voluntat popular no és suficient per conferir-los legitimació per a la impugnació de qualsevol activitat administrativa.

Es va dir, com s’insistirà previsiblement ara en ocasió dels indults del procés, que és necessari que la mesura impugnada «pugui repercutir, directament o indirectament, però de manera efectiva i acreditada en la mateixa esfera del partit polític, i no de manera hipotètica, abstracta, general o potencial».

Estratègia també davant el TC

Notícies relacionades

Les flames avancen i ja calcinen el 7% de tota la província d’Ourense

Sánchez promet ara més mitjans contra el foc i un acord climàtic

En aquest punt cal destacar el nombre de recursos que alguns òrgans judicials acumulen contra el Govern per part de partits com Vox, que ha presentat nombroses iniciatives davant el Tribunal Constitucional (TC) contra disposicions del Govern des que va aconseguir els 52 diputats al Congrés que li permeten acudir a aquest òrgan amb recursos d’inconstitucionalitat. Davant òrgans judicials com el Suprem, l’Audiència Nacional i jutjats ordinaris hi ha acudit en més d’una trentena d’ocasions.

Entre altres assumptes, els magistrats del TC tenen sobre la taula recursos de Vox a les fórmules de jurament d’alguns parlamentaris al ple constitutiu del Congrés; diverses decisions de la Mesa d’aquest òrgan per tramitar propostes com la supressió de l’impost de successions; diverses normes aprovades per diferents comunitats autònomes per combatre la pandèmia; la reforma educativa, i l’anomenada ‘llei rider’, a més de la llei de l’eutanàsia.