El Suprem rebutja la nul·litat demanada per l’exdiputat Alberto Rodríguez

El tribunal del Suprem que va jutjar el ja exdiputat de Podem Alberto Rodríguez ha rebutjat l’incident de nul·litat que va interposar contra la sentència que el va condemnar per delicte d’atemptat a agents de l’autoritat. La Sala Segona no hi aprecia la vulneració de principis i drets fonamentals que va al·legar en l’últim tràmit imprescindible per poder acudir al Tribunal Constitucional en empara, pas que l’expolític farà amb intenció d’arribar a Estrasburg si és necessari.

En la seva interlocutòria, el tribunal s’alinea amb la fiscalia i rebutja que s’hagi vulnerat la presumpció d’innocència perquè entén que hi va haver prova de càrrec suficient per a la condemna, ja que l’agent de policia a qui va clavar una puntada de peu en una manifestació «va ser contundent, sense expressar cap dubte pel que fa a la identificació del condemnat com a autor del fet i a la precisió que l’agressió va consistir en una puntada de peu executada voluntàriament».

La resolució afegeix que «no s’ha posat en dubte que la posició del testimoni, quan els fets van tenir lloc, li permetia adonar-se del que passava i que, per tant, el que va relatar no va ser producte d’una suposició, sinó d’una percepció directa».

A més, «va acudir de manera immediata al metge per ser atès, cosa que es pot valorar com a element de corroboració. Igualment es valora com a element de corroboració la presència del recurrent a les primeres files dels manifestants, enfrontats a agents de policia quan encara no havien finalitzat els incidents, tal com es recull en la sentència [...] i, a més, el testimoni va demostrar que no sentia animadversió contra l’acusat, un aspecte rellevant des de la perspectiva de la credibilitat». 

Afegeix que «ni llavors ni ara s’han posat en relleu imprecisions o contradiccions en la declaració del testimoni que necessitessin aclariment. Coherentment amb això, la defensa no va considerar necessari requerir-li més precisions, cosa que resulta comprensible atesa la mínima complexitat del fet enjudiciat. No es tracta, com es diu en l’escrit de la part, que no fos capaç de descriure com es va produir la puntada de peu, sinó que, una vegada que va afirmar sense dubtes que l’acusat li havia clavat una puntada de peu al genoll esquerre, la defensa no li va requerir altres precisions, cosa que podria haver fet si ho considerava necessari.»

Privació de l’escó

El Suprem tampoc aprecia una vulneració del principi de proporcionalitat a l’haver-se disposat la privació de l’escó que ocupava Rodríguez per la presidència del Congrés dels Diputats en aplicació de l’article 6.2 de la llei electoral vigent, la sala destaca que «no és estrany que el legislador hagi establert amb caràcter general la impossibilitat que, qui ha sigut condemnat per delicte a pena privativa de llibertat, quedi inhabilitat per ostentar la representació de la sobirania popular a les Cambres».

Afegeix que, en qualsevol cas, en aquesta causa no es tracta d’una pena (només es va imposar la presó d’un mes i 15 dies, substituïda per una multa, i l’accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna), sinó d’una conseqüència extrapenal de la condemna.

Notícies relacionades

El País Basc, tan lluny

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

També al·legava la vulneració del dret a la participació política, derivada, entre altres coses, de la privació de l’escó, en relació amb el que el tribunal assenyala que no desconeix «la importància democràtica del dret a participar en els afers públics que es reconeix en l’article 23 de la Constitució. Però resulta raonable entendre que l’incompliment de les normes que conté el Codi Penal, que apliquen el mínim ètic exigible socialment, pot produir legítimament restriccions a l’exercici d’aquest dret».

La interlocutòria desestima també les al·legacions en relació a una vulneració al dret a un jutge imparcial, al principi de legalitat i als drets de reunió i manifestació. Així mateix, destaca que no és procedent la suspensió de l’execució de la condemna, ja que, en l’aspecte penal, en aquest moment es pot considerar completament executada.