Entrevista

Ximo Puig: «Pactar el finançament serà imprescindible per a la cohesió territorial d’Espanya»

Entrevista al president de la Generalitat Valenciana

Ximo Puig: «Pactar el finançament serà imprescindible per a la cohesió territorial d’Espanya»

JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Cap de la secció de Política

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Enmig d’una pandèmia que no dona treva, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig (Morella, 1959), xerra amb EL PERIÓDICO de quin pot ser el principi focus de tensió territorial el 2022: la negociació del nou model de finançament autonòmic.

El Govern ha posat en marxa la reforma del sistema de finançament autonòmic amb una proposta que penalitza territoris com el País Valencià. ¿Creu que és un punt de partida per començar a negociar?

Per primera vegada des del 2013 estem parlant amb una proposta sobre la taula que, a més, contempla la variable de població ajustada. El Govern central ha actuat amb responsabilitat obrint el debat, però és veritat que les forquilles que es plantegen són molt diverses. Ara cada comunitat haurà de fer les seves propostes, fins al 31 de gener, des del rigor i entenent els altres. L’objectiu és garantir la suficiència financera mitjançant un reequilibri dels recursos.

¿Quines seran les línies vermelles del País Valencià en aquesta pròxima negociació?

La línia infranquejable és que, un cop aplicat el model, el País Valencià no pot estar en una situació semblant a l’actual. No hi pot haver una diferència de 30 punts entre la comunitat més ben finançada i la més mal finançada. El País Valencià té 12 punts menys de renda per càpita perquè rep menys de què li correspon. En definitiva, el sistema de finançament ha de complir la Constitució.

«No hi pot haver una diferència de 30 punts entre la comunitat més ben finançada i la més mal finançada»

Entre els presidents autonòmics estem veient dos blocs: alguns homòlegs seus es van reunir a Santiago de Compostel·la i vostè s’ha reunit, per exemple, amb els presidents de Catalunya, les Balears i Andalusia. ¿Tem que es puguin tornar a tensar les costures de l’Estat autonòmic?

El frontisme no soluciona el problema. Hi ha autonomies que tenim més complicitat perquè les necessitats són coincidents, però no es tracta de buscar una solució per a una comunitat en concret, sinó una fórmula que estabilitzi l’Estat del benestar a Espanya i garanteixi la igualtat. Ningú que es consideri constitucionalista pot justificar les discriminacions territorials que provoca l’actual sistema. I en aquesta qüestió estem interpel·lats tots, però molt especialment el PP. Sense el PP serà impossible l’acord, així que és el moment de saber què proposa. Al final d’aquest procés hi ha d’haver un acord, que no serà feliç, però sí imprescindible per a la cohesió territorial d’Espanya. Sense acords no hi ha democràcia i s’està traint l’interès general.

El massa habitual clima de crispació de la política espanyola no convida a l’optimisme sobre la forja dels consensos transversals.

El PP i els seus dirigents estan adossats ideològicament a l’extrema dreta i la por en què viuen fa un servei molt negatiu per a la causa del país.

Vostè va constatar amb el president Pere Aragonès la seva negativa a entrar en una negociació multilateral. Però, en una entrevista a EL PERIÓDICO, el conseller Jaume Giró no va descartar seure a la taula si hi ha una «proposta raonable».

No té gaire sentit per a la defensa de l’interès dels catalans no ser a les taules en què es decideixen qüestions fonamentals per a Catalunya. Cada govern té el seu projecte i el seu full de ruta, però mentre s’està en un espai compartit s’ha de participar en les decisions que s’hi prenen.

«Sense el PP serà impossible l’acord, així que és el moment de saber què proposa»

¿S’han reconciliat, políticament parlant, Catalunya i el País Valencià?

Catalunya i el País Valencià han d’estar en permanent diàleg per portar al pla institucional el que és normal en el pla econòmic, social i cultural. La relació s’ha de basar en el respecte als projectes de cada territori, però hi ha qüestions com el corredor mediterrani, en què estem obligats a confluir, sempre que no s’anteposin projectes identitaristes als interessos generals.

Un altre d’aquests elements compartits és la llengua. Des d’una comunitat que comparteix una llengua amb Catalunya, ¿creu que les quotes lingüístiques a l’escola són una bona idea?

Des de la perspectiva del País Valencià, l’objectiu fonamental ha de ser que quan els alumnes acabin l’escolarització obligatòria sàpiguen perfectament el valencià, el castellà i l’anglès. Per això s’han d’impartir assignatures en les tres llengües. Aquest objectiu també és plausible a Catalunya.

«S’han d’impartir assignatures en català, castellà i anglès per garantir el coneixement de les tres llengües»

¿Se sent escoltat dins el socialisme quan enarbora la bandera del federalisme?

És complex parlar a Espanya de federalisme perquè molta gent l’associa a disgregació, quan el federalisme és suma des de la diversitat i la pluralitat. Una Espanya centralista no té futur. Hi ha molta gent, fins i tot dins el PP, que participaria d’aquesta visió federal, probablement si no en diguéssim federal. Anem cap a una Europa que ens exigeix concertar cada cop més. La disgregació i l’atomització no tenen sentit.

Notícies relacionades

Una altra via federalitzadora seria la descentralització d’institucions de l’Estat. ¿Li agrada la proposta del Govern central?

Les tímides apostes que s’estan llançant en aquest sentit, com la del president Pedro Sánchez, són el camí, però caldria aprofundir molt més i més ràpidament. No és raonable que totes les institucions de l’Estat siguin a Madrid en un Estat compost com el que estableix la Constitució. Desconcentrar les institucions ajudaria a cohesionar el país i fer-lo més fort.