La Fiscalia acusa 107 persones en el cas Emperador i demana 47 anys de presó per a Gao Ping i 11 per a Nacho Vidal

La Fiscalia Anticorrupció ha acusat un total de 107 persones per l’operació Emperador, una macroorganització criminal liderada pel ciutadà xinès Gao Ping per portar a terme una activitat sistemàtica de frau fiscal entre 2010 i 2012, per delictes que van des de l’organització criminal al suborn, passant pel contraban, el blanqueig de capitals, delictes contra la Hisenda Pública, amenaces o detenció il·legal.

En l’escrit d’acusació, a què ha tingut accés Europa Press, el ministeri fiscal sol·licita la pena de 47 anys i tres mesos de presó per al cap, Gao Ping, al qual col·loca més d’una desena de delictes i una multa de 77,5 milions d’euros.

Els acusats sembla que van desenvolupar, de manera conjunta, concertada i permanent, diferents activitats criminals encaminades a obtenir un benefici econòmic sota «l’autoritat de Gao Ping» i un «grup de subordinats de la seva completa confiança».

A la cúpula, Ping hauria exercit el control de l’entramat societari amb l’ajuda de la seva cap de comptabilitat, Qiaoya Ling, així com de l’activitat empresarial i comercial de l’organització criminal a Itàlia a través del fugit Xuqun He Wang, el pare de la seva cunyada.

Ping hauria controlat el flux de diners que arribava a comptes bancaris a la Xina gràcies a la xarxa familiar. El seu cunyat seria el màxim responsable de la planificació de les transferències fora dels cursos legals.

Per la seva part, la dona de Ping, Lizhen Yang, s’hauria encarregat de la gestió i administració de les múltiples societats que integraven l’estructura econòmica.

Penetració en la societat

El grau de penetració de l’organització «en diferents capes de la societat espanyola» va propiciar que tingués un tracte de privilegi i de favor «per part d’alguns membres de l’administració espanyola». Així, Ping disposava d’importants contactes a l’Ajuntament de Fuenlabrada –localitat a què pertany el polígon de Cobo Calleja– i a les forces i cossos de seguretat.

Per exemple, il·lustra Anticorrupció, gràcies a un guàrdia civil es van retirar multes de trànsit imposades a membres de la xarxa, mentre que el concurs de diversos funcionaris va contribuir a facilitar la immigració il·legal de treballadors.

En aquest marc de relacions, Yongping Xia, un altre dels presumptes membres de l’organització, hauria tingut un paper important en l’obtenció de visats i passaports contactant amb un treballador de l’ambaixada de la Xina.

Per aconseguir beneficis, també haurien recorregut a «la força física o la violència». El mateix Ping seria el «responsable d’impartir justícia», ordenant accions intimidatòries perquè els clients paguessin els préstecs concedits prèviament.

Aquí entrava en joc Haibo Li, que «estava al corrent de totes les baralles» i a qui «trucaven per a possibles venjances o reclamacions coactives de diners prestats». L’organització va arribar a amenaçar en alguna ocasió d’arrencar «els peus i les mans» d’una persona si no tornava els imports.

Onze anys a Nacho Vidal

L’organització també sembla que comptava amb una sèrie d’assessors encarregats de maquillar els comptes de les empreses pertanyents a l’entramat societari de cara a la Hisenda Pública.

François Leiser seria el líder de la branca dedicada al blanqueig de capitals. Per fer-ho, hauria posat en contacte empresaris de gran poder adquisitiu –com Ping– que gestionaven importants sumes en metàl·lic amb persones que volien repatriar a Espanya els diners ocults en paradisos fiscals, tot a canvi d’una comissió.

A això hauria contribuït l’actor porno valencià Ignacio Jordá, conegut com a Nacho Vidal, que hauria participat en els enviaments de capital tot i saber l’origen il·lícit dels diners. Així, hauria utilitzat amb la seva germana la societat Vidal Production per a l’emissió de factures fictícies que donessin cobertura a les transaccions internacionals.

Per a Vidal, el ministeri públic demana una pena d’11 anys de presó per presumptes delictes d’organització criminal, blanqueig de capitals i falsedat en document mercantil, així com 9 anys d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu, i una multa de més de 50 milions d’euros.

El viatge dels diners

Anticorrupció identifica a més una «estructura subordinada» encapçalada per Cong Liu, «un dels líders de l’organització criminal», que tenia entre els seus subordinats empresaris xinesos i professionals espanyols que actuaven de manera coordinada.

Una dels lloctinents seria Beilei Zhang, que amb el seu propi «grup familiar» s’hauria encarregat de «recaptar diners en efectiu dels comerciants d’origen xinès» per enviar-los al gegant asiàtic «utilitzant diferents vies al marge dels cursos legals».

El punt de partida seria la «necessitat» dels comerciants xinesos establerts a Espanya d’enviar a la Xina els diners no declarats a Hisenda, tot i que la Fiscalia també apunta l’existència de «diners de procedència il·lícita». Un altre dels presumptes caps, Jianjun Zhou, s’hauria dedicat a importar productes d’imitació.

La dinàmica hauria consistit en entregues en efectiu al mateix Cong Liu o als seus emissaris, que movien els diners, bé de forma rudimentària, «via aèria o per carretera» fins a països on es completava l’enviament, bé amb mètodes més sofisticats, com la simulació de remeses d’immigrants o les «operacions de compensació entre països».

No obstant, «la tipologia principal de blanqueig» eren les falses remeses, en què solien servir-se de gestores de transferències. Cong Liu va arribar a tenir «dues sucursals» a Alcalá de Henares, inclòs un locutori anomenat Ángela Chaning.

Passaports falsos

Per mantenir aquesta presumpta operativa haurien fet provisió de nombrosos «passaports xinesos manipulats». La Fiscalia precisa que n’haurien comprat 3.500 còpies a un sol proveïdor per 6 euros cada una i que, dels 14.104 ordenants, només 32 (un 0,002%) eren persones físiques identificades com a residents legals.

Alguna vegada van saltar les alarmes perquè, tot i que es mantenien per sota del llindar dels 3.000 euros, solien transferir una mitjana de 950 euros en cada operació, «cosa que no es correspon amb enviaments propis de remeses».

Anticorrupció posa èmfasi en les distraccions en què van incórrer amb el pas del temps a mesura que els diners que movien anaven creixent. En aquest sentit, indica que a finals del 2010 van aparèixer ordenants de remeses amb perfils professionals «d’impossible existència», com un notari de 21 anys o una caixera de 92.

Expansió internacional

En un moment donat, els controls van dificultar el flux dels diners, per això Cong Liu sembla que va decidir explorar la via portuguesa. La seva idea era obrir una gestora per moure uns 30.000 euros diaris, però fins a obtenir la llicència haurien introduït l’efectiu a un ritme de 100.000 euros per ports pagats a 200.

Una vegada a la Xina, els diners els rebia la germana de Cong Liu per fer-los arribar als seus «destinataris reals en aquell país, aprofitant en algunes ocasions també comptes bancaris dels seus pares».

Notícies relacionades

Koldo va mediar perquè el Port de Bilbao donés 5.000 euros de patrocini

El PP vol prohibir l’indult en delictes de terrorisme

La Fiscalia destaca que «és tan gran el volum de diners que Cong Liu aconseguia remetre la Xina, que se’n van fer ressò en altres països, havent donat servei a empresaris d’origen xinès establerts a Itàlia».

A més, hi hauria altres «estructures» al mateix nivell jeràrquic que la de Cong Liu però amb un altre ‘modus operandi’. La presumptament capitanejada per Wang Feng canalitzava l’efectiu per transferències bancàries entre societats instrumentals i la que hauria comandat Jianren Zhang importava mercaderies de basar però només en declarava «un màxim del 10%».