L’exconsellera castellanolleonesa de la pandèmia: «El virus és més llest que qualsevol viròleg»

«Un viròleg referent a nivell internacional deia que el virus més simple és cent vegades més intel·ligent que tots els viròlegs més intel·ligents del planeta». Ho diu Verónica Casado, la persona que ha liderat a Castella i Lleó la lluita contra el coronavirus des del seu lloc al capdavant de la Conselleria de Sanitat fins al seu cessament el 20 de desembre.

«Els virus muten, canvien. De fet, aquest canvi pot ser bo per a nosaltres en el sentit que s’ha fet menys letals, menys agressius, però molt més efectius. Això explica per què ara estem tenint tantíssims casos però amb menys letalitat. El problema és que, si tens moltíssims casos, com que la letalitat no serà zero, hi haurà morts», afirma Casado, que cita alguns estudis que apunten que «probablement aquesta sisena onada serà la més efectiva, la que afectarà més gent, però potser és l’última amb potència com a pandèmia. La covid quedaria com el virus de la grip, que de tant en tant apareix, amb els canvis d’estació».

Cada onada, diu l’exconsellera, ha sigut diferent, i de totes s’ha après alguna cosa, especialment la primera, que ha fet que Castella i Lleó tingui una reserva estratègica de material i fins i tot una unitat de biocontenció per afrontar «qualsevol emergència. Tenia clar que el que ens va passar en la primera onada, aquesta falta de material, no tornaria a passar». Acostumats a ser dels més restrictius en les primeres onades de la pandèmia, la Junta, no obstant, amb el vicepresident Francisco Igea i la mateixa Casado com a portaveus de les mesures, es van tornar menys partidaris de restriccions. L’exconsellera dona la seva versió: «No és que estiguéssim més tovets, però estàvem estudiant les coses. Per exemple, no veia que cap de les comunitats que havia aplicat el passaport covid disminuís la incidència. Jo volia mesures més dràstiques, però això dins del nostre Govern, sobretot per la part del PP, no ho acabaven de veure. És quan va començar a haver més friccions, perquè nosaltres pensàvem que s’havien de prendre decisions i tant és així que la ponència d’alertes estableix una sèrie de mesures per a l’estat de nivell 3 i nivell 4, amb restriccions d’aforament i una sèrie de coses. Dijous vaig avisar en el Consell de Govern de la Junta que reuniria el grup d’experts perquè necessitava que ens diguessin les principals eines per controlar el virus. Ens vam reunir divendres a la tarda, dissabte i diumenge vam redactar la proposta d’acord i ens vam trobar cessats dilluns a les nou del matí». Casado assegura que la part popular de l’Executiu no ha aplicat «res del que deien els experts», tret de les recomanacions, com no ajuntar-se molta gent o les normes obligades per l’Estat, com l’ús de la mascareta. «Esperem que no es confonguin, perquè si es confonen es tradueix en morts».

Entre els aspectes més positius de la feina en pandèmia en cita dos. Un, la resposta ciutadana, que ha seguit al peu de la lletra les recomanacions, com les que repetia com un mantra la mateixa consellera en cada compareixença: «Sisplau, cuidin-se, i no oblidin les cinc ‘m’, mascareta, metre i mig de distància social...»

L’altre, la resposta del sistema sanitari: «Hem tingut gran capacitat per reforçar i reorganitzar el sistema i hem anat controlant la letalitat des del principi. Nosaltres ho teníem malament al comptar amb una població tan envellida, gran i fràgil, i per això apareixem els tercers en nombre de morts. Però quan ajustes les taxes per edat, que és el que s’ha de fer amb les comparacions, caiem al número 11. És a dir, el sistema sanitari ha aconseguit tamponar moltíssim la mortalitat en la nostra comunitat autònoma».

El sistema, amb els seus professionals o la plasticitat demostrada per adaptar-se a la nova situació, ha demostrat la seva fortalesa, «però una pandèmia és una pandèmia i contra ella la lluita és difícil, és com anar a la guerra, no saps quant durarà, algunes cent anys, d’altres, dies. Però després de la guerra hi ha una postguerra i després de la pandèmia una postpandèmia. A mi em preocupava molt l’impacte no de la covid, de la resta de malalties. Quan tens tota la primària dedicada a controlar la pandèmia, la meitat dels llits dels hospitals coberts per una sola patologia i hem hagut de triplicar els llits d’uci per atendre els pacients de coronavirus greus ha sigut una situació terrible per a la població i el mateix sistema sanitari. Ara que estàvem posant-nos a remuntar volia protegir molt la part no covid perquè no hi hagi cap pacient amb prioritat 1 que no esperés més d’un mes un intervenció. Espero que aquesta sisena onada els permeti continuar fent-ho».

Pla Aliste

Un altre dels eixos de la seva etapa al capdavant de la Conselleria és el Pla de Reordenació de l’atenció primària, que primer es va conèixer com a Pla Aliste, pel model pilot que es va intentar aplicar a la comarca de Zamora. «El nostre pla era molt més ampli i incloïa la digitalització, els sistemes d’informació, l’estratègia de salut mental... Hi ha un munt de feina que està allà esperant a poder desenvolupar-se perquè se’ns va creuar la pandèmia. Potser el més visible era l’atenció primària, que a tot Espanya està en crisi i està a punt, probablement, de col·lapsar-se. És l’eix vertebrador del sistema i si falla és un problema molt important», afirma la fins ara principal responsable sanitària regional.

D’allà va sorgir el que es va conèixer com el Pla Aliste, que segons la seva impulsora, mai va tenir la possibilitat de funcionar, que el valoressin els ciutadans, entre altres coses perquè el PP el va fer fracassar: «El Pla Aliste no se l’ha llegit ningú, hi ha molt poca gent que sap de veritat de què va. Perquè és impossible estar-hi en contra si el volen entendre i veure per què es fa i per a què es fa. Però com que la qüestió era destruir, ja està». Desmenteix, per exemple, que es fes per estalviar diners o treure metges del sistema: «És una mentida com un temple que es faci per estalviar diners. Jo he lluitat a mort perquè l’atenció primària tingui més finançament i arribi al 20% de la despesa sanitària. És absolutament fals que volguéssim fer cap tipus de retallada».

Però «l’organització de la nostra atenció primària té gairebé 30 anys i no respon a la situació actual, ni en tecnologia, ni en organització, ni en continguts, ni en res. I el que volíem era reordenar-la i reforçar-la, fer-la més forta. El que s’ha traslladat és que traurem metges. Que no els traurem metges, Castella i Lleó és la comunitat on més metges tenim avui, un per 900 habitants, i la mitjana està en un per 1.300. Però hem de reordenar, tenim una comunitat molt difícil, molt dispersa, hi ha molt aïllament, envelliment, fragilitat, i s’ha de pensar molt bé el que es vol fer. A més no hi ha una sola recepta per a tots els llocs, volíem pensar el millor a cada una de les zones. I el transport a la demanda era un element molt important per poder continuar mantenint l’atenció de la població, això era el que preteníem».

«El Pla Aliste ens treu vots»

No obstant, políticament no tothom ho va voler assumir: «i quan això ho expliques la gent ho entén. Tan cert és que l’hi expliquem al PP i ens van dir, el pla és formidable, ens sembla meravellós, però no us deixarem fer-ho perquè ens traurà vots. I vegeu-ne l’exemple».

No obstant, la gent tampoc estava gaire d’acord amb el pla, i de fet hi ha hagut moltes mobilitzacions en contra seu. «Però el que desitjava era posar-lo en marxa perquè la gent veiés el que era, perquè si no és molt difícil. Si tu intentes explicar la telepresència o la teledermatologia, o ho veus o és difícil d’entendre. El que volia era tenir l’oportunitat que es veiés, que era una aposta el posar noves tecnologies, posar-ho tot el xarxa, poder comunicar tothom». No creu que hagi faltat diàleg: «El Pla Aliste jo el vaig perdre. L’hi vaig plantejar als alcaldes i ells van fer la seva proposta i la que al final quedava era la proposta dels alcaldes, el que ells ens van donar que volien organitzar. S’ha parlat molt amb moltíssima gent i quan ho expliques la gent ho entén. Però després comencem amb les coses negatives a dir, em quedaré sense metge, agafa por, la resistència al canvi, natural en tots els éssers humans, així ens trobem. El problema és que s’ha de fer sí o també. Si això arriba sense organització hi haurà un dèficit d’atenció molt important. Hi ha una cosa clara, que els pròxims cinc anys es jubilaran mil metges de família i n’entren 600. Ho tenim organitzat i ho tamponem bé o serà un problema. No fer res és una opció».

Notícies relacionades

L’excepció soc jo

Felip VI destaca el "multilateralisme" com a via per a la pau

Política i ciència, insisteix l’exconsellera «han d’anar de bracet. La política petita, curtterminista, de comptar vots, és una cosa que no l’he entès, perquè els grans canvis no són a curt termini, sinó a mitjà i llarg termini, però has de posar les bases per poder organitzar-ho. Bé, fa ràbia el cessament perquè ha sigut moltíssima la feina i la il·lusió de molta gent que ara està decebuda. Molta gent ha plorat a la conselleria pel meu cessament després de tantíssima feina. Estàvem a punt d’implementar les accions i resulta que ara no podrem. I posem la conselleria al servei d’unes eleccions, cosa que és bastant trista».

«Estic en una situació refractària de la política»

«Ara de política estic en una situació absolutament refractària, necessito descansar», afirma l’exconsellera de Sanitat, Verónica Casado, després d’una etapa política de dos anys i mig de molta feina i tensió: «Ens deien que estàvem a mitja jornada perquè treballàvem 12 de les 24 hores del dia». Casado tornarà a la seva consulta de primària i la feina a a les societats científiques i la recerca, de fet té les «portes obertes» per tornar a la universitat. La reconeguda com a «millor metge del món» diu que no té perfil polític, tot i que Francisco Igea la va convèncer perquè assumís les regnes de la Conselleria de Sanitat perquè compartien «una manera de veure el sistema sanitari i ens vam plantejar una sèrie d’objectius que volíem desenvolupar». Tots dos van pensar sempre que la cohesió amb el PP era total, fins a tal punt que «crèiem de veritat que hi havia un sol Govern. Pel que sembla ho crèiem només nosaltres». És conscient que en un càrrec d’aquest tipus «et poden posar i treure» però «ni el moment, al mig de la sisena onada de la pandèmia, era el més oportú, ni les formes van ser les més adequades». De fet Casado va acudir al Palau de l’Asunción a una reunió a què estava convocada i es va trobar amb un consell de Govern en el qual faltaven els quatre consellers de Ciutadans. Va tancar la porta i el seu cap de gabinet la va informar que havia sigut cessada per correu electrònic. Al poc va rebre la trucada del president, Alfonso Fernández Mañueco, justificant el cessament per l’estabilitat del Govern: «Jo només li vaig dir, la història ens posarà a tots al nostre lloc». «Si no vols comptar amb una persona, ja està, però ho dius de manera valenta», diu Casado, que nega falta d’informació o haver pres decisions pel seu compte.