Llarena apel·la altres premis rebuts per rebutjar la recusació de Puigdemont

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat aquest dilluns apartar-se del procediment que està pendent en relació amb els fugits del procés per haver rebut una distinció de la Fundació Villacisneros, defensora de la unitat d’Espanya, perquè també ha sigut distingit per altres col·lectius, com la Guàrdia Urbana de Barcelona el 2011, quan el condemnat per l’1-O Joaquim Forn era primer tinent d’alcalde de la ciutat i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, alcalde de Girona.

Ara es nomenarà un instructor i la Sala Segona de l’alt tribunal serà qui resoldrà la recusació que han plantejat contra Llarena l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. Llarena argumenta que la nova causa de recusació de cap manera compromet la imatge d’imparcialitat que l’actuació jurisdiccional ofereix a un observador imparcial, de manera que no hi ha raó per apartar-se de la instrucció de la causa oberta contra ells i que es reactivarà quan estiguin a disposició de la justícia espanyola.

Recorda que diferents col·lectius han reconegut el seu «esforç i rigor» des de «la diversitat ideològica que impregna les iniciatives de les diferents entitats i, lògicament, des dels aspectes de la funció jurisdiccional que vol ressaltar cada institució, entitat o mitjà de comunicació».

El jutge destaca que el reconeixement que li va fer l’equip municipal barceloní, amb Xavier Trias com a alcalde, no va comprometre la confiança en la neutralitat judicial per a les acusacions, malgrat que en la causa es van dictar decisions que els van ser adverses, com tampoc la distinció de la Fundació Villacisneros i d’altres que ha rebut comprometen ara la credibilitat pública que ha exercit una actuació neutral.

Jutge a la carta

En el seu informe, notificat aquest dilluns a les parts, el jutge ressalta la doctrina del tribunal sobre imparcialitat judicial i remarca que en aquesta matèria les aparences són importants, ja que està en joc la confiança que els tribunals han d’inspirar als ciutadans en una societat democràtica, però afegeix que «això no significa que hagi de prevaler la subjectivitat d’una de les parts, de manera que per excloure el jutge predeterminat per la llei n’hi hagi prou amb aixecar unes sospites que no siguin objectivament raonables per a un observador extern, ja que això conduiria a un sistema de jutge a la carta».

El magistrat destaca que els autors de la recusació esquiven que la imparcialitat és una actitud interna i objectivable del jutge, per la qual cosa la percepció que tingui la societat sobre la seva neutralitat ha de sorgir de l’actitud o del comportament del magistrat. Retreu als recusants que no hagin qüestionat la seva actuació, sinó només haver rebut el premi amb referències a la filiació política de membres del consell directiu de la fundació, i «oculten» que no formen part del patronat que ho concedeix, «cosa que resulta simptomàtic en consideració que la dissertació s’ha divulgat juntament amb la resta d’intervencions personals que sí que es ressenyen». 

Sense persecució

Llarena intenta desmuntar la persecució personal, injustificada i arbitrària suggerida en l’escrit de recusació recordant alguna de les seves decisions favorables a la defensa, com la decisió que els membres de la Taula del Parlament quedessin en llibertat després de la seva primera declaració judicial i el fet de no apreciar indicis racionals de criminalitat contra Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras, com demanava l’acusació que exerceix Vox. O més recentment, quan Meritxell Serret va comparèixer voluntàriament i també va quedar en llibertat.

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

L’informe contesta que «no es pot apreciar cap animositat en la tasca jurisdiccional d’aquest instructor. Després de l’eventual comissió dels fets aparentment delictius que se’ls atribueixen, els recusants van abandonar el territori espanyol i han eludit comparèixer davant d’aquest instructor. Només aquesta circumstància ha impedit que s’hagi acabat un sumari en el qual els promotors de la recusació es troben degudament representats i només aquesta circumstància impedeix que la sala d’enjudiciament es pugui pronunciar a favor del sobreseïment de la causa que reclamen les defenses o a favor de l’obertura del judici oral que, eventualment, puguin sol·licitar les acusacions».

«La persecució que s’addueix fa referència a una actuació processal obligatòria, incapaç de cisellar el recel en l’opinió pública que aquest instructor no té la imparcialitat que se li exigeix», insisteix.