El Govern involucra el Rei en la recerca del final de la crisi amb el Marroc

L’absència d’avenços en la crisi diplomàtica amb el Marroc ha portat finalment el Govern a buscar la mediació de Felip VI per intentar forçar un desbloqueig. Durant mesos es va especular que només la intervenció del Rei podria contribuir a solucionar aquest conflicte, però aquest pas mai es va fer. Fins ara.

Per primera vegada, aquest dilluns el Rei s’ha implicat en l’assumpte, aprofitant el seu discurs a la recepció al cos diplomàtic acreditat a Espanya al Palau Reial. «Amb el Marroc, els nostres respectius governs han acordat redefinir conjuntament una relació per al segle XXI, sobre pilars més forts i sòlids», va dir, en el que suposa una referència directa a les paraules de Mohamed VI l’agost passat, quan va apostar públicament per obrir una «nova etapa inèdita».

Ara, les dues nacions hem de caminar juntes per començar a materialitzar ja aquesta nova relació. Es tracta de trobar solucions als problemes que preocupen els nostres pobles», va assenyalar el Rei, en presència del president del Govern, Pedro Sánchez, i del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares.

Aquestes manifestacions suposen un nou intent de l’Executiu per atraure el Marroc, després de donar per fet en diverses ocasions que la crisi s’havia acabat. El mateix Sánchez va valorar dies després el pronunciament de Mohamed VI com una gran oportunitat» per «redefinir les relacions i els pilars sobre els quals se sustenten» entre països «aliats i germans». Però des d’aleshores res ha canviat. Ara és Felip VI qui dona la rèplica al monarca alauita, en un nou moviment del Govern. La Moncloa dona el vistiplau a totes les intervencions del Rei i, en ocasions, com passa en aquest cas, se l’insta a incloure determinades consideracions si s’entén que ajuden els interessos d’Espanya o els objectius de la política exterior del Govern.

Hores després, en una compareixença a la Moncloa després de reunir-se amb el nou canceller alemany, Olaf Scholz, el president va secundar la crida al Marroc que havia fet el Rei i va reafirmar que Espanya considera aquest país un «soci estratègic, amb qui hem de caminar junts al llarg dels pròxims mesos i pròxims anys». El cap de l’Executiu va reforçar així el missatge a Mohamed VI. El Govern espera des del setembre una normalització de les relacions diplomàtiques que no ha acabat d’arribar. S’esperava que abans de final d’any hi hagués una trobada entre Albares i el seu homòleg, Nasser Bourita, i la celebració de la reunió d’alt nivell (RAN) entre els dos països, que suposaria el viatge de Sánchez a Rabat. Res d’això s’ha produït.

Un gest sobre el Sàhara

No obstant des d’Exteriors es minimitza constantment la falta d’interlocució amb el Marroc i es destaca la seva col·laboració en matèria d’immigració i seguretat. Fonts del ministeri apuntaven aquest dilluns que la prova que les relacions són correctes és precisament que «surt el Rei». Però cap fet avala en aquests moments el desglaç. L’ambaixadora a Espanya, Karima Benyaich, no ha tornat encara a Madrid i fa unes setmanes Mohamed VI va dir esperar dels seus socis «postures més atrevides i clares», amb referència al conflicte del Sàhara Occidental. Un encàrrec que clarament estava dirigit a Espanya, segons va confirmar ‘El Periódico de España’ de fonts marroquines.

Ara queda per comprovar si la intervenció del Felip VI provoca alguna reacció del Marroc. Aquest és el propòsit del Govern. Si hi hagués «risc de naufragi», expliquen, no faria aquestes declaracions. No obstant, fonts del país veí reiteren que el que espera el Marroc és una «iniciativa concreta» per part d’Espanya sobre el Sàhara, en línia amb el que està fent Alemanya, que, després del canvi de Govern, ha anat a poc a poc acostant-se a la proposta marroquina d’autonomia, davant la històrica petició de referèndum d’independència del Polisario.

La postura espanyola és que recolzarà la solució acordada per les dues parts. Just aquests dies, l’enviat especial de l’ONU per al Sàhara Occidental, Staffan de Mistura, ha començat una gira per la regió per parlar amb tots, inclosos Algèria i Mauritània.

Rabat, segons fonts diplomàtiques espanyoles, sí que va demanar la implicació del Rei quan la incomunicació entre els dos països era absoluta i no s’entreveia cap solució. En aquell moment el Govern va optar per deixar Felip VI al marge perquè no existien garanties que la seva aportació posés fi al conflicte. Felip VI i Mohamed VI tenen llaços d’amistat heretats de l’excel·lent sintonia entre els seus pares, Joan Carles I i Hassan II, que es consideraven ‘germans’. Per aquesta raó la seva mediació té un valor particular en aquesta crisi.

Dos anys de tensió

Espanya i el Marroc han viscut dos anys d’enorme tensió. La crisi es va iniciar el desembre del 2020 amb l’enuig marroquí perquè Espanya no va avalar el reconeixement que Donald Trump va fer de la seva sobirania sobre el Sàhara. Una de les conseqüències immediates va ser la cancel·lació de la RAN, prevista per a dues setmanes després. Una altra, l’arribada massiva de pasteres a les Canàries durant els mesos següents. Però el conflicte no va ser oficial fins mesos després, quan el Govern, a petició d’Algèria, va acollir el líder del Front Polisario i president de la República Àrab Sahrauí Democràtica, Brahim Gali, per ser tractat de covid en un hospital de Logronyo.

Notícies relacionades

El nou Govern es posa deures: gir en vivenda, al Marroc i en el poder de les autonomies

La fiscalia, en descrèdit

La reacció del Marroc va ser castigar Espanya obrint les fronteres per provocar una allau d’immigrants a les costes de Ceuta, el maig passat. L’Executiu va reaccionar amb la presència de Sánchez a la ciutat autònoma i el desplegament de l’Exèrcit. Després de mesos sense interlocució amb el país veí, de qui Espanya depèn per controlar els fluxos migratoris i les xarxes terroristes i de narcotràfic, el president, en la remodelació del Govern del juliol, va defenestrar l’anterior ministra, Arancha González Laya, i la va substituir per Albares, en un intent de congraciar-se amb el Marroc. Laya, responsable de la decisió sobre Ghali, era el preu exigit per aquest país. En aquells mesos, abans del relleu, és quan es va pensar en la intervenció del Rei i es va desestimar.

Albares va rebre l’encàrrec de Sánchez de solucionar la crisi amb el Marroc. La intenció d’Exteriors és obrir una nova relació de veïnat reforçada, més col·laborativa però també més sincera, perquè no es torni a pressionar Espanya amb una arribada massiva d’immigrants i que suposi el blindatge de Ceuta i Melilla. Fonts del més alt nivell del Govern espanyol consideren que Mohamed VI, una vegada que aconsegueixi sumar el Sàhara, mirarà d’annexionar-se les dues ciutats autònomes, i aquesta pretensió és la que es vol apartar per endavant, dins d’un acord global. De moment, a l’espera de les conseqüències de la intervenció del Rei, l’obertura d’aquesta etapa inèdita està estancada.