L’informe sobre la llei de vivenda divideix el CGPJ i un sector dels vocals presentarà batalla

L’informe que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha de fer sobre l’avantprojecte de llei pel dret a la vivenda aprovat pel Consell de Ministres el mes d’octubre passat divideix aquest òrgan, i un sector dels vocals presentaran batalla aquest divendres durant el ple extraordinari que se celebra per a l’aprovació de l’esborrany del text, que dona el plàcet a la llei validant, entre altres punts, la intervenció en el mercat del lloguer.

Fonts de l’òrgan de govern dels jutges consultades per ‘El Periódico de España’ assenyalen que les pegues a l’informe redactat pel vocal Álvaro Cuesta, exdiputat del PSOE, arriben des de tots els àmbits d’aquest òrgan, no només del sector conservador. Es parla de la seva falta de qualitat tècnica i del seu marcat biaix ideològic, que passa per alt factors competencials de les comunitats autònomes en matèria de vivenda i pateix d’absència de crítiques a l’excessiu intervencionisme del projecte de l’Executiu de Pedro Sánchez.

Els vocals es reuneixen aquest divendres i s’espera un ple llarg i aspre, segons les fonts consultades, que no descarten que a la proposta de Cuesta li costi arribar als onze recolzaments que exigeix la llei perquè l’anàlisi tiri endavant. Des del sector conservador es presenta fins i tot un text alternatiu firmat pel vocal Vicente Guilarte, segons ha informat la cadena SER.

Altres queixes arriben per la pressa de l’anàlisi, que es fa en un ple extraordinari, després d’haver informat la premsa del contingut de l’esborrany i deixant a la resta de vocals amb prou feines tres dies per analitzar i presentar al·legacions a una proposta que supera les cent pàgines.

Al·legacions del vocal del PNB

Qui ja ha posat de manifest per escrit les seves al·legacions és Enrique Lucas, vocal a proposta del PNB que sol votar coincidint amb el sector progressista del Consell però que en aquesta ocasió no està d’acord amb els postulats del seu company Cuesta.

En el text que ha presentat al ple, Lucas discrepa del criteri expressat a l’esborrany a l’entendre que «evidencia una atracció artificiosa a l’esfera estatal de l’ordenació completa i esgotadora d’una matèria», la vivenda, que en l’article 148.1.3r de la Constitució es va deixar a disposició de les comunitats autònomes.

S’imposa, segons aquest vocal, «un model d’intensa intervenció pública en la vivenda que fa irreconeixible la configuració del dret de propietat que conté la vigent legislació civil». Afegeix que la seva «dificultosa articulació amb les vigents lleis autonòmiques de vivenda serà problemàtica, en detriment de la seguretat jurídica en una matèria tan sensible».

Davant aquests plantejaments, el text que es debat aquest divendres al CGPJ valida la intervenció en el mercat del lloguer, i simplement adverteix que en la norma es troba a faltar una justificació suficient de la necessitat de les mesures de contenció de preus.

Segons el text de la proposta, que supera les 97 pàgines, el disseny legal contingut en l’avantprojecte per intervenir en el mercat de lloguer de vivendes és compatible amb el dret a la propietat de l’article 33 de la Constitució. Cuesta afegeix al seu informe que la regulació adoptada no fa irreconeixible aquest dret ni nega la utilitat econòmica de la propietat, per això es mou dins dels paràmetres de control establerts pel Tribunal Constitucional i pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

No obstant, l’esborrany de l’informe troba a faltar una justificació suficient de la necessitat de les mesures de contenció de preus de lloguer de vivendes, basada en una anàlisi empírica del resultat d’aquestes mesures. 

Se suggereix, per això, la conveniència d’establir un període temporal d’aplicació de les mesures restrictives, de manera que es pugui avaluar el seu resultat i incidència tant al mercat de lloguer residencial com des del punt de vista social i econòmic.

L’informe sotmès a debat parteix d’unes consideracions generals favorables per com l’avantprojecte de llei constitueix un instrument normatiu adequat per consagrar i dotar de contingut el dret a la vivenda, que la Constitució recull en el seu article 47.1. 

Aspectes que cal millorar

Entre altres aspectes, la proposta d’informe adverteix de la inconcreció i imprecisió que afecta alguns enunciats. Com a exemple, i sense perjudici de les competències autonòmiques en la matèria, assenyala l’absència d’un mínim grau de concreció en la definició de conceptes com ‘infrahabitatge’, ‘vivenda digna i adequada’ i ‘condicions assequibles d’acord amb l’esforç financer’ o a l’establiment dels deures del ciutadà en relació amb les actuacions de conservació, reparació o millora de la vivenda.

Responsabilitat en els jutges

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Aquesta falta de concreció s’aprecia especialment en els preceptes que determinen les regles d’intervenció de preus del mercat de lloguer de vivendes. En aquest punt, el prelegislador sembla haver renunciat a regular mecanismes preprocessals o extraprocessals específics per assegurar el compliment de les limitacions que s’introdueixen en la disposició final primera del text, deixant en mans dels òrgans judicials la seva exigibilitat i compliment.

Aquesta solució, adverteix la proposta de dictamen, tindrà una incidència en la càrrega de treball que suporten els tribunals, ja per si mateixa elevada, adverteix l’anàlisi, el text definitiu de la qual, el que es remeti al Govern, no tindrà en tot cas caràcter vinculant.