Illa encara l’esprint final de l’any amb una bateria de lleis pendents d’aprovar al Parlament

L’Executiu socialista, condicionat pels acords amb ERC i els Comuns que van facilitar la seva arribada a la Generalitat, ha hagut de prendre la iniciativa i teixir les complicitats necessàries que permetin encarar l’aprovació de lleis clau, comla regulació del lloguer de temporadaque ERC, els Comuns i la CUP van arrencar a un Govern obligat a negociar per evitar clatellades a l’hemicicle. La norma, no obstant, continua pendent de materialitzar-se.

Com passa en aquest cas, hi ha altres iniciatives que semblen encarrilades per veure la llum abans de final d’any, però que depenen d’aconseguir la majoria parlamentària. Amb set plens ordinaris agendats –i la possibilitat de convocar sessions extraordinàries–, el calendari colla i el Parlament encara una tardor carregada de deures legislatius.

El primer ple previst és el del 30 de setembre, de manera que els grups parlamentaris tenen poc més d’un mes per resoldre l’embolic de la taxa turística i definir un nou model de cara a la pròxima liquidació de l’impost, que és a l’octubre. La qüestió ja va suposar un cop per al Govern quan la Cambra va validar el decret de la pujada de la taxa però va rebutjar per sorpresa i amb els vots contraris dels Comuns –i l’inesperat ‘no’ de Junts– l’ajornament del nou règim de pagament.

L’episodi va obligar l’Executiu a rectificar amb un decret que manté el sistema actual fins a l’octubre, gràcies a un acord amb els Comuns. La qüestió és que ara el Govern ha d’aconseguir un consens amb ERC i els Comuns –que ja han exhibit les seves diferències en aquest assumpte– per pactar una nova llei que serveixi per modificar de manera definitiva la taxa. En cas de no aconseguir-se abans d’acabar l’any, aquest increment no estaria vigent fins a la liquidació següent, l’abril del 2026.

Amb la caiguda de la legislatura de Pere Aragonès i l’avanç de les eleccions catalanes el 2023, moltes normes van quedar en el tinter de la tramitació parlamentària i van decaure. La llei de memòria democràtica, que estava a punt de caramel, es va frenar llavors. Però, aquest estiu, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va anunciar que els grups parlamentaris s’han conjurat perquè la norma estigui a punt a la tardor, abans d’acabar l’any. Aquesta és una llei que ha passat per les mans dels quatre últims consellers de Justícia, Ester Capella (ERC), Lourdes Ciuró (Junts), Gemma Ubasart (ERC) i Espadaler (PSC-Units). Per agilitar els tràmits, l’actual Govern socialista va presentar el mateix text que al seu dia va elaborar l’anterior d’Executiu republicà.

El Govern es va comprometre amb ERC, els Comuns i la CUP a impulsar abans de final d’anyuna llei que posi límit als lloguers de temporada i d’habitacions, una fórmula cada vegada més utilitzada per esquivar els límits de preus vigents a 271 municipis declarats com a zones tensionades. Si bé la intenció inicial era tenir aprovada aquesta nova llei catalana abans de l’estiu, els temps s’han dilatat i l’assumpte ha quedat pendent com a deures per a després de les vacances.

Aquest serà el segon intent de regular aquest tipus de lloguer des de Catalunya, ja que just abans de les eleccions catalanes el Govern d’Aragonès va veure com l’abstenció del PSC i Junts va tombar el decret, llavors pioner, per regular aquest tipus de lloguer.

No per poc habitual deixa de ser una exigència. Els pressupostos de la Generalitat, la llei que és la pedra angular del projecte de tot govern, haurien d’estar aprovats abans del 31 de desembre per a la seva entrada en vigor el dia 1 de gener. El Govern s’ha fixat el repte d’aconseguir-ho, mentre que els seus socis –ERC i els Comuns– es mostren encara escèptics i pressionen perquè compleixi els acords d’investidura abans d’asseure’s a parlar d’altres negociacions. Els agents econòmics i socials han exigit públicament a Illa que Catalunya arribi al 2026 amb uns nous comptes públics que el president ha ordenat que es comencin a abordar al setembre.

Notícies relacionades

Els catalans que resideixen a l’exterior ja es poden donar d’alta a La Meva Salut a distància

Contra la jutge de la dana

L’última vegada que la Cambra va fer els deures a temps en aquesta qüestió va ser per als pressupostos del 2022, quan llavors el Govern de coalició d’ERC i Junts va aconseguir, amb l’aval mitjançant abstenció dels Comuns, aprovar-los abans del Nadal del 2021. Però, per trobar el precedent anterior ens hem de remuntar al 2010, precisament amb el president socialista José Montilla.

El Govern també busca convalidar al Parlament, abans que acabi l’any, un nou decret que regula els camps de bateries i declara les energies renovables com a prioritàries. En l’últim ple abans de les vacances d’estiu, l’Executiu es va veure obligat a retirar in extremis la votació per falta de prou suports, ja que no comptava amb el suport d’ERC després de la comissió bilateral sobre finançament singular que els republicans van qualificar d’insuficient. Al no poder convalidar el decret en els terminis previstos, la norma haurà de passar de nou pel Consell Executiu abans de ser sotmesa al Parlament en els 30 dies següents. La intenció del Govern és tramitar-la després de l’estiu i assegurar la seva entrada en vigor abans de menjar-se el raïm.