Retirat de la política

Mor Antoni Dalmau, expresident de la Diputació de Barcelona i exdiputat del PSC

  • L’històric militant socialista, de 70 anys, ha tingut un accident a casa seva

  • Va practicar la política del diàleg, amb profundes arrels catalanistes i intel·lectuals

L’escriptor i exdirigent del PSC Antoni Dalmau.

L’escriptor i exdirigent del PSC Antoni Dalmau. / JULIO CARBÓ

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’expresident de la Diputació de Barcelona i històric militant del PSC Antoni Dalmau ha mort aquest dimecres als 70 anys després de tenir un accident a casa seva. Va presidir la institució provincial entre 1982 i 1987 i va ser diputat socialista al Parlament de 1988 a 1999, i va ser vicepresident de la Cambra durant dues legislatures.

Nascut a Igualada el 1951, ciutat de la qual va ser alcalde, va ser una de les figures més catalanistes del PSC i va estripar el carnet el 2013 per desavinences amb la línia del partit respecte del procés independentista. A més d’escriptor, va ser també president de la Fundació Teatre Lliure i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.

Dalmau va practicar la política allunyat del soroll i la confrontació i va mostrar sempre especial interès per donar a les seves intervencions un to de profunditat cultural i intel·lectual. No en va, era un escriptor reputat, expert en els càtars i la Guerra Civil espanyola. Per això, la seva tendència al Parlament sempre va ser pilotar les qüestions relacionades amb la cultura i la història. Va comptar amb simpaties més enllà de la seva latitud ideològica i va practicar el seu estil tranquil col·laborant en nombrosos mitjans de comunicació.

Després de distanciar-se del PSC, en els últims anys Dalmau s’havia acostat a l’òrbita d’ERC. En les eleccions municipals del 2019 va tancar la llista republicana a Igualada. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha manifestat a Twitter el seu condol a la família i els amics, enaltint el polític com «un gran home de conviccions fermes i compromís fidel amb el progrés social i amb Catalunya».

Alguns dirigents actuals del PSC, com el seu primer secretari, Salvador Illa, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, també s’han afegit als elogis a Dalmau, remarcant en aquest cas la seva aportació al municipalisme i la cultura.

Dalmau va iniciar la seva carrera política durant la Transició i va ser regidor de la seva ciutat natal en dos períodes diferents, 1979-1983 i 1987-1991, entre els quals va exercir com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona. El 1979 també va ser elegit diputat provincial i sota la seva presidència a la diputació es va portar a terme la reforma administrativa de la institució, es va cedir el Palau de la Generalitat al govern autonòmic (després de gairebé 150 anys de ser la seu de la diputació) i es va construir una nova seu a l’edifici Can Serra, entre altres.

Notícies relacionades

També durant el seu mandat es va firmar el «pacte institucional» entre el PSC i CiU, les dues úniques forces presents a les quatre diputacions catalanes, que va permetre un govern estable i la coordinació entre la Generalitat i les diputacions per al procés de traspàs de competències. Una dinàmica que va arrencar amb la transferència del Laboratori d’Assaig i Investigacions, el cos dels Mossos d’Esquadra, l’Institut Cartogràfic i els parcs de bombers, a més de la restitució de la Biblioteca de Catalunya a l’Institut d’Estudis Catalans.

En la seva faceta d’escriptor, Dalmau és autor d’una vintena de novel·les i assajos de divulgació històrica, molts dedicats als càtars. Destaquen títols com ‘Capsa de records’, ‘Naufragis quotidians’, ‘L’amor de lluny’, ‘Primavera d’hivern’, ‘Terra d’oblit’ i ‘El vell camí dels càtars’ (premi Néstor Luján de novel·la històrica), entre altres.

Temes:

PSC PSC