Els barons es conjuren amb Mañueco per tombar Sánchez a Castella i Lleó

A menys d’un mes de les eleccions de Castella i Lleó, els presidents autonòmics del PP van acompanyar Alfonso Fernández-Mañueco en el congrés que el torna a coronar com a líder del PP a la seva comunitat i que va servir per arrencar definitivament la precampanya. El partit es juga molt en la cita del 13 de febrer (fins i tot Teodoro García Egea, número dos de Pablo Casado ho va reconèixer així en el conclave) i tots els barons es van bolcar amb una unitat que feia mesos que no hi havia. 

L’objectiu no és cap altre que remar per aconseguir a Castella i Lleó una victòria similar a la de Madrid. Isabel Díaz Ayuso, que va arribar al congrés amb els altres presidents i que continua despertant un especial interès entre els afiliats, es va afegir a les paraules dels seus homòlegs al reconèixer que les eleccions en aquesta autonomia «van molt més enllà» de les seves fronteres. «Espanya necessita que Castella i Lleó demostri que el projecte de Sánchez està acabat i que el 4 de maig no va ser una anècdota». 

Just després va demanar a Mañueco demostrar que «el malson de Sánchez té caducitat» i va assegurar que el partit deixarà clar «que el 2022 serà un any horrible per tots els que van contra Espanya, per a la pretesa superioritat moral de l’esquerra que ens diu que ens hem d’empobrir, que va contra la família, els autònoms i els empresaris».

Les seves paraules van ser llegides entre els principals dirigents en clau d’unitat, en un discurs més generós que en altres congressos (compartint l’èxit de les urnes del maig i citant expressament Pablo Casado perquè arribi al més aviat possible a la Moncloa) i que va causar menys enrenou que en congressos com el de Castella-la Manxa i Andalusia, quan el nivell de tensió amb Génova estava al màxim.

Sí que va deixar un encàrrec a la direcció nacional quan va insistir que els congressos interns «són molt bons» perquè serveixen «per unir el partit i donar suport als presidents», mostrant entre línies (un cop més) que ella també vol el seu congrés al més aviat possible i aspira a liderar el PP de Madrid. Per al conclave madrileny continua sense haver-hi una data clara al calendari i això és una cosa que continua molestant a Sol. Però la urgència electoral i la necessitat d’obtenir uns bons resultats en aquesta comunitat va forçar una treva (controlada i que durarà només unes setmanes) per remar tots junts. Després, probablement es reprendrà.

Sobre els resultats i la necessitat que les eleccions castellanolleoneses surtin bé també es va pronunciar el president d’Andalusia, Juanma Moreno, que no va donar cap pista sobre quan se celebraran a la seva comunitat. Abans o després de l’estiu. «Aquestes eleccions són molt importants també per mi, que soc el següent d’examinar-se. ¡Per Déu, traieu un bon resultat!», va etzibar Moreno despertant l’aplaudiment de les files i posant de manifest, alhora, les conseqüències que el 13-F tindrà d’una manera o una altra.

Fonts de Génova reconeixen que el president andalús té raó. Una majoria sòlida de Mañueco impulsaria el camí de la seva comunitat i augmentarien les opcions que els comicis siguin abans de l’estiu. Altres dirigents reconeixen que en cas que Vox obtingui un resultat consistent, la situació es complicaria a Andalusia. En tot cas, dirigents de la cúpula mantenen que les enquestes internes (i més després de la polèmica de la carn generada pel ministre Alberto Garzón) els segueixen situant al voltant dels 39 procuradors, prop de la majoria absoluta (41).

És veritat que altres dirigents de la regió són més conservadors en la predicció i apunten als 35 escons. Tots coincideixen que hi haurà una victòria clara, però que el nombre de representants serà el que determini l’autonomia del PP. L’èxit d’Ayuso va ser precisament sumar més que les tres esquerres juntes forçant Vox a recolzar la seva investidura sense poder exigir entrar en el govern. Mañueco vol exactament aquest model. I Casado és el primer interessat que tots els seus presidents autonòmics vagin obtenint victòries similars. Com va publicar EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, el líder del PP fia la seva arribada a la Moncloa a un cicle de canvi que va començar el 4-M i que ara ha de continuar guanyant totes les eleccions que es presentin.

La veu més autoritzada al respecte va ser la d’Alberto Núñez Feijóo. El president de la Xunta acumula quatre victòries absolutes consecutives, com ell mateix va recordar en el seu torn d’intervenció a Lleó, tot i que també va apuntar Ayuso com element revitalitzador del partit: «El teu va ser el ‘match ball’ del PP», li va dir. El primer d’intervenir va ser Fernando López Miras, president de Múrcia, que va justificar l’avançament electoral a Castella i Lleó gairebé com a propi. La moció de censura a la seva regió va ser l’inici de tot. «En aquesta terra s’estava repetint un calc de què va passar a Múrcia. Que no us enganyin. Es retardava l’aprovació dels pressupostos, Ciutadans exigia mesures que no estaven acordades, tenia reunions amb el PSOE... ¿Us sona?», va dir el president murcià. «Jo ho he viscut. Que no us enganyin».

Notícies relacionades

El PP acusa Sánchez de «polaritzar» i rebutja la seva proposta de pacte d’Estat sobre el canvi climàtic

Junqueras s’obre que ERC celebri una consulta interna per decidir si continua fent costat a Illa

La direcció nacional reconeixia una satisfacció total aquest dissabte a la nit al veure complert el guió del congrés. La imatge d’arrencada de la setmana (Teodoro García Egea i Isabel Díaz Ayuso junts) no va ser casual. Era l’inici de l’any polític i una declaració d’intencions per a les eleccions de Castella i Lleó. La constatació que tots els barons, inclosa la dirigent madrilenya que manté el seu pols amb Génova, estan disposats a aparcar les esquerdes internes per reeditar una gran majoria autonòmica. 

Aquest diumenge Casado clausura el conclave en un moment més dolç que els anteriors, gràcies a la unitat que tots els barons van confirmar. Això sí, amb el temor constant que Vox pugui donar la sorpresa. Santiago Abascal també va aconseguir omplir el seu míting a Valladolid dissabte al matí, desafiant els populars. L’avançament electoral és una prova d’igual dimensió per a Mañueco i el líder del PP, que en aquest punt no podria aguantar cap derrota.