La fiscalia reclama 30.000 euros a Ortega per eludir la seva inhabilitació pel 9-N

La Fiscalia de Barcelona sol·licita en el seu escrit d’acusació una multa de 30.000 euros per a l’exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega, que acusa d’haver eludit la condemna d’inhabilitació que se li va imposar per organitzar la consulta sobiranista del 9-N quan va exercir d’assessora de la Conselleria d’Empresa i Coneixement.

En el seu escrit, l’acusació pública atribueix a Ortega un delicte de trencament de condemna, a l’entendre que va assumir el càrrec d’assessora en projectes transversals de la conselleria, entre el 17 de maig i el 8 d’octubre del 2019, «amb evident ànim d’incomplir la condemna ferma» que se li va imposar per la consulta del 9-N.

Notícies relacionades

Castella i Lleó, Astúries i les Canàries davant el foc

Les flames avancen i ja calcinen el 7% de tota la província d’Ourense

Segons la fiscalia, l’activitat que portava a càrrec Ortega en el seu càrrec d’assessora, pel qual va cobrar 32.110 euros bruts, estava «directament connectada» amb el gabinet del Departament d’Empresa, «la retribució del qual estava assimilada a la d’un lloc de treball de funcionari de nivell A». Pel ministeri públic, d’aquesta forma l’exvicepresidenta va evitar complir la condemna de nou mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i electe i per a l’exercici de funcions de govern en l’àmbit autonòmic, estatal o local que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), juntament amb l’expresident Artur Mas i l’exconsellera Irene Rigau, per un delicte de desobediència a l’organitzar la consulta del 9-N.

Denúncia del TSJC

Va ser el mateix TSJC el que va denunciar Ortega als jutjats, a l’entendre que havia «eludit» la pena de nou mesos d’inhabilitació amb el seu contracte d’assessora. En la seva declaració al jutjat, l’ex alt càrrec va al·legar que el càrrec d’assessora no suposa funcions de govern, per això no entraria dins dels supòsits que veta la pena d’inhabilitació per a ocupació i càrrec públic. Ortega va presentar informes jurídics, un del gabinet jurídic de la Generalitat i un altre de l’àrea de Funció Pública, que avalaven que la seva contractació com a assessora no suposava un trencament de la condemna d’inhabilitació.