La fiscalia demana al TC que rectifiqui i admeti el recurs de Trece Rosas contra Ortega Smith

La Fiscalia del Tribunal Constitucional (TC) vol que aquest òrgan entri a valorar si l’associació Trece Rosas va veure vulnerats els seus drets després que el Tribunal Suprem rebutgés investigar el portaveu de Vox a l’Ajuntament de Madrid i diputat Javier Ortega Smith per injúries, després que aquest digués que les joves dones assassinades durant la dictadura franquista «el que feien era torturar, violar i assassinar vilment», cometre «crims brutals».

En un escrit del 28 de desembre remès a la Sala Primera de l’òrgan de garanties, a què ha tingut accés ‘El Periódico de España’, el fiscal demana que deixi sense efecte la providència per la qual el desembre passat es va decidir no acollir el recurs d’empara presentada per l’associació.

 En l’esmentada resolució es posava com a excusa que no s’hagués esgotat la via judicial prèvia, ja que després de la carpetada del Suprem a la querella contra Smith no s’havia emplenat un tràmit que sol ser obligatori per acudir després al TC, que és la presentació d’un recurs de nul·litat. El fiscal considera, no obstant, que tècnicament no hi havia cap recurs, ja que l’arxiu dictat pel Suprem era ferm, i per això la via judicial sí que estava aclarida per acudir al Constitucional.

 L’associació Trece Rosas Asturias i familiars d’aquestes dones es van querellar contra Smith després que aquest digués en un programa de televisió que durant la Guerra Civil hi va haver crims dels dos bàndols i que les joves republicanes, afusellades el 1939, «torturaven, assassinaven i violaven vilment» a les ‘txeques’ de Madrid. A la iniciativa contra Smith s’hi van sumar més tard agrupacions com la Federació Espanyola Pro Drets Humans.

Llibertat d’expressió

Malgrat l’informe de la Fiscalia del Suprem favorable a obrir una causa a Smith, la Sala Penal de l’alt tribunal va rebutjar aquesta possibilitat i va explicar que la seva funció consistia, en aquests casos, «a valorar, atenent les circumstàncies concurrents, i l’expressió de les idees abocades», si el manifestat encaixa dins de l’exercici legítim de la llibertat d’expressió o, al contrari, «l’expressió és atemptatòria als drets i a la dignitat de les persones a què es refereix».

Així, el Suprem va manifestar que per poder sancionar la conducta era necessari que la difusió d’idees impliqui una incitació o una provocació a l’odi a determinats grups per motius racistes, antisemites o ideològics, «de manera que representi un perill cert de generar un clima de violència i hostilitat que es pot concretar en actes específics de violència, odi o discriminació contra aquells grups o els seus integrants com a tals», segons va informar al seu dia Europa Press. No es van apreciar aquestes circumstàncies, per la qual cosa la querella es va inadmetre.

Notícies relacionades

Koldo va mediar perquè el Port de Bilbao donés 5.000 euros de patrocini

El PP vol prohibir l’indult en delictes de terrorisme

Després d’aquesta resposta, l’associació es va dirigir al TC per aconseguir una reconsideració del cas per part del Suprem. A més de la seva condemna per calúmnies, pretenen que Smith els indemnitzi amb 100.000 euros –per ser donats a un col·lectiu relacionat amb la memòria històrica– i que el diputat es retracti les expressions objecte de la querella i se l’inhabiliti per a ocupació o càrrec públic. 

La fiscalia sempre s’ha mostrat d’acord amb aquesta investigació. De fet, el juliol passat va argumentar a favor de la causa contra Smith recordant que el mateix Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) considera de vital importància que els polítics, en els seus discursos públics, evitin difondre paraules susceptibles de fomentar la intolerància, generant un sentiment lesiu per a la dignitat dels al·ludits i un risc per als drets de tercers i el sistema de llibertats.