Pedraz investiga de nou el germà d’Ignacio González per les corrupteles de Mercasa a Panamà

El jutge del Jutjat Central número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha donat impuls a una de les peces relacionades amb les corrupteles de l’empresa pública Mercasa a Llatinoamèrica, concretament a Panamà, que investiga un grup de directius i empresaris pel presumpte pagament de comissions a les autoritats locals i apropiació de fons en diverses operacions de construcció de mercats públics al país centreamericà.  

Entre els investigats que el jutge Pedraz té previst interrogar durant l’última setmana d’aquest mes de gener hi ha Pablo González, germà d’Ignacio, expresident de la Comunitat de Madrid. González ja va ser investigat en una altra de les peces de la causa per l’adjudicació del mercat majorista a Luanda (Angola), que està a un pas de ser jutjada, si bé finalment es va deslliurar de ser processat.

Segons la documentació de la causa a què ha tingut accés ‘El Periódico de España’, diari pertanyent al mateix grup de comunicació que aquest mitjpa, i a petició del fiscal anticorrupció Conrado Saiz, Pedraz interrogarà González i altres persones vinculades a la companyia com són Miguel Ramírez, Rubén de Castro, Álvaro Curiel, José María Montoto, Luis Alberto Hermosilla, Andrés de Pando, Arturo Cortés i María Jesús Prieto. El magistrat els ha comunicat que han de declarar entre el 24 i el 28 de gener, i tots assenyalen que ho faran per videoconferència, segons diuen fonts pròximes al cas.

Aquests interrogatoris, del resultat dels quals dependrà la seva imputació formal en el cas segons les fonts jurídiques consultades, coincidiran amb el viatge que tant el jutge Pedraz com el fiscal faran a Panamà, on té previst prendre declaració com a testimonis, entre d’altres, als exviceministres de Presidència d’aquest país Melitón Arrocha i Demetrio Papadimitriu. 

La comissió judicial interrogarà, a més, altres ciutadans panamenys com són l’advocada Aylen Villareal, els arquitectes Ignacio Vilela i Miguel Benito Galipienzo, l’administrativa Yira Elzebir; el que va sers coordinador de capacitació per a Mercasa, Alain Rajiv Anguizola, i els representants de dues mercantils panamenyes vinculades a aquestes licitacions

Quatre delictes de corrupció

Segons un escrit d’Anticorrupció del passat 20 de novembre al qual ha tingut accés ‘El Periódico de España’, l’activitat concertada per a la consecució, modificació i manteniment dels contractes públics per les empreses espanyoles que s’investiguen en aquest procés es considera constitutiva de delicte de corrupció en les transaccions comercials, suborn, blanqueig de capitals i organització criminal. Entre octubre del 2010 i maig del 2017 Mercasa es va adjudicar cinc contractes públics per un import de 8,5 milions d’euros malgrat que en va facturar un milió menys.

Segons Anticorrupció, per a l’execució dels contractes públics celebrats amb el Govern panameny, la mercantil pública Mercasa va portar a terme diferents contractes de prestacions de serveis amb persones i entitats espanyoles «que en alguns casos es trobaven sobredimensionats, en altres casos reiteren el mateix objecte tècnic contractat a diferents professionals, i sense que fossin prèviament licitats per l’empresa pública.

Desviació dels diners

Entre els pagaments investigats hi ha el que el 2013 la mercantil pública Mercasa va obtenir del Programa d’Ajuda Nacional (PA) dependent de la Secretaria de la Cadena de Fred del Ministeri de la Presidència de Panamà, un programa de capacitació per a la nova Xarxa de Mercats Minoristes de Panamà, per import de 2.500.000 balboes panamenyes (250.000 dòlars). L’objectiu d’aquest programa és la construcció d’infraestructures i ajuda social a les comunitats més pobres del país, si bé se sospita que s’ha utilitzat per a pràctiques il·lícites.

Anticorrupció tampoc descarta que la comissió d’èxit del 6 per cent de l’import del contracte amb el Govern panameny ocultés una comissió del 3 per cent per a tercers i per a alguns dels administradors de l’empresa pública Mercasa, mitjançant pagaments a la mercantil Baher Consultoría Asesoría Industrial y Energético, administrada per Raúl Herrero. 

Respecte de Papadimitriu, se sospita que hauria rebut importants quantitats de diners a través de comptes a Andorra, a nom dels seus pares. En el seu cas, el projecte sospitós va quedar emmarcat dins d’un programa per millorar el proveïment i la seguretat alimentària. Les ciutats en què s’havia d’actuar eren Ciutat de Panamà, Chorrera, David, Veraguas, Las Tablas, Chitré, Penonomé i Colón. 

Sistema de suborns

Les comissions eren abonades en comptes bancaris titulats per societats instrumentals o pantalla controlats pels agents o comissionistes que van utilitzar les empreses espanyoles investigades en cada un dels països on han obtingut contractes públics. En el cas de Panamà, els pagaments proveïdors i professionals i a tercers van ser efectuats per Mercasa es van fer a través del Banc Panameny BAC Credomatic. 

El procediment de pagaments es portava a terme mitjançant l’aprovació, pel que va ser adjunt al director de Mercasa i també imputat Luis Hermosilla, de factures que posteriorment eren remeses a l’empresa pública per a sol·licitud de pagament, tenint en compte que amb la seva aprovació era suficient. En aquest sentit, Mercasa no portava a terme una revisió o control dels conceptes facturats.

D’altra banda, Mercasa alliberava pagaments a Panamà a través de «xecs de gerència». En ocasions una vegada cobrats els «xecs de gerència» s’ingressaven a la caixa petita de la sucursal de Panamà i s’executaven pagaments amb l’efectiu disponible en aquesta caixa petita.

Notícies relacionades

Illa encara l’esprint final de l’any amb una bateria de lleis pendents d’aprovar al Parlament

Els catalans que resideixen a l’exterior ja es poden donar d’alta a La Meva Salut a distància

L’informe policial que ha examinat part dels moviments del compte del BAC Credomatic Panamà acredita una «aparent falta de control de totes les despeses, així com que, en relació amb el concepte «Xec gerència», s’observa que entre 14 de desembre de 2010 (data en què consta el primer seient identificat amb el concepte «xec gerència») i el 12 de juliol del mateix any (data de l’últim seient del qual es té coneixement), consta que han sortit fons de l’entitat bancària panamenya per import total de 3.860.775,72 dòlars americans, incloent-hi presumptes despeses relacionades amb diferents creditors.

La unitat investigadora informa que existeixen nombroses sortides de fons sense tenir associada factura, ja que, per exemple, els salaris (entre d’altres) no es pagaven contra presentació de factura. Dels aproximadament 1.132 seients relacionats amb el concepte «xec gerència», s’han comptabilitzat 529 registres en què no consta referència a cap «Factura», que representen una despesa de 2.302.035,59 euros, un import que hauria sigut destinat al pagament d’«impostos al Tresor panameny, salaris, lloguers (vivenda de Luis Hermosilla i de l’arquitecte Ignacio Vilela, lloguer d’oficines, etc.).