L’envelliment i la despoblació minven la salut mental a l’Espanya buidada

Els llogarrets i pobles de l’anomenadaEspanya buidada i fins i tot moltes poblacions de fins a 10.000 habitants pateixen una elevada incidència de malalties mentals derivada de l’envelliment i la despoblació, situació que incrementa la incidència del suïcidi.

Així, dos especialistes en salut mental consultats per Efe coincideixen que, en zones rurals amb dispersió de població, a l’aïllament i a l’envelliment se sumen el mal accés als serveis de salut i l’alta incidència de les malalties mentals.

I un estudi del Ministeri de Sanitat confirma que en aquest entorn es consumeixen més psicofàrmacs.

Taxa major de suïcidis

D’altra banda, segons estimacions portades a terme per Efe a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els municipis de 10.000 o menys habitants, que reuneixen el 20% de la població espanyola, han patit en els últims 10 anys una freqüència de suïcidis que està cinc punts per sobre del que els correspondria per població.

És a dir, han concentrat el 25% dels suïcidis quan per població haurien de registrar només el 20%.

Tot i que aquesta tendència s’està reduint en els últims anys, les dades confirmen que els municipis mitjans i petits pateixen més suïcidis dels que es podrien esperar a raó del seu percentatge de població.

Els experts consultats (i les taxes de suïcidi aportades per l’INE) apunten que molts d’aquests municipis mitjans estan ubicats en àrees d’Astúries, Galícia i Andalusia que van patir buidament de població com a conseqüència de l’emigració i s’hi sumen petites poblacions del món rural de l’anomenada Espanya buidada, que inclou també províncies d’Aragó i Castella i Lleó.

En referència directa a Astúries, Julio Bobes, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat d’Oviedo i cap de servei de l’Àrea Sanitària d’Oviedo, assenyala l’efecte sobre la mala salut mental i el risc de suïcidi que provoca la convergència entre despoblació i biologia: l’emigració ha provocat que hagin marxat «els més joves i competents».

El resultat és una població envellida amb més tendència a les malalties mentals, explica, abans de recordar que el món rural està més aïllat i que a la gent gran li és més difícil trencar aquesta situació a través de mitjans com a internet, perquè no són usuaris hàbils de les tecnologies digitals.

Alt consum d’antidepressius i ansiolítics

Daniel Jesús López Vega, psicòleg coordinador de l’Associació de Professionals en Prevenció i Postvenció del Suïcidi Papageno, explica que un recent estudi dut a terme pel seu equip amb dades de l’INE ha dibuixat «un petit mapa provincial» del suïcidi.

«S’observa que hi ha diverses zones d’alta taxa de suïcidi que coincideixen amb les que tradicionalment són de risc a Andalusia, Astúries, Galícia i Castella i Lleó. És curiós que el mapa tingui certes coincidències amb el de la disminució de la població després de la crisi econòmica. Els dos problemes poden tenir causes comunes», explica.

L’estudi ‘Salut mental en dades’, publicat pel Ministeri de Sanitat el desembre de 2020, assenyalava que el consum d’antidepressius, ansiolítics i hipnòtics/sedants és més elevat als pobles més petits.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Aquest consum s’incrementa també amb l’edat i, segons dades del padró de l’INE, a mesura que es redueix la mida del municipi creix el percentatge de persones d’entre 65 i més anys, que és superior a la mitjana a partir dels 5.000 habitants, fins arribar al 40% als llogarrets de menys de 100 persones.

Tot i que la incidència del suïcidi és alta en diverses franges d’edat i no només en les avançades (sempre segons dades de l’INE), l’OMS assenyala l’existència de trastorns psicològics i l’aïllament, que és més acusat en el medi rural, com a factors de risc de suïcidi.