El Govern llança una picada d’ullet als seus socis i s’obre a fer canvis mínims en la reforma laboral

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va interrompre els seus dies de vacances amb l’objectiu d’enviar un missatge als socis i dir-los que, tot i que espera que el text «pateixi les menors variacions possibles», el Govern està disposat a introduir-hi petites modificacions. «No contemplo la possibilitat que no es convalidi el decret llei, tot i que una altra qüestió diferent és que es tramiti com a projecte de llei, i és allà on fem una crida a respectar en la mesura possible l’acord fruit d’un diàleg bastant honest i en el qual els agents socials, una vegada més, han estat a l’altura del país i han demostrat el patriotisme que estan demostrant des de l’inici d’aquesta pandèmia», va declarar a Sevilla. La ministra va incloure també dards al PP, que aquest dilluns es va reafirmar en el seu ‘no’ a la nova legislació. Segons la seva opinió, Pablo Casado s’amaga al darrere d’arguments «puerils i immadurs» perquè no té cap raó de pes davant un text que ha sigut «dialogat i acordat» amb els mateixos empresaris.

ERC, el PNB i Bildu inicien el camí des del ‘no’. Lamenten que l’Executiu de coalició PSOE-Unides Podem actuï com si comptés amb una majoria absoluta que no posseeix. La convalidació del decret llei requereix només més ‘sís’ que ‘nos’ (també es poden pactar les abstencions) i el Govern només té assegurats el suport dels seus 155 diputats (120 socialistes i 35 morats). L’ànim, malgrat tot, no decau en el PSOE. Fonts del grup parlamentari al corrent de la negociació expliquen que en aquests primers dies de contactes han vist «amb predisposició» a arribar a un acord el PDECat (4 diputats), Terol Existeix (1), Nova Canàries (1), Coalició Canària (1) i Compromís (1).

El grup republicà, amb 13 escons que poden ser determinants una vegada més, ja ha expressat algunes de les seves peticions. El president, Pere Aragonès, va informar dissabte que reclamaran que la Generalitat tingui plenes competències en la capacitat d’autoritzar o no els expedients de regulació d’ocupació de les empreses amb presència a Catalunya. El PNB (6) exigeix la «prelació» dels convenis bascos sobre els d’àmbit estatal. I Bildu (5) no recolzarà la convalidació si no es «desestatalitza la negociació col·lectiva» en el tràmit d’esmenes. En un article d’opinió a ‘Público’, Otegi avisa que «l’esquerra espanyola» ha d’entendre que «la plurinacionalitat es defensa i s’exerceix respectant les diferents realitats socials, econòmiques i sindicals de les diferents nacions de l’Estat».

El diputat del BNG al Congrés, Néstor Rego, per la seva banda, va afirmar que manté contactes amb ERC i Bildu per fer un «front comú» en contra de la «decebedora» reforma laboral perquè el Govern «derogui» la legislació del PP, un verb utilitzat pel Govern de coalició durant mesos.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

L’Executiu, necessitat de suports, està disposat a demostrar al PP que s’equivoca a l’encastellar-se en el ‘no’ i rebutjar un marc laboral que els empresaris han beneït. Per això ha enviat el missatge que està disposat a agafar la mà que li ha estès Ciutadans (9 escons). A la formació d’Inés Arrimadas la rellevància d’aquests nou escons li pot posar un focus que havia perdut després de la debilitat que el seu partit pateix des de l’enfonsament en les eleccions de Catalunya i, després, en les de Madrid. I el calendari li és favorable: els contactes del PSOE i Unides Podem amb els grups es produiran al llarg de gener, quan faltin només dues setmanes per a les eleccions a Castella i Lleó, on lluitarà per no desaparèixer de les Corts. Ara mateix compta amb 12 procuradors.

El PP, mentrestant, va reafirmar aquest dilluns que votarà ‘no’ al decret llei. Casado ja va dir la setmana passada que els canvis introduïts no suposen la «derogació» de la reforma laboral de Mariano Rajoy, però va apuntar que el seu partit no està per «rescatar Sánchez». El màxim dirigent dels conservadors ha decidit aguantar la pressió que li arriba des de la patronal i també desatendre els missatges de la Fundació FAES, de l’expresident José María Aznar, i del president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que va demanar esperar a llegir amb detall el text abans de prendre una decisió, i manté el seu rebuig de qualsevol col·laboració amb Pedro Sánchez.