Entrevista

Garzón: «Dono per fet que acabaré la legislatura com a ministre de Consum»

El coordinador d’IU insisteix que les crítiques del model de macrogranges responen a interessos del ‘lobby’ carni i del PP

El polític, que es veu segur en el càrrec en el Govern de coalició, fia el futur de l’espai d’esquerres a Yolanda Díaz

Garzón: «Dono per fet que acabaré la legislatura com a ministre de Consum»

Alba Vigaray

18
Es llegeix en minuts
Ana Cabanillas

Alberto Garzón (Logronyo, 1985) segueix ferm en les seves posicions després de la seva última polèmica. El ministre de Consum i coordinador general de Izquierda Unida ha rebut en els últims dies una allau de crítiques per part de la dreta i un sector del PSOE després de les seves crítiques al model de les macrogranges contra la ramaderia tradicional. Dies després de la controvèrsia, el dirigent atén per videoconferència una entrevista i atribueix directament aquesta ofensiva a una «notícia falsa» creada a mercè dels interessos econòmics del ‘lobby’ carni i a la motivació partidista del PP de cara a les eleccions a Castella i Lleó. «És una campanya sobreactuada que al PP li sortirà malament». 

Malgrat la falta de recolzament per part de l’ala socialista del Govern, Garzón defensa la coherència de la seva feina amb la línia de la coalició, es mostra satisfet per complir amb el «deure» d’obrir aquest debat i avança que hi insistirà. «No és la primera vegada que ho dic i no serà l’última». El titular de Consum diu no que no se sent amenaçat en el seu càrrec i dona per feta la seva continuïtat en el Consell de Ministres fins al final de la legislatura, mentre ironitza sobre les crítiques rebudes per alguns presidents socialistes: «Si han canviat d’opinió és una pena, però són ells els qui ho hauran d’explicar».

El ministre fia el futur de l’espai d’esquerres a Yolanda Díaz, a qui veu «capaç d’arribar molt més enllà que Podem i Izquierda Unida», i avança que la seva organització estarà a disposició del projecte. Una candidatura que s’ha de forjar «a foc lent» però que, avança, seria molt ben rebuda si estigués llesta per a les autonòmiques de l’any que ve. 

Uns dies després de la polèmica, ¿considera que hi va haver algun error a l’hora de comunicar el missatge que volia donar sobre la ramaderia?

Tot parteix d’una mentida promoguda pel ‘lobby’ carni que les dretes impulsen per interessos partidistes. Amb tot, no els sortirà gens bé en aquesta jugada, perquè el model de les macrogranges està àmpliament qüestionat al món rural. De fet, a molts municipis els grups municipals del PP s’han manifestat contra les macrogranges per ser un model socialment i ecològicament insostenible. I això és una cosa que he anat plantejant des de fa molts mesos. La notícia falsa la construeixen en el moment en què els sembla oportú, però aquestes paraules no són producte d’una manifestació específica, sinó d’una línia de treball.

¿Esperava més recolzament per part del Govern?

Hem de normalitzar que som el primer govern de coalició on hi ha diferents partits, amb diferents interessos i programes, i que hem pactat un marc comú, i fora d’això hi pot haver discrepàncies. Jo em sento còmode treballant dins de la línia estratègica d’aquest Govern i no puc respondre per opinions d’altres persones. Aquest és un Govern que el 2020 va declarar l’emergència climàtica, que és molt seriós, i que fem bandera de l’evidència científica. 

L’impacte de les macrogranges en el medi ambient està àmpliament documentat i és el nostre deure revertir-lo. Estem fermament convençuts de la necessitat d’abordar aquesta temàtica. Una de les millors maneres de protegir la ramaderia extensiva, la tradicional, més familiar i social, és frenar en sec aquest model de les macrogranges, els costos ecològics de les quals –amb la contaminació d’aigua i terres i l’emissió de gasos– també van associats a un model de producció massiva, ràpida i al més barata possible que desplaça la tradicional. S’estan perdent llocs de treball en la ramaderia tradicional en benefici d’aquest model ultracontaminant. I això forma part del deure d’un Govern i de les persones progressistes d’aquest país. I no només progressistes; això és una problemàtica de l’Espanya rural molt, molt important.

No obstant, l’ala socialista sembla haver-se desmarcat sobre aquest assumpte. ¿Creu que el PSOE està renunciant a aquesta bandera del canvi climàtic?

Aquí hi ha un intent general per part de les dretes de caricaturitzar el problema, dient que això és una cosa d’urbanites contra el món rural, quan realment els principals mobilitzats contra les macrogranges són els habitants del món rural, que són els qui pateixen les pèrdues d’aigua potable, la contaminació dels sòls i aigua, i els qui veuen com es perd el teixit industrial de la ramaderia tradicional. 

Respecte a la pregunta que em planteja, doncs, home, jo he de dir que, per exemple, Emiliano García-Page, el president de Castella-la Manxa, és amo d’un estil comunicatiu amb els adversaris que jo no comparteixo. Però sí que m’interessen la pràctica i els fets. I fa unes setmanes vaig ser a Castella-la Manxa perquè el seu Govern va impulsar una moratòria a les macrogranges i la vaig elogiar. Si ara ha canviat d’opinió i defensa les macrogranges, és una pena, però seran ells els que han de respondre sobre per què es produeixen aquest tipus de canvis.

¿Ha trobat a faltar més recolzament per part de Podem?

Jo he vist un recolzament ampli. He vist la indignació pel mètode utilitzat, la notícia falsa, la mentida descarnada que s’ha difós. Jo vaig dir que s’ha de defensar la ramaderia extensiva i que s’han de frenar les macrogranges. I els ‘lobbys’ carnis, les dretes i algun mitjà de comunicació han intentat fer creure que era un atac a la ramaderia. Això és indignant, perquè és la política dels ‘fake news’ i les notícies falses, i aquest marc deteriora la democràcia. 

Yolanda Díaz ha sigut la ministra que s’ha alineat amb les seves tesis en aquesta polèmica, ¿li ha traslladat algun missatge en les últimes hores?

Sí, ella està totalment d’acord amb el que diem. Entenem que vivim una crisi ecosocial amb pèrdua de biodiversitat, canvi climàtic, una contaminació que amenaça de destruir la vida al planeta. Hem de fer canvis en el mode de producció i consum. En el model agroalimentari necessitem defensar la ramaderia extensiva contra l’altre model de les macrogranges, i sempre hem estat en aquesta posició, que a més és coherent amb la línia del Govern. 

Durant dècades, les administracions van mirar cap a un altre costat amb el mar Menor. Jo, que soc Govern, no he de mirar cap a cap altre costat en vista d’un fenomen així, sinó que he d’actuar, i això és el que hem fet. 

Fa uns mesos tots ens vam alarmar quan vam veure aquelles imatges del mar Menor amb els peixos morts. Però aquest procés es va gestar durant dècades i les administracions van mirar cap a un altre costat. Jo, que soc govern, no he de mirar cap a cap altre costat en vista d’un fenomen així, sinó que he d’actuar, i això és el que hem fet des del Ministeri de Consum dins de les nostres competències i és el que fem quan sensibilitzem la població. Hi ha regions que tenen la meitat del seu sòl contaminat per nitrats i, segons el Ministeri Transició Ecològica, un 40% dels aqüífers estan en perill de contaminació. Això és el que ha d’abordar un Govern. I en això la Yolanda i jo ho tenim bastant clar.

¿Li ha traslladat algun missatge de recolzament la vicepresidenta segona, llavors?

Sí, sí, perquè al final són processos incòmodes, en què es construeix i difon una mentida però no és res que hagi de sorprendre perquè ja ho coneixem. Sabem que és la seva manera de maniobrar. No és la primera vegada que passa, tenim el coneixement heretat de persones com Julio Anguita, a qui se li va sotmetre a això quan profetitzava sobre coses que passarien i que finalment es convertien en realitat. I això és una gran polèmica però d’aquí a tres o quatre anys acabarà sent una cosa súper normalitzada, com passa a Holanda o Alemanya, i caurà pel seu propi pes.

¿Ha tingut ocasió de parlar amb el president de Govern en els últims dies?

No, no he parlat amb ell. Ens hem coordinat amb la Secretaria d’Estat de Comunicació, perquè volien saber com estructuraríem aquest missatge per coordinar-nos, com ha de fer un govern.

¿I amb el ministre d’Agricultura, Luis Planas?

No, no he tingut oportunitat de parlar, però estem sempre coordinats amb el Ministeri d’Agricultura, que sap perfectament quina és la nostra línia de treball.

Assegura que ha sigut un procés «incòmode», ¿s’ha sentit sol dins del Govern?

No m’hi sento sol, sinó en la línia del que hem dictaminat que era aquest govern progressista, en la lluita contra el canvi climàtic i per protegir la ramaderia extensiva. I en aquest missatge jo em sento extraordinàriament còmode. Jo soc una persona de conviccions i continuo dient el que crec, no ho penso abordar des d’una altra perspectiva.

¿Ha trobat a faltar un missatge de la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, sobre aquests efectes contaminants que denuncia?

No puc comprometre cap altre company de Govern. Com a ministre de Consum, subscric cada cosa que hem fet, però no he d’opinar sobre la resta de ministeris. No em correspon.

¿El Ministeri de Consum plantejarà alguna proposta en aquest sentit per lluitar contra les macrogranges?

Ja hem fet coses en aquesta línia de treball: hem acabat, per exemple, un reial decret de flexibilització de la venda curt per a la ramaderia extensiva, perquè pugui competir en millors condicions amb les macrogranges. Això és una cosa que s’entén molt bé en llocs com Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria, Extremadura o Andalusia, on els seus productes de ramaderia extensiva tenen més dificultat per arribar al consumidor. 

Tenim un Reial Decret de videovigilància en escorxadors que ja ha passat el procés de consulta pública, per promoure una protecció addicional dels animals. I en el que correspon a la nostra feina coordinada amb les comunitats autònomes, també som impulsors dels frens a les macrogranges, que són de competència autonòmica. 

Alhora, en tot el que correspon a la part col·legiada del Govern, estem empenyent perquè hi hagi una correcció de l’expedient obert en la Comissió Europea, que ens ha dit que la directiva de nitrats, de 1991, s’està incomplint i que s’està contaminant el terra d’una manera alarmant. Correspon al govern corregir-ho i ho haurem de tenir ben ben aviat.

Després de les crítiques i les peticions de dimissió per part de dirigents del PSOE, ¿se sent amenaçat en el Govern?

No, no, no.

Jo estic molt còmode defensant el que estic defensant i ho continuo fent. És necessari per protegir el planeta i per protegir l’Espanya buidada. Soc una persona, em podria equivocar o tenir una ensopegada. Però no és el cas. En aquest cas, el que vaig dir va ser impecable.

¿Llavors creu que seguirà dins del Govern fins al final de legislatura?

Ho dono per fet. Jo penso que si, a més estem fent una bona feina. Ens costa fer coses perquè ens enfrontem a determinats poders que tenen molta capacitat de pressió en la societat; el tancament de la publicitat de cases d’apostes va ser complicat i la protecció dels menors en vista de determinada publicitat alimentària també està costant. I quan defensem la ramaderia extensiva i les poblacions rurals contra les macrogranges, només s’ha de veure la ferocitat de l’atac que rebem, però està en el càrrec. 

Ja sabíem que passaria això quan vaig assumir el Ministeri de Consum. Sabia que el que havia de canviar no els agradaria a gaires grans empreses, amb molts recursos, contactes, amb molta capacitat de decisió, i tot discorre dins de l’esperat. Ens van votar per transformar la societat i aquestes grans empreses no volen transformar la societat, i és legítim. Però a nosaltres ens van votar i a les grans empreses, no. 

Una vegada passada la polèmica, ¿tornaria a dir el que va dir en un mitjà internacional com ‘The Guardian’?

Sí, en un mitjà de comunicació estranger i en un de nacional. No era la primera vegada que ho deia i no serà l’última. Hi ha dos tipus de ramaderia: la ramaderia familiar, social, extensiva, la del bestiar pastant, que dona un producte de molta qualitat. I després hi ha una ramaderia que té la seva expressió màxima a les macrogranges, amb efectes ecològics i mediambientals altament perversos, que expulsa la població dels seus territoris i que deixa l’Espanya Buida més buida. S’ha de defensar la primera i s’ha de frenar la segona. I això ho diré una vegada i una altra allà on correspongui. És part de la meva feina i del nostre compromís.

¿Aquest debat pot afectar les eleccions a Castella i Lleó?

Entenc que quan el PP va treure la notícia falsa tenia a veure amb aquests interessos partidistes. Evidentment és un tema que pot ser que sigui un element de campanya. Però crec que al PP li sortirà malament aquest intent de convertir això en un eix, perquè en molts municipis són els mateixos militants del PP els que es manifesten contra aquestes macrogranges. Aquesta campanya sobreactuada del Partit Popular li sortirà malament. 

L’ala socialista del Govern tem que aquesta polèmica doni ales a Vox al món rural, ¿creu que es pot produir aquest efecte?

Convé recordar-ho: és el món rural el que s’està aixecant contra les macrogranges. I per això dic que l’estratègia de les dretes pot relliscar, els descarrilarà perquè ells l’han construït a partir d’una notícia falsa, però les mentides tenen les potes molt curtes. Pot ser que funcioni a curt termini de dos, tres dies per mentir a la població, però quan s’aprofundeix, la gent no vol aquest model, la gent vol ramaderia tradicional, ramaderia extensiva. Per això rebem tant recolzament de ramaders individuals i organitzats. Si la campanya es vehicula per allà, al final serà aquesta gent la que haurà de decidir. 

Vostè diu que si el PP fa campanya amb això li anirà malament, però ¿IU i Podem posaran en el centre aquest assumpte de cara a les eleccions?

Precisament en aquesta famosa entrevista jo elogiava la ramaderia extensiva de Castella i Lleó. Fa temps que Podem i IU treballen per revertir la despoblació que es viu en gran part d’aquest territori, amb millors serveis públics, més metges, infraestructures... ¿Què ofereix el Partit Popular de Mañueco, a part de notícies falses? Ofereix retallades en la sanitat, ofereix macrogranges. L’únic que fa és reproduir els problemes de l’Espanya buidada. I per això crec que com més es debati sobre aquestes qüestions, més possibilitats hi haurà que la gent s’adoni que l’estratègia del Partit Popular és la de notícia falsa i la mentida. I espero que això tingui una resposta a les urnes.

¿S’alegra d’haver obert aquest debat?

Jo crec que no és una qüestió de sentiments. És el nostre deure, és una qüestió de responsabilitat i de convicció. Jo vull que les meves filles, la més gran té 3 anys, tinguin la possibilitat de viure en un món habitable i ara mateix aquesta possibilitat està amenaçada pel canvi climàtic. Hem de fer tot el que tenim a l’abast. No val dir que som ecologistes si no aconseguim que això es porti a port. I això també et porta a situacions incòmodes. A ningú li agrada que l’insultin, això és lògic, però desgraciadament la política avui dia funciona així i no ens rendirem.

En la seva entrevista a ‘The Guardián’ associava el consum de carn i la masculinitat. ¿Creu que existeix una relació?

No és que ho cregui, és que els estudis que s’han fet de publicitat així ho remarquen. Molta de la publicitat de productes carnis està vinculada o dirigida a l’home. És així. I el consum de carn és més elevat entre els homes que entre les dones. Funciona així. No és una opinió; això està establert i això és un factor més. No és el més important, però és allà.

A Andalusia les tres paperetes a l’esquerra del PSOE estan intentant arribar a un acord per anar junts a les eleccions. ¿Ho veu possible?

No ho sé. Ara mateix des de la candidatura d’Unides Podem a Andalusia està treballant i parlant amb tot el món per intentar anar amb un projecte més ambiciós en unes eleccions on hi ha vuit circumscripcions i on penalitza anar separat. No soc qui en pot parlar perquè no estic en aquest procés. Però s’està intentant perquè aquesta línia sempre sempre ha estat en el nostre ADN.

¿Creu que Yolanda Díaz pot contribuir a aquesta trobada de l’esquerra?

Jo crec que la Yolanda podria contribuir a moltes coses. De fet, crec que és un referent claríssim de tot l’espai d’esquerra, és capaç d’arribar a molts altres espais que són molt més enllà de Podem i Izquierda Unida. Però a Andalusia no sé en quina fase podria aconseguir coses que s’estan treballant des de fa molt temps i soc incapaç de respondre a aquesta pregunta. 

¿Comparteix que els partits polítics han de quedar en un segon pla en aquest projecte?

Qualsevol procés de transformació en aquest país ha de comptar necessàriament amb els partits polítics. Nosaltres tenim una implantació territorial extraordinària, amb milers de regidors, amb alcaldes, amb coneixement i bagatge. Tot això és part del que construirem i s’hi han de sumar altres organitzacions, també pretenent abastar molta altra gent. La clau serà que puguem tenir un projecte de país que representi una Espanya on capiguem tots. 

Avui dia, amb unes dretes que defensen una Espanya petita, petitona, on només caben uns quants i tots els altres som antiespanyols, s’hi ha d’oposar un projecte d’integració i de fraternitat. I això significa ajuntar molta gent diferent. Això és el que hi ha en la reflexió col·lectiva.

¿Quin creu que ha de ser el paper d’IU en aquest futur projecte?

El nostre deure és contribuir al màxim possible que la Yolanda sigui presidenta de Govern. I per a això hi ha la tasca quotidiana que fem des de les institucions, no només del Ministeri de Consum, sinó des dels municipis on tenim presència i les centenars d’alcaldies, i des de la nostra participació en els governs autonòmics. Tot això suma perquè és coneixement, capacitat d’organitzar el territori i sumar d’una manera molt fraterna amb altres tradicions polítiques, amb els qui s’incorporen ara i que venen d’altres organitzacions. És una lògica i un esperit molt ric i honest, que és el que sempre ha defensat IU des de fa més de 30 anys, quan es va fundar el 1986.

¿El projecte ha d’estar llest per llançar-se a les autonòmiques del 2023?

Bé, això... [medita] Jo crec que no... que no convé precipitar els esdeveniments. Convé que sigui un procés que es cogui a foc lent perquè el resultat sigui al més satisfactori possible. Però no hi ha cap dubte que els partits anirem a totes aquestes eleccions, i si aconseguim que per quan arribin totes aquestes eleccions estigui tot el procés molt més forjat, serà molt millor. Però sense urgències, que de vegades l’urgent es menja l’important.

Sobre la reforma laboral, ¿considera que s’han d’introduir canvis per obtenir el recolzament dels socis?

No puc comprometre la negociació. Sí que crec que som en vista d’una reforma laboral molt positiva i que suposa un punt d’inflexió després d’anys patint retallades de drets a la classe treballadora. Aquesta és la primera reforma laboral que els recupera. A partir d’aquí hi ha aspectes tècnics que hauran de ser dialogats i veure si això es pot millorar o no i en quina direcció. No em correspon a mi i s’ha de deixar que els negociadors ho puguin fer amb total llibertat. 

Podem deia que no era la reforma que hauria aprovat sent la part majoritària del Govern, ¿comparteix aquesta reflexió?

Tenim un pes dins de la coalició, i d’aquí es deriva la nostra capacitat d’acció. Més enllà d’això, tenim una reforma laboral pilotada per la ministra de Treball que ha recuperat drets i tenim el deure que tiri endavant. S’ha de treballar per a això i perquè puguem consolidar aquests drets. I això no significa que deixem de lluitar per nous avenços socials.

Ara que es compleixen dos anys de legislatura, ¿quin balanç fa del Ministeri de Consum i del Govern de coalició?

És satisfactori. La publicitat de les cases d’apostes ha desaparegut, es protegeix els nostres joves, telèfons com el 902, que era una sagnia econòmica, ja no existeixen; drets dels consumidors, com que el govern pugui sancionar les grans empreses quan hi ha fraus; hem ampliat els terminis de devolució de dos a tres anys, facilitem la reparació dels productes. Tot això és només una petita part del que fem. N’estem molt satisfets. 

El nostre objectiu és complir la legislatura i continuar fent més coses. Però per a aquests dos anys jo crec que s’enllaça molt bé amb una tasca de treball en conjunt del govern de coalició que ningú s’esperava. Quan va començar la legislatura ens van dir que el Govern estava condemnat a extingir-se perquè era de coalició. I aquí som, fent les coses raonablement bé.

Notícies relacionades

¿Creu que la coalició disfruta de bona salut?

Jo diria que sí, sent una coalició, en què no necessàriament hi ha aquesta uniformitat.