Eix esquerra-dreta
L’Espanya Buidada es postula com a «mitjancera» entre el PSOE i el PP
La plataforma centrarà les seves propostes en la lluita contra la despoblació i pel reequilibri territorial
En les normes més polèmiques buscarà el consens entre blocs o s’abstindrà a tall de «protesta»
«No és que no tinguem una ideologia. En tenim una de molt concreta», sentencia Tomás Guitarte sobre la plataforma de l’Espanya Buidada. El diputat de Terol Existeix, que va servir d’avançada al Congrés per a 80 associacions de més d’una vintena de províncies, té clar que el seu ideari és la lluita contra la despoblació i el reequilibri territorial. El problema sorgeix a l’hora de posicionar-se davant les lleis més controvertides que, habitualment, divideixen la Cambra baixa en dos sòlids blocs. L’objectiu de l’Espanya Buidada serà la de mitjançar entre els dos costats, buscar el consens. Guitarte ja ho intenta. I si no s’assoleix, abstenir-se com a «gest de protesta».
A finals de gener, l’Espanya Buidada vol tenir a punt la seva «eina» per presentar-se a les eleccions autonòmiques i nacionals. El que els uneix és clar: salvar els seus territoris. No obstant, la gran diversitat d’associacions que el componen dificulta establir un posicionament ideològic clar a l’eix tradicional esquerra-dreta. Una vegada dins les institucions, hauran de prendre partit en cadascuna de les iniciatives que presentin la resta de formacions.
Guitarte afronta aquesta situació des de finals del 2019, quan va obtenir un escó al Congrés. No obstant, el dirigent de Terol Existeix resta importància a aquests moments. «No són tants com semblen», assegura en una conversa amb EL PERIÓDICO. Tot i així, explica que el seu objectiu actual i el de l’Espanya Buidada és postular-se com a «mitjancers» entre l’esquerra i la dreta. «Volem ser part actuant en la recerca de consensos», recalca. D’aquesta manera, si una majoria de les Corts dels dos eixos dona suport a una llei, l’Espanya Buidada se sumaria al ‘sí’. En cas contrari, optaran per l’abstenció.
Els antecedents
Antonio Saz, coordinador de l’eina de l’Espanya Buidada, insisteix que l’objectiu és aconseguir «posicions de consens a mitjà i llarg termini». En aquest sentit, posa el focus en les dinàmiques parlamentàries actuals: «Un Govern aprova una llei. Després en ve un altre, la tomba i en fa una altra». Saz, també de Terol, posa com a exemple les lleis d’educació a Espanya –8 en 40 anys de democràcia–.
En la votació de l’última norma educativa, l’anomenada ‘llei Celaá’, Guitarte ja era al Congrés. Es va abstenir. Segons explica, ell mateix va contribuir a l’articulat de la llei i va treballar amb el Ministeri d’Educació per incloure referències a la situació dels territoris despoblats i va fer un «esforç per consensuar una llei integradora». No obstant, tot i que la norma comptava amb el suport de 177 diputats (majoria absoluta) i va sortir aprovada, hi havia 148 ‘nos’. Aquesta falta d’acord el va arrossegar fins a l’abstenció.
Preparar les propostes
Abans que l’Espanya Buidada arribi a les Corts –o als parlaments autonòmics– encara falta temps. Almenys, uns quants mesos. I en aquell període tindran una altra dificultat: concretar un programa electoral que concordi amb l’esperit de les 80 associacions. Guitarte assegura que aquest procés no resultarà tan complex com sembla. «Gairebé tots els problemes que evidenciem obeeixen a una arrel comuna, que és el model de desenvolupament que ha seguit el país en les últimes dècades», afirma.
Notícies relacionadesLa solució l’han plasmat ja en un document de 101 mesures, el ‘Model de desenvolupament de l’Espanya Buidada’. «Hi ha poques propostes tan ideològiques com aquesta», defensa el diputat de Terol després d’explicar que aquest projecte «no només no és localista», sinó que és «l’únic» que planteja un canvi total de l’actual model de desenvolupament que prima el creixement d’uns territoris en detriment d’altres.
Guitarte esgrimeix l’article 138 de la Constitució, que parla sobre l’«establiment d’un equilibri econòmic, adequat i just entre les diverses parts del territori espanyol» com a base de totes les seves propostes. I augura que al Congrés «no hi hauria arguments» contra les mesures que plantegen. No hi hauria xocs entre blocs ni crits irats. Això, aventura, agrada poc en la dinàmica actual. «Es busquen problemes que s’enverinin per viure d’aquest enverinament», sentencia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
-
Ofert per
- La carrera a la Casa Blanca Jo voto Trump
- LA SITUACIÓ DE LA XARXA DE RODALIES Adif retarda el tall previst a l’R3 per no coincidir amb el de Tarragona
- El Govern central surt en tromba a desvincular-se de la xarxa corrupta
- CRÍTICA Una impostora en la tragèdia del Bataclan
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Avançar el rellotge Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern
- El perdó al procés La fiscal demana indultar per malversació l’exlíder d’ERC si no se l’amnistia
- Balanç de mandat Rovira passa comptes amb Junqueras i li retreu el seu paper a l’1-O
- Tramitació parlamentària El PP es val dels lletrats del Senat per vetar la llei que beneficia etarres