JOC DE TRONS

L’article d’Albert Sáez: Joan Carles vist pel general Manglano, el cap dels espies

Joan Carles I, el rei emèrit, va complir dimecres 84 anys. Ho va fer entre especulacions sobre el seu possible retorn a Espanya. Una decisió que està pendent de dues resolucions judicials, com ha explicat Ernesto Ekáizer. La primera, de la Fiscalia espanyola que ha de decidir si observa algun delicte contra la Hisenda Pública en els pagaments que va fer a través de la fundació Zagatka quan ja no gaudia d’immunitat. La segona, de la Royal Court of Justice precisament sobre la vigència de la seva immunitat en la demanda que li ha presentat la seva antiga amant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, per assetjament, seguiment il·legal i difamació, presumptament a càrrec dels serveis secrets espanyols. Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote acaben de publicar un treball de periodisme basat en documents. El cap dels espies recull les notes del que va ser director general del CESID, el general Emilio Alonso Manglano, entre 1981 i 1995. La simple lectura del text entre cometes d’aquest alt funcionari de l’Estat a les notes que resumeixen les seves audiències amb el Cap de l’Estat permet fer-se una idea bastant clara del comportament de Joan Carles en els dos assumptes que dirimeix ara la justícia: el cobrament de comissions i les relacions amb les dones. En els dos casos s’observa com una interpretació malintencionada de la immunitat del Cap de l’Estat i una equivocada lleialtat a l’Estat desemboquen en una impunitat que va causar, i causa, greus danys a la monarquia i a l’Estat.

Ingressos fora de control

«Li va concedir (el rei saudita) un crèdit de 50 milions (a interès zero). Se’n retenen uns 30 al banc, la resta s’inverteix. Guany de 18 milions». «Quan va marxar Adolfo Suárez li va donar un milió per a ell». (Nota de 1989)

«Vull que no em posin pegues amb allò del nou barco. [...] Li vaig demanar 600 milions de pessetes a Alfonso Escámez per al barco». (Nota de 1989)

«Julián García Vargas, ministre de Defensa: hi ha preocupació pels temes econòmics del rei. Els de faldilles no tenen importància. Hi ha vegades que diu xorrades». (Nota de 1992)

«Sabino (Fernández Campo) li va dir que parlaria amb mi (Manglano) sobre una comissió de 800 milions (de pessetes) a Manolo Prado. I un detall més: diu Sabino que el rei té 5.000 milions (de pessetes) a Suïssa». (Nota de 1990)

«Veuràs, Emilio, el meu pare em va aconsellar invertir a Asturiana de Zinc. Li vaig demanar a Mario Conde un préstec de 90 milions de pessetes. Me’ls va donar, però després em va fer firmar una altra pòlissa de 90 milions per cobrir-se. Alfredo Sáenz m’ho va arreglar. (Nota de 1994)

«Vera ho sap tot i ho pot cantar. Li donava diners a dos jutges, i també li donaven diners a Clemente Auger i a Eligio, 500.000 pessetes al mes. A la Casa Reial li donava cinc milions (de pessetes) cada mes en talons del Banc d’Espanya. Se li continua donant...». (Nota de 1995)

Relacions extramatrimonials

«Suïssa: malament. Sembla que M. (Marta Gayá) influeix negativament». (Nota de 1992) «El rei està malament. Dedicat completament a M. i amb els seus amics bergants. Es desentén de tot». (Nota de 1990)

«Ingerències d’aquesta dona. Generositat de la reina». (Nota de 1990)

«Emilio, cal recuperar les fotos (de Bárbara Rey). Caldrà fer pagaments, veure la situació econòmica... Tracta-ho amb Manolo Prado, sisplau» (Nota de 1994).

Preguntes que mereixen resposta

Als periodistes, i als ciutadans, se’ns mira de dissuadir quan fem certes preguntes sobre aquests assumptes al·legant que l’Estat té dret a defensar-se amb les mateixes armes dels qui miren de destruir-lo o posar-lo en perill. El CESID, ara CNI, és la màxima expressió d’aquest afany. Però llegint els papers de Manglano un es pregunta: ¿no hauria de ser obligació dels qui defensen l’Estat defensar-lo del mateix Cap de l’Estat? ¿No suposa un perill per a la seguretat nacional que una monarquia saudita financés la vida privada de Joan Carles? ¿O que determinats empresaris volguessin convertir la immunitat del rei en la seva pròpia impunitat concedint-li crèdits tous o comprant-li un barco? ¿Quins mecanismes té el rei actual per convèncer que ha erradicat aquestes pràctiques?

Temes:

Joan Carles I CNI

Inicia sessió 0 Comentaris