Absolt l’home que va pintar sobre la tomba de Franco al Valle de los Caídos

L’Audiència Provincial de Madrid no veu delicte contra la llibertat de consciència ni profanació en el dibuix d’un colom que l’artista Enrique Tenreiro va fer sobre la làpida de Francisco Franco a la Basílica del Valle de los Caídos, el 31 d’octubre del 2018, abans que les seves restes fossin traslladades pel Govern de Pedro Sánchez. Al costat del dibuix va escriure «per la llibertat», mentre exposava en veu alta, després de fer la pintura, que portava a terme tal acte «per la reconciliació dels espanyols». La sentència compta amb el vot discrepant d’un dels magistrats, que considera que Tenreiro sí que va tenir intenció d’ofendre.

Els magistrats consideren que ha de ser absolt del delicte contra la llibertat de consciència, pel qual el Ministeri Públic sol·licitava un any de presó i l’Associació per a la Defensa del Valle de los Caídos conjuntament amb el de danys a tomba dos anys de presó, a l’entendre que l’artista va dibuixar el colom de la pau quan encara no havia començat la missa, «de la qual –assenyala la resolució–, ell deia no tenir coneixement».

Aquest fet resulta fonamental per als jutges, segons la sentència donada a conèixer aquest dimarts, perquè la llei exigeix que per sancionar algú per un delicte contra els sentiments religiosos s’ha de conduir amb «violència, amenaça, tumult o vies de fet, impedint, interrompent o pertorbant els actes, funcions o cerimònies», que en el cas que ens ocupa no ha quedat provat després de cap de les declaracions deixades pels testimonis en la vista oral del judici que es va celebrar per aquests fets el 10 de desembre.

No anava contra les creences religioses

«És evident –aclareix la resolució– que l’actuació de l’acusat no es pot equiparar a aquestes conductes: primer, no havia començat la missa, segon, va actuar sol i de forma ràpida i les consignes transmeses de cap manera anaven en contra de les creences religioses dels que allà poguessin ser presents».

Tampoc els consta als jutges que l’autor de la pintada tingués intenció de lesionar la llibertat de consciència i els sentiments religiosos. Tal falta d’intenció es posa de manifest en el moment mateix de fer la pintada, com es visualitza en el vídeo gravat en aquell moment, en què fa referència a la llibertat i la reconciliació dels espanyols, segons remarquen en la seva resolució.

No era una església qualsevol

S’hi uneix el fet que no va entrar en una església o lloc de culte qualsevol, destaquen els magistrats Adela Viñuela, Isabel Huesa i Francisco Manuel Oliver, sinó a la basílica on es trobava la tomba de Franco i «està clar que anava contra la seva presència al lloc i no contra els sentiments religiosos dels allà assistents».

En relació amb el segon dels delictes, profanació i danys a tomba, del qual només l’acusava l’Associació per a la Defensa del Valle de los Caídos, la Sala recorda que comet aquest delicte qui «faltant al respecte a causa de la memòria dels morts, violi els sepulcres o sepultures, profani un cadàver o les seves cendres o, amb ànim d’ultratge, destrueixi, alteri o malmeti les urnes funeràries, panteons, làpides o nínxols».

Notícies relacionades

El PP acusa Sánchez de «polaritzar» i rebutja la seva proposta de pacte d’Estat sobre el canvi climàtic

Junqueras s’obre que ERC celebri una consulta interna per decidir si continua fent costat a Illa

Els magistrats acaben que en vista de les circumstàncies que concorren en aquest assumpte, «no s’aprecia que hagi existit una profanació o violació de la tomba de Franco amb ànim de faltar al respecte a causa dels morts, i per això s’ha de partir del fet que es tracta d’una figura amb una trajectòria com a cap de l’Estat i la finalitat de l’acusat no era la del vilipendi de la seva persona com tal, sinó la d’expressar una idea sobre la seva presència al lloc, sense que es presenti un ànim d’ultratge», amb «danys que es redueixen a l’afectació estètica i que es poden recuperar amb una simple neteja».

La sentència, que compta amb un vot particular en el sentit de condemnar l’acusat pels dos delictes, pot ser recorreguda davant la Sala Civil i Penal del TSJ de Madrid. Segons el discrepant, el magistrat Oliver, sí hi va haver intenció d’ofendre «tant la memòria del difunt Francisco Franco com la dels sentiments religiosos de les persones allà presents i de tots aquells que es disposaven a celebrar la missa».