El Suprem confirma 10 anys de presó al segrestador de Publio Cordón per exigir l’‘impost revolucionari’

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 10 anys de presó que va imposar l’Audiència Nacional al dirigent del GRAPO José Antonio Ramón Teijelo, un dels segrestadors de Publio Cordón, per l’enviament de 126 cartes a empresaris el 1998, alguns d’ells de Saragossa, en les quals exigia el pagament del denominat «impost revolucionari».

La sala ha desestimat el recurs de cassació interposat Teijelo contra la sentència de l’Audiència Nacional de 2019, contra la qual va al·legar que havia sigut condemnat sense proves i que, en cas de merèixer una condemna, hauria de ser per un delicte d’extorsió amb finalitats terroristes, que considerava prescrit, en lloc d’un delicte d’amenaces terroristes.

El Suprem rebutja el recurs i considera acreditat, igual que l’Audiència Nacional, que Ramón Teijelo, conegut com a ‘Papi’, ‘Pa’ i ‘Infante’, era responsable d’informació de GRAPO en el període en què les cartes van ser remeses als destinataris, que va elaborar la llista d’empresaris a qui s’havia de dirigir el reclam dels diners i que va intervenir en la redacció i l’enviament de les cartes.

D’aquesta manera, confirma els fets provats pel tribunal sentenciador que les cartes estaven firmades pel Comando Central de l’Organització i portaven el seu anagrama.

El text era idèntic, tret del destinatari i la quantitat sol·licitada, que en alguns casos no es precisava i en d’altres arribava fins als 50 milions de pessetes.

A més de reclamar el pagament de l’‘impost revolucionari’, els advertia de les conseqüències perjudicials que els portaria si no atenien la seva demanda. Van ser enviades en dues remeses, el 7 de maig i l’1 d’agost de 1998.

Aquesta prova documental, explica la sala, consisteix en tres cartes i informes del membre del GRAPO Fernando Silva Sande, que llavors era cap militar de l’organització, trobats en el registre del seu domicili i en el del camarada Arenas, a París.

El tribunal considera que són autèntics perquè han sigut reconeguts pels seus autors i que, a més, la seva data es correspon amb la dels fets, són coetanis a la campanya d’exigència de diners a empresaris i expliquen fets objectius sobre el repartiment de papers i rols en la direcció del GRAPO.

D’altra banda, la sala raona que el recurrent amb la seva conducta va cometre un delicte d’amenaces terroristes, no un delicte d’extorsió amb finalitats terroristes, com reclamava en el seu recurs.

La sala remarca que «la generalitat» de l’amenaça, tant pel gran nombre de persones a qui va ser dirigida com per la falta de concreció sobre la forma i el lloc de pagament i la persona que l’havia de rebre, porta a la conclusió que es tractava d’una campanya per assetjar, inquietar, pertorbar o atemorir aquests empresaris, de manera que el missatge portava implícit un component prioritari d’atac a la llibertat de les víctimes.

Notícies relacionades

Illa encara l’esprint final de l’any amb una bateria de lleis pendents d’aprovar al Parlament

Els catalans que resideixen a l’exterior ja es poden donar d’alta a La Meva Salut a distància

La finalitat del missatge, afegeix, seria, en primer lloc, dispersar la por i terroritzar i, en segon lloc, aconseguir diners.

Teijelo va ser condemnat el 2018 a 27 anys de presó per haver participat en el segrest de Publio Cordón al quedar provat que ell i una altra integrant de la banda, Victoria Gómez Méndez, van llogar la vivenda de Lió (França) a la qual van traslladar l’empresari després de segrestar-lo a Saragossa el 27 de juny de 1995.