La plataforma Espanya Buidada busca recolzaments a Madrid

L’Espanya buidada és a l’Espanya poblada. O almenys part d’ella. Amb aquesta idea al cap, diversos ciutadans que actualment viuen a la capital madrilenya però tenen el seu origen en altres territoris cada vegada més deshabitats han decidit presentar una plataforma a la Comunitat de Madrid que representi a la regió els interessos de l’Espanya Buidada. L’objectiu és clar: atraure a la seva causa la població que viu en el quilòmetre zero de la península. No es tracta, per tant, de representar els petits municipis de la comunitat, principalment situats al nord, que poden estar perdent població i plantar cara sobre el terreny a Isabel Díaz Ayuso, sinó de defensar des de Madrid el discurs de la cohesió territorial a nivell nacional tal com ells l’entenen.

La posada de llarg d’aquesta nova plataforma serà el 27 de gener en una de les múltiples cases regionals que hi ha a la capital, a la Casa de Sòria a Madrid, casualment situada a escassos 5 minuts del Congrés dels Diputats i de la Puerta del Sol. «A la capital es veu l’altra cara de la moneda de l’Espanya buidada», diu Diego Loras, portaveu d’aquesta nova plataforma en potència, «amb serveis públics saturats, embussos en les vies urbanes i vivendes amb preus disparats» a causa de l’alta densitat de la població a la capital i els seus municipis pròxims. Segons la seva opinió, el projecte de «l’Espanya Buidada ha deixat d’entendre’s com una proposta localista per convertir-se en una proposta que aposta per l’equilibri territorial» i això és el que els anima a pensar que la seva plataforma pot tenir èxit a Madrid i arrossegar el recolzament de la població, que en algun moment va emigrar a la capital però continua mantenint llaços amb el seu lloc d’origen.

Ha llegado la hora de tener un país más equilibrado

Juntos sumamos más‼️ pic.twitter.com/pDkXQHbvVL

— España Vaciada Madrid (@EVaciadaMadrid) 15 de enero de 2022

Casualment, aquesta presentació es produeix una vegada anunciada la convocatòria electoral a Castella i Lleó i a escasses setmanes de la cita, el 13 de febrer. No obstant, des de la plataforma asseguren que la seva iniciativa no està enfocada només a aquesta cita electoral. «Les dates han coincidit, això hauria passat amb o sense eleccions a Castella i Lleó», afirma Loras a ‘El Periódico de España’. Però reconeix que és benvingut tot el que serveixi per sumar les diferents candidatures que es presenten per competir amb els partits tradicionals a la comunitat veïna. «Quan passin aquestes eleccions, continuarem organitzant actes per les cases regionals, és un procés independent, però si ajuda, bé». Passades aquestes eleccions, vindran les d’Andalusia, la data de les quals per a l’avenç electoral encara no es coneix, després la resta de les comunitats autònomes i, per fi, les generals.

Població flotant a Madrid

El politòleg Pablo Simón, preguntat per ‘El Periódico de España’, explica que aquesta iniciativa té «molt sentit» perquè la capital pot servir a aquesta plataforma com a altaveu a les mateixes regions despoblades. L’estrany, apunta, és que no ho treballin més perquè existeix una «població de flotació», principalment d’universitaris, a qui podrien arribar.

En efecte, és difícil saber quants ciutadans de l’anomenada Espanya Buidada viuen a Madrid i que podrien ser objecte dels missatges d’aquest moviment; les úniques dades certes de població són les que indica el padró, que no especifica l’origen interterritorial dels nous censats, però existeix una població flotant que ve a la capital a estudiar o a treballar i hi resideix sense empadronar-se durant anys. A més, a causa de la pandèmia les dades poden ser fluctuants.

Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona fet, precisament, poc abans de l’aparició del virus sobre la «Descapitalització educativa i segona onada de despoblació» i que analitza els moviments migratoris de la població d’entre 25 i 39 anys entre les diferents comunitats autònomes entre el 2013 i el 2017, indica que Madrid està consolidat com «el principal receptor de talent» i aglutina el 38,7% dels moviments migratoris dels joves. A més, segons aquest estudi, la Comunitat de Madrid atrau principalment una població molt ben preparada, sent el 64,9% dels joves procedents d’altres regions titulats universitaris. L’estudi apunta, igualment, que Castella i Lleó és la regió més afectada per les pèrdues migratòries, però la conclusió principal d’aquest és que l’èxode no es produeix només de les poblacions més rurals cap a grans capitals com Madrid, Barcelona, València o Saragossa, sinó que «cada vegada en gran manera la migració cap aquestes ciutats es produeix des de les capitals de província».

El mateix Loras n’és un exemple. Provinent de la província de Terol, va marxar d’allà al complir els 18 anys i ara, als 25, està treballant en el seu doctorat en Economia a la Universitat Pontifícia de Comillas, on també fa classe. La plataforma que es presentarà a finals de gener a Madrid està conformada per més d’una vintena de ciutadans de l’anomenada Espanya buidada. Hi ha gent de Terol, de Sòria, de Burgos, d’Àvila, Astúries... i Loras reconeix que una de les singularitats d’aquesta iniciativa és que tant els seus representants com el públic a qui s’adrecen és més jove que en altres províncies perquè hi ha «molts estudiants i joves que desenvolupen la seva primera etapa professional a Madrid» a qui es volen dirigir, si bé també inclouen gent que ha fet la seva vida a la capital després d’haver arribat a la gran ciutat fa dècades.

¿Candidatura per a les generals?

Notícies relacionades

El PP acusa Sánchez de «polaritzar» i rebutja la seva proposta de pacte d’Estat sobre el canvi climàtic

Junqueras s’obre que ERC celebri una consulta interna per decidir si continua fent costat a Illa

Simón diferencia dos escenaris diferents en l’estratègia d’aquesta nova iniciativa de l’Espanya Buidada. D’una banda, entén que la idea d’adreçar-se a aquesta població resident a Madrid però censada als seus llocs d’origen pot donar un resultat positiu als seus impulsors. Aquesta representació i activitat a la capital servirà d’altaveu i tindrà ressó a les diferents províncies i, a més, servirà per circumval·lar les possibles dificultats que puguin tenir en els mitjans locals i regionals. «Si algú surt en un programa de televisió nacional o un mitjà nacional és més fàcil ser famós en l’àmbit local», diu.

Al contrari, creu que seria «contraproduent» i que «no té sentit» que l’estratègia sigui treballar en aquesta plataforma per desenvolupar una futura llista per Madrid de cara a unes generals. Això últim, no obstant, no està decidit. Encara. La idea és presentar en les pròximes setmanes el model de desenvolupament que planteja l’Espanya Buidada, un document en què van treballar al llarg del 2020 totes les associacions i agrupacions territorials que conformen o donen contingut a la plataforma nacional, i anar organitzant actes, principalment a les cases regionals de la capital però no només allà, per donar-la a conèixer. «No seran actes per parlar de les eleccions», afirma Loras, ni per a les regionals immediates ni per a les generals. Però no descarta que més endavant, en funció de l’interès que susciti aquesta nova plataforma de la capital, la candidatura a Madrid es pugui convertir en una realitat. «Creiem que a algunes de les persones que viuen a Madrid els agradaria tornar al seu lloc d’origen» si les condicions i els serveis acompanyen, «d’altres, poden simplement voler una millor redistribució», diu Loras.