Dures acusacions
Els Mossos censuren el jutge del ‘cas Volhov’ en un informe sobre Villarejo
El document carrega contra el magistrat per la seva «acusació incomprensible» de corrupció policial i la seva «insistència pertinaç» a intervenir converses
Un informe que els Mossos d’Esquadra han remès al magistrat que instrueix el cas contra l’excomissari José Manuel Villarejo expressa retrets al jutge del ‘cas Volhov’ per la seva investigació d’una trama de suposada corrupció policial en què hi va haver imputats comandaments del cos.
A l’informe, a què ha tingut accés Efe, els agents s’ofereixen al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón per investigar si Villarejo, juntament amb un exinspector i un excomissari de la Policia Nacional, van dissenyar un pla per desprestigiar l’exfiscal ja mort David Martínez Madero i el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, obrint de forma «irregular» una causa penal que els esquitxés.
L’informe es basa en la gravació d’una conversa entre Villarejo i els dos policies, filtrada fa uns mesos als mitjans, en què suposadament conspiren perquè el jutge Baltasar Garzón obri una investigació per tràfic de drogues al confident de la policia Manuel G.C., en la qual constessin les seves relacions amb Trapero i Madero.
García Castellón va denegar la petició d’investigació que plantejaven els Mossos al seu informe, però aquest s’ha convertit en una valuosa carta per a la defensa de Manuel G.C., jutjat aquests dies a l’Audiència de Barcelona i a qui la Fiscalia acusa de liderar una xarxa de narcos que presumptament tenia a sou un inspector dels Mossos d’Esquadra, en una de les peces de l’anomenat ‘cas Macedònia’.
Desviació de fons i tràfic d’influències
La investigació, que compta amb nombroses peces separades, va ser dirigida pel titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que també indaga el ‘cas Volhov’ de presumpta desviació de fons i tràfic d’influències a l’empara del procés.
En una de les peces del ‘cas Macedònia’, que va acabar arxivada després de vuit anys d’indagacions perquè la Fiscalia no la va voler portar a judici, el jutge va imputar el subinspector dels Mossos Antoni Salleras, de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), que va comandar al seu dia Trapero, en vista de les sospites que va protegir Manuel M.G. ocultant converses intervingudes que el relacionaven amb els narcos.
El mateix Trapero va estar en el punt de mira del jutge, que va detallar en una interlocutòria que el presumpte capitost dels narcos s’havia comunicat en 300 ocasions en un any amb el major quan aquest era cap d’investigació de Mossos, 15 més amb Salleras i 700 amb el subinspector J.R., que ara està sent jutjat juntament amb Manuel G.C.
Les crítiques
Al seu informe dirigit a l’Audiència Nacional, els Mossos no estalvien crítiques al jutge d’instrucció, per la seva «acusació incomprensible» al subinspector, la seva «insistència pertinaç» a intervenir converses d’agents o els seus «recels» sobre la DIC, i remarquen que és «totalment fals» que Salleras protegís el confident i presumpte narco.
«El jutge d’instrucció va desenvolupar al llarg de la investigació, en termes utilitzats pel mateix fiscal, un profund prejudici que el va portar a sostenir la seva teoria i a enriquir-la a còpia de decidir sense límit noves diligències a mesura que les que practicaven no li oferien el resultat que volia», censura l’informe de Mossos.
L’ofici lamenta que la «demora injustificada de gairebé 10 anys en la instrucció» va donar lloc al fet que fos instrumentalitzada per «foscos interessos aliens al procés», com els intents de personació en aquesta d’imputats en altres investigacions judicials que havien sigut destapades per la DIC.
Concretament, assenyala la policia catalana que el febrer del 2015 el jutge va encarregar la investigació a la Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos de la Direcció Adjunta Operativa (DAO) de la Policia Nacional que dirigia per Eugenio Pino, vinculat a l’anomenada ‘policia patriòtica’.
La Brigada, afegeixen els Mossos, va emetre un informe per al Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona que conté «inferències directament falses» i que «va motivar la prolongació de la causa sense cap recolzament policial».
«Aquesta manera de procedir s’assembla la forma de treballar que trasllueix de la conversa de novembre del 2009, és a dir, la presentació a l’autoritat judicial d’una sèrie de dades i informes elaborats de manera basta i recolzats en una teoria forçada», afirma l’ofici.
L’entorn de Puigdemont
Notícies relacionadesÚltimament el jutge Aguirre ha concitat nombroses crítiques de l’independentisme per la seva instrucció del ‘cas Volhov’, una complexa causa vinculada a la desviació de fons al procés en què hi ha investigat l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont, concretament membres de l’«estat major» que va organitzar el referèndum de l’1-O.
Arran d’unes converses intervingudes en una investigació sobre desviació de fons de cooperació de la Diputació de Barcelona, la causa ha derivat en diferents línies d’investigació a excàrrecs d’ERC i CDC, en algun cas malgrat les reticències de la Fiscalia per falta indicis delictius sòlids.
