Almeida es va resistir a incorporar per escrit Almudena Grandes en el pacte pressupostari

«El PP volia aixecar-se de la taula» quan es va posar el nomenament d’Almudena Grandes com a filla predilecta com a condició per aprovar els Pressupostos de la ciutat. «Aquest punt va generar una tensió enorme i l’acord va estar a punt de no tancar-se». Diferents fonts municipals confirmen que, superat l’escull de l’IBI, aquest va ser un punt crític de la negociació entre PP, Ciutadans i els carmenistes del grup mixt. Tant que aquesta va ser la causa que el pacte no quedés definitivament segellat fins al mateix dilluns en què es va presentar l’acord.

Diumenge a la tarda, 26, el dia després de Nadal, els tres grups municipals van treballar fins entrada la matinada per poder arribar a temps a la Comissió extraordinària d’Hisenda que estava prevista per al dilluns 27, dia en què finalment totes les parts implicades van donar per tancada la negociació.

Passades les 00.30 de la nit de diumenge tot semblava haver encaixat, però els populars no estaven gens convençuts que nomenar a l’escriptora Almudena Grandes filla predilecta de la ciutat hagués de ser una contrapartida que s’hauria d’incloure per escrit en l’acord definitiu i van seguir barallant-ho al matí. La seva aposta, després d’haver intentat rebutjar la proposta en diverses ocasions en els dies previs, era prometre que portarien l’assumpte a un ple posterior, però volien desvincular-lo del pacte de pressupostos i, sobretot, «no deixar-ho per escrit». Però si passava això, a Recupera Madrid encara estaven disposats a engegar a rodar la feina de les dues setmanes anteriors.

Aquest era l’últim detall per tancar abans de la Junta de portaveus que precedia la celebració de la Comissió extraordinària d’Hisenda, i la raó per la qual finalment, després de tot un matí de trucades creuades entre les tres parts, la roda de premsa de presentació dels pressupostos es va retardar fins a la mitja tarda. «No va ser només per com s’escenificava el pacte, amb l’alcalde confinat i sense poder protagonitzar-lo en una sala amb un escenari institucional. Això hi va influir, sens dubte, però que el nomenament d’Almudena Grandes no es desvinculés del pacte va ser clau», diu una de les parts negociadores.

Deu dies de reunions i trucades

Per arribar fins al Ple extraordinari convocat per al dimecres 29 de desembre en què per fi, previsiblement, es posarà fi a aquesta llarga història, han sigut fonamentals els quinze últims dies. La primera reunió entre la delegada d’Hisenda, Engracia Hidalgo, el delegat d’Economia, Miguel Ángel Redondo i la portaveu del grup mixt, Marta Higueras, es va produir el 16 de desembre a la tarda, després de la trobada matinera entre l’alcalde José Luis Martínez Almeida i el portaveu de Vox, Javier Ortega Smith, en què aquest va donar definitivament un cop de porta a qualsevol entesa entre tots dos.

Però uns dies abans entre Ciutadans i Recupera Madrid ja s’havia produït un acostament. La vicealcaldessa Begoña Villacís havia acceptat els vots de Vox en els pressupostos d’anys anteriors, però aquesta vegada, existia una alternativa als seus quatre vots i la dirigent de Ciutadans estava decidida a no fer res per afavorir l’acostament amb Vox i treure aquest grup de l’equació. «Només calia esperar que es retratessin o que ells sols s’allunyessin», deien en aquesta formació des de fa setmanes.

Però el calendari corria en contra seva i Almeida continuava insistint a esgotar totes les possibilitats amb Ortega Smith. Per això, abans d’aquest cop de porta final d’aquell matí del 16 de desembre, Ciutadans ja havia ofert la seva col·laboració al grup mixt a través dels seus equips tècnics. Era «materialment impossible» que al grup mixt, escàs de personal i assessors, li donés temps a presentar les seves esmenes en temps i forma, apunten fonts municipals, de manera que a Ciutadans van recollir la seva mà estesa, «l’única disponible» segons va confirmar Almeida ja en la presentació del pacte final, i els en van tornar una altra que els ajudés «a articular les seves demandes» si fos necessari.

Al gol però no presents

Des d’aquella primera reunió oficial s’han celebrat, apunten diverses fonts, unes sis reunions físiques, «no ha donat temps a més» i diverses telemàtiques. Però els missatges i trucades del telèfon han estat sonant des de primera hora a altes hores de la nit a tots els despatxos.

Ni Almeida ni Villacís han participat en cap d’aquestes reunions, tot ha quedat relegat als negociadors de les àrees econòmiques. A Recupera Madrid diuen que tampoc ha sigut necessari reunir-se amb els més grans d’aquests dos equips perquè entenien que els seus interlocutors eren perfectament vàlids i estaven en sintonia amb cadascun dels seus caps; a l’entorn d’Almeida diuen que ha sigut «en contacte amb Engracia en tot moment» i «ha conegut l’estat de les negociacions en cada pas que s’ha anat fent». En el de Villacís, matisen. La vicealcaldessa sí que ha sigut en permanent contacte telefònic amb la portaveu del grup mixt, Marta Higueras. La relació entre totes dues és molt bona i en l’entorn de la vicealcaldessa aquestes setmanes no han dubtat a dir que aquest fil directe entre elles ha facilitat que finalment ningú s’aixequés de la taula.

Hi ha discrepàncies o versions diferents sobre si va ser una trucada entre elles o la que es va produir entre Hidalgo i Cueto la que va desencallar la negociació després de la reunió de la tarda del 20 de desembre, en què l’equip de govern va dir que era impossible acceptar la proposta dels carmenistes sobre l’IBI. Ni Hisenda ni Economia, és a dir, ni el PP ni Ciutadans, veien viable la seva proposta, primer perquè suposava traspassar la línia vermella que havia imposat Almeida, però també perquè tal com s’havia presentat quedava al marge de la llei. Però el cas és que van trobar el germen de la fórmula que finalment s’ha aprovat i dimarts l’equip d’Almeida va començar a analitzar-la fins a finalment arribar a un consens.

Propostes ideològiques

Les propostes de més «simbolisme» ideològic han sigut difícils d’acceptar per al PP, segons apunten a l’Ajuntament. En la negociació hi va haver una part de pes econòmic, en què no només s’incloïa el relatiu a l’IBI sinó a altres accions de mitjà o llarg recorregut que afecten la mobilitat, el medi ambient o l’urbanisme que es van superar amb certa sintonia i «transaccionals».

Les de despesa social suposaven un segon nivell en l’escalafó d’esculls que s’han evitat aquests deu últims dies, com tot el que afecta les ajudes als ciutadans de la Cañada Real o els col·lectius LGTBI, per exemple. I el tercer i últim, el de pes simbòlic, és en el que s’incloïen aspectes relatius a la llista de carrers madrilenya i a l’herència històrica de personatges cèlebres de la ciutat.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Villacís va tenir aquí, segons diferents fonts, un paper rellevant. Va intentar lidiar entre les línies vermelles dels populars i els carmenistes i, tot i que mai va estar presencialment en les reunions en què es va tractar aquest tema, en el grup mixt reconeixen que va ser «darrere» d’aquesta qüestió malgrat les reticències del PP perquè finalment tot tirés endavant i que Almeida accedís a incloure per escrit el nomenament d’Almudena Grandes al document final del pacte.

Aquesta serà la segona vegada que Almeida tira endavant els pressupostos ‘in extremis’. També va passar el primer any de legislatura, en què Vox es va abstenir i la renúncia a l’acta d’Inés Sabanés va estar a punt de deixar l’equip de govern sense projecte. En aquesta ocasió, hi ha un altre regidor que ha anunciat la seva marxa, però la seva renúncia a l’acta és probable que no es materialitzi abans de la votació del ple, tot i que és molt possible que, en cas d’assistir, el seu vot sigui contrari als pressupostos que el seu propi grup municipal, el mixt, ha acordat amb Almeida i Villacís.