La fiscalia corrobora la «clara participació» de Fernández Díaz en la Kitchen

La fiscalia i l’Advocacia de l’Estat tenen clar que la investigació feta pel jutge Manuel García-Castellón a l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’exsecretari d’estat de Seguretat Paco Martínez i altres exalts càrrecs policials per l’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas en l’anomenada operació Kitchen determina «de forma clara i suficient» tant els fets que han de ser castigats com la identitat dels seus autors, i per això demanen a la Sala Penal de l’Audiència Nacional que rebutgi els recursos presentats per les defenses contra el seu processament.

Els escrits a què ha tingut accés El Periódico de España van ser redactats entre finals de desembre i la setmana passada, si bé un problema tècnic en el sistema informàtic que utilitza l’Audiència Nacional havia paralitzat la seva tramitació fins aquest moment.

Pel que fa a Fernández Díaz, la fiscalia defensa que «el quadro indiciari que reflecteix la participació activa i material» de l’exministre en l’operació Kitchen és «profús i concloent». Després de la seva imputació formal en aquesta qüestió, el setembre del 2020, cap de les proves practicades han desvirtuat el «patrimoni incriminatori». Entre altres, el ministeri públic cita les declaracions de l’exministre i Martínez, l’acarament judicial entre tots dos i «sens dubte, les actes notarials que corroboren la clara participació en els fets» que li atribueix l’exsecretari d’estat, que va ser el seu més estret col·laborador.

Abús de funcions

Així, la fiscalia defensa davant la sala la interlocutòria en què el jutge afirma que en un moment «que no s’ha pogut determinar entre els anys 2012 i 2013» Fernández Díaz, «amb abús de les seves funcions i coneixement de la seva il·licitud», va instar Francisco Martínez –que primer va ser el seu cap de Gabinet i des del gener del 2013 secretari d’estat– a engegar una missió encaminada a l’obtenció d’informació i documentació que pogués estar en poder» de Luis Bárcenas «per tal de sostreure aquest material a l’autoritat judicial en la investigació» que es portava a terme en la peça anomenada Papers de Bárcenas dins el cas Gürtel.

Aquesta afirmació del jutge, insisteix en aquest escrit el fiscal, «es correspon plenament amb el suport documental que consta en les actuacions i permet tal atribució de responsabilitats, per tractar-se de documents que posen de manifest, per si mateixos, el coneixement per part del Ministeri de l’Interior del dispositiu policial posat en marxa en l’àmbit operatiu de la DAO (Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional), així com el seu caràcter il·lícit. En aquest sentit, apunta al coneixement del buidatge del contingut dels telèfons mòbils de Luis Bárcenas».

La fiscalia reitera que el llavors ministre, «a més de ser la persona que va exercir aquesta responsabilitat durant tot el període d’execució del repetit dispositiu policial il·lícit, finançat amb càrrec a partides de fons reservats del seu departament i sota la supervisió directa del seu immediat inferior jeràrquic», que era Martínez, «va mantenir amb aquest comunicacions directament relacionades amb el buidatge dels telèfons que pertanyien a Luis Bárcenas». Es va arribar a obtenir, segons el jutge i ho comparteix la fiscalia, «una part de la documentació comprometedora que es buscava»,

Tancament precipitat

Aquestes apreciacions es fan sense que la Fiscalia Anticorrupció renunciï a la reobertura del cas per a l’exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, i insisteixi a imputar el llavors director general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó, com ja va defensar el setembre passat en un profús escrit davant el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6. És a dir, les dades indiciàries que ja hi ha en la causa no poden ser qüestionades, amb independència que la investigació pugui prosseguir per tancar ‘serrells’ al voltant d’altres possibles protagonistes de la trama.

Així, el fiscal únicament comparteix amb la defensa de Fernández Díaz que hi va haver un «tancament precipitat» de la fase d’instrucció en la línia –també defensada per l’Advocacia de l’Estat, dues acusacions personades i altres defenses– que hagués sigut necessària una pròrroga del termini legal d’instrucció. «I fins aquí les consideracions compartides amb el recurrent», afegeixen els fiscals César de Rivas-Verdes i Miguel Serrano, que fora d’això demanen a la sala que rebutgi totes les al·legacions de l’exministre.

Finalment, els fiscals insisteixen a la Sala que, en les seves al·legacions, la defensa de Fernández Díaz sembla confondre la funció que la llei atribueix al jutge d’instrucció al dictar la interlocutòria d’incoació del procediment abreujat –amb què dona per tancada la instrucció– amb l’atribuïda a les acusacions en la fase intermèdia o, finalment, la corresponent a l’òrgan d’enjudiciament en el judici oral. En aquest sentit, defensen l’actuació del jutge per «complir àmpliament les exigències de motivació imposades legalment i jurisprudencialment».

Advocacia de l’Estat

A similar conclusió arriba l’Advocacia de l’Estat respecte dels recursos presentats per altres investigats en aquest assumpte, entre els quals Francisco Martínez. Els escrits a què ha tingut accés El Periódico de España tenen data de l’11 de gener i els firma l’advocada María Rosa Seoane, que com la fiscalia insisteix que han de ser rebutjats perquè la interlocutòria del jutge «sí que explicita la participació que els recurrents ha tingut en els fets investigats», tot i que una altra cosa sigui la qualificació que se’ls acabi donant per les acusacions, que han de reservar la seva valoració final per al judici oral.

Notícies relacionades

El jutge situa Fernández Díaz en el «vèrtex» de la Kitchen pel seu número dos

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

En tot cas, afegeix que «el que és evident és que els recurrents van tenir coneixement dels fets i amb la seva conducta van contribuir a la seva ocultació, i tot i tenir l’obligació, coneixent la seva irregularitat, es van abstenir de perseguir-los o posar-los en coneixement de qui pogués fer-ho i qui estava investigant per a un altre jutjat fets connexos que es miraven d’amagar a la justícia».

Així, destaca que les qüestions al·legades per Martínez del comissari Andrés Gómez Gordo –que va ser cap de seguretat de Cospedal–, de l’ex xòfer de Bárcenas Sergio Ríos i els també policies en el moment dels fets José Ángel Fonts Gago i Bonifacio Diez Sevillano, «s’endinsen en l’àmbit propi de la fase d’enjudiciament», com és l’absència de delicte en els fets que se’ls atribueixen. Per això han de ser rebutjats, i en el mateix sentit es posiciona en un segon escrit respecte dels excomandaments policials Eugenio Pino i José Luis Olivera.